La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre’s i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s’hi barregen tres coses. La primera, l’experiència de deu anys de viure a Nova York —el període d’Obama a Trump—, amb la descripció de les quotidianitats, les escenes, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. La segona, la política i la història a partir de moments i escenes concrets, referents culturals concrets, polítics concrets. La tercera, les reflexions interiors de l’autor, amb referències al passat, a la seva vida, als dubtes, a les lectures, a les esperances i els fracassos i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa. És un assaig i una autobiografia, una crònica a partir de les vivències al cor de l’imperi nord-americà.
Jordi Graupera (Barcelona 1981). És doctor en filosofia política per la New School for Social Research de Nova York i investigador a la Universitat de Princeton. Ha estat professor adjunt de pensament social al departament de Liberal Arts de la Universitat de Nova York, professor d’història de l’arquitectura i de teoria del disseny a la Parson’s School of Design, i d’Antropologia i Filosofia Política a Saint Francis College de Brooklyn. Col·labora amb mitjans de comunicació. Ha fet i fa de voluntari en tot d’organitzacions comunitàries socials, pedagògiques i culturals. Està casat i té dues filles.
Em fa una certa il·lusió poder escriure en aquesta comunitat la primera crítica informal d'aquest llibre. Llegeixin-lo, perquè és extraordinari, el nivell del debat d'idees és tan alt, i aquesta vegada (penso en La Supèrbia, també de lectura obligada) la prosa llisca, és sensual, íntima i no desemboca en abstraccions. M'ha fascinat, gairebé trastornat, adonar-me com en Graupera és capaç de fer-nos veure que una idea tan subtil, tan llunyana - la perplexitat - és l'eix de tot allò que gosem creure, és l'inici i el desllorigador del conflicte, és al nucli de la possibilitat de progrés. No puc dir gaire cosa més perquè necessito una segona lectura i pair-la, pensar-la. Com a lector d'assaig en català és difícil trobar-se amb llibres com aquest. Segurament llavors en faci una crítica més entenimentada, pausada, mentre pateixo la canícula estival i sento la remor somorta de les onades, mentre somio Nova York en la llunyania.
“L’arc de l’univers moral és llarg, però s’inclina cap a la justícia” o no?…
Molt recomanable.
És 3 (o més) llibres en un. El de història dels eeuu/experiències d’europeu intentant entendre l’imperi m’ha agradat molt. Potser falla algún tret (el capítul del “nigger” està molt mal aterrat) però la construcció que fa (tot i que desde NY) crec que és prou encertada.
El llibre de enfant-terrible català m’ha agradat quan tracta del dolor, de la família. M’ha faltat que les dones (parelles) siguin quelcom més que decorat, entenc que és per protegir la intimitat, però protegeix tant que el personatge (que en tant que en autor entenc que sigui complicat) queda lleugerament coix. Però les ulleres amb les que mira la vida i el país són worth-reading.
Del llibre que dona títol a l’obra, i lliga els altres, la perplexitat, m’esperava més. Esperava més perquè quan vaig llegir “la perplexitat com moment en el que volem però no entenem els nostres iguals” em vaig sentir interpelat (com tothom d’esquerres/liberal conseqüent a la europa dels nous anys 20 suposo) i necessitava una bona dosi d’iluminació. Tot i que ho intenta salvar en les 20 pàgines sobre Trump es queda curt, però en la bona direcció suposo. Entenc que la solució que no cap en aquest llibre i haurem de seguir buscant alguna forma (més o menys kantiana?, segurament menys) de poder entrar a les pors del nostre voltant.
La part on parla més de filosofia/pensadors suposo que l’acabaré repasant en algun moment
Excel·lent llibre. Els que fa un temps que seguim en Jordi Graupera, sobretot en la faceta periodística i política (no tant en la filosòfica), no ens ha sorprès en absolut aquest llibre. És una constatació que estem davant d'un dels pensadors més brillants que hi ha actualment a Catalunya. El llibre està molt ben escrit amb una prosa acurada i precisa. Al llarg del llibre, Graupera fa un repàs de la seva etapa a Nova York quan hi arriba tot just abans de la victòria d'Obama al 2008 i marxa quan Trump ja és al poder. Història dels Estats Units —política i teològica, si és que es poden diferenciar als EUA—, reflexions filosòfiques, espiritual, anàlisi de la retòrica, vivències i memòries personals de l'autor s'hi barregen al llarg de les quasi 400 pàgines que es devoren amb rapidesa. Compreu-lo (o demaneu-lo prestat) i llegiu-lo. Valoració 5/5.
Que Graupera és dels pensadors i escriptors més lúcids del país no és cap novetat. Potser sí que ho és que ho faci durant gairebé 400 pàgines en aquest llibre que és una barreja de narracions (del passat recent i del passat més pretèrit), reflexions, explicacions històriques, polítiques, morals i religioses. Capítols que són independents però que, a mesura que es van llegint, es pot traçar —com diu la cita de Theodor Parker— un arc moral vers la justícia que va resseguint el contorn de les pàgines d'aquest llibre. La qualitat no la trobem només en les dissertacions filosòfiques, les explicacions històricopolítiques (de Catalunya i d'Amèrica) interessants i les narracions de vivències personals tan corprenedores com inspiradores; sinó que la prosa i la manera d'escriure és rica i plena, afilada i precisa. El llibre és bo, molt bo, i la meva valoració no deixa cap marge al dubte. Ara bé, sent conscient que les explicacions que fa a nivell social, polític, filosòfic o religió són tremendament enriquidores, quan més m'ha agradat és quan ha narrat experiències personals, des de la infantesa i dura joventut a Catalunya, fins a les desventures en el pis del Giuseppe a Queens, en les quals el fil conductor principal seria més de caire biogràfic però en què hi ha un imprescindible decorat de lliçons morals, reflexió religiosa i arenga política. Per acabar: llegint aquest llibre n'aprens, i n'aprens a dojo. I, encara més important, tens ganes d'aprendre. Et permet de coneixer figures imprescindibles per comprendre els EUA com Theodor Parker i la importància de la religió, t'amara del Gran Despertar i de les figures de George Whitefield i Jonathan Edwards, llegint comprens més bé les arestes d'Obama i l'impacte de la figura paterna, veus com la història pot esdevenir irremeiablement cíclica amb Garvey (i després Malcom X) versus Du Bois (i després Luther King) i qui sap què vindrà ara, recuperes l'interès per Foster Wallace (recordant que tens Infinte Jest a mig llegir) o una sola referència esporàdica et fa investigar sobre els germans Panero.
#LaPerplexitat en el sentit que quan algú defensa allò oposat al que creus, sents que "només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals".
Segurament, en #JordiGraupera l'haurà sentit ell cap als altres, però també l'haurà patit molt dels altres cap a ell i d'aquí el llibre.
Aquesta perplexitat és el motor del seu assaig autobiogràfic-històric-filosòfic. També és el que defineix la dècada entre la proclamació d'Obama i el Trumpisme que ell va viure a Nova York i que ens va portar cap aquest cantó de l'Atlàntic quan va tornar. El mínim que podia fer, doncs, era que ens l'expliqués.
Als seus perplexos entenc que al Graupera se li pot suposar més mala fe, que no pas que sigui curt de gambals, perquè llegint-lo brolla la seva erudició, que es fa més agraïda quan més pedagògica i viscuda ens la mostra. De maldat en aquestes pàgines no sembla gastar-ne. De fe, molta, de pròpia, d'aliena i d'històrica.
Obama i Trump no són únics els antagonistes que dissecciona, també Luther King Jr. i Macolm X i d'altres figures nord-americanes, mentre relatant la història familiar pròpia abraça la compassió i la irracionalitat.
Hi posem fe o no en que "l'arc de l'univers és llarg, però s'inclina cap a la justícia"?
Penso que molta gent, aquí, llegirà aquest llibre però pocs ho diran o ho reconeixeran. Què dir de Jordi Graupera: entre mooooltes d’altres coses, doctor en filosofia per a la New School for Social Research de Nova York. Sempre se l’ha d’escoltar atentament i sempre se l’ha de llegir. Espero escrigui llibres com aquest, més sovint. Sincerament penso que, a part de tot el que hi explica en el llibre,el seu pas pels Estats Units, també ha volgut mostrar una part d’ell mateix que poca gent coneix. Ara només em resta escoltar el podcast parlant d’aquest llibre, entre el Jordi i el seu amic Bernat Dedéu a l’ Ïlla de Maians.
Barreja de dietari personal, assaig sobre història i política americana (Obama i Trump), i alguna pinzellada de Catalunya. Tot i tenir reflexions molt potents, el llibre es fa feixuc. L’estil és sovint embarbussat i has de dedicar-li el 120% de la teva atenció. Les idees haurien de ser bones en tant que es poden expressar de manera senzilla. Tot i això, val la pena llegir-lo per aquells moments “Eureka!” que ara tinc subratllats i rellegiré algun dia.
He disfrutat molt aquest llibre de difícil clasificació. Trobem memoria, historia, pensament, reflexió, sociologia, critica literaria i per descomptat pensament politic i un toc de filosofia. L'he trobat molt rodó i equilibrat entre les parts més erudites q requeteixen més atenció i el relat dels records i vivencies del autor.
és com si el Jordi graupera hagués tret l'entrellat dels misteris més ben amagats i enterrats del món i de la ment humana. Brillant. El tinc tot subratllat i en faré una segona lectura ben aviat. Per cert, la descripció que fa quan fuma la ganja potent del seu amic (crec que irlandès) i dels efectes que li provoca són massa clavada. Quin domini del llenguatge :o
Un llibre complert, un llibre que te de tot. Des de les experiències personals del autor fins a les seves vivències als Estats Units passant per tota la informació - historia del país - que ens aporta context. Molt interessant i personal.