Bootes

Escrits sobre el punt de vista #5

by Miquel de Palol i Muntanyola

Bootes és una al·legoria monumental sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat. Aquesta és l'esperada novel·la que clausura la publicació dels Exercicis sobre el punt de vista, el cicle narratiu més important de l'obra de Miquel de Palol.

Ens trobem dins de l'Arxicenotafi, una ciutat edifici laberíntica, fortificada i altament burocràtica anomenada informalment «Illa dels Morts». L'Artur és cridat a acudir-hi per dur-hi a terme una tasca de gran importància i confidencialitat. Ell serà l'última peça que conformarà l'Egrègor, una fraternitat de set participants que compartiran una incerta i complexa missió. Entre tots descobriran les entranyes d'aquesta rocambolesca, mecanitzada i putrefacta ciutat. Si les masses n'assaltessin les torres, haurien de decidir de quin bàndol volen formar part, i aquesta no seria la decisió més important que haurien de prendre.

Una novel·la que excel·leix pel seu joc amb la forma, la veu narrativa i el llenguatge, que trenca amb els convencionalismes del gènere per exposar els convencionalismes de la societat. Una escriptura irònica i intel·ligent que recull el millor de l'estil de Miquel de Palol.

1280 pages, Paperback

First published January 1, 2023

About the author

Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.

Reviews

[Guillermo · Rating 5 out of 5]

Una novela que es un tratado de geometría, arquitectura, matemáticas, filosofía, arte y teoría política. Una novela sobre la violencia y la burocracia. Una novela sobre las relaciones personales e intelectuales. Una novela, al fin y al cabo, sobre el poder.

Creo que este ha sido uno de los libros más importantes que se han publicado este año y apenas se ha hablado de él. Una alegoría sobre el fin de la humanidad en la que Miquel de Palol finaliza uno de los proyectos narrativos más interesantes de la literatura europea contemporánea.

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

No podem negar-ho, la monumental obra de Miquel de Palol és complexa; tanmateix, he de confessar que no esperava el contrari, i si diem que s'hi posa de manifest la deriva de l'ésser humà amb tota la seua estupidesa —neoliberalisme desbocat, caos ecològic, violència, aparences i molta burrocràcia amb doble erra—, crec que tampoc ens desviaríem massa de la intenció de l'autor. Això és el que trobaríem sota les múltiples capes que vesteixen aquesta fascinant història, la llista és llarga, pàgines i més pàgines carregades de geometria, numerologia, arquitectura, matemàtiques, filosofia, simbolismes, reflexió existencial, i política, és clar, i és que, al cap i a la fi, què no és polític?

«—Com sabem que l'equiescient de torn no ho condicionaria tot, que no cauria en la temptació de modificar la realitat al seu favor?
—No és aquesta, la definició de «vida»?».

Potser només el temps li donarà el valor real a aquesta obra, tal vegada aleshores parlarem d'un dels textos més importants en l'àmbit europeu de les darreres dècades, qui sap, en qualsevol cas, és indubtable que es tracta de gran literatura, la que només saben fer els genis de l'escriptura, i de Palol forma part d'aquest cercle.

«—La justícia és el porno, la constatació de la veritat en el detall exposat a la vista de tothom, en contraposició a la filosofia, on la veritat resideix en la consistència de la figuració abstracta, amb l'equivalent en la ficció actoral. Per això la xacra de la justícia és la trampa sistemàtica en la veritat, la gestionable falsedat de l'aparença. Quina consistència, quina raó de ser tindria la justícia sense la mentida?».

[Martí · Rating 5 out of 5]

És extraordinari.

[Josep Mitjavila · Rating 5 out of 5]

https://twitter.com/mitdebal/status/1...

[José Nebreda · Rating 3 out of 5]

Novela compleja y barroca, como todas las de Palol, repleta de simbolismos, geometría, matemáticas, numerología, arquitectura... Un libro cuya temática me atraía, por lo que me arriesgué a comprarlo. Y es que desde El Jardín de los Siete Crepúsculos que, en su momento, allá por mi juventud, me encantó, Palol dejó de interesarme bastante. Esta vez he aguantado, con dificultades y mucho aplomo, algo más de 300 páginas. Y eso a pesar de que aparecen Mina Murray, Randolph Carter y algunos otros viejos conocidos. Pero el desarrollo, lo absurdo de muchos párrafos, la similitud entre los personajes, que a mi a veces me parecen uno solo, acabó con mis ilusiones y ganas de seguir leyendo algo que, en el fondo, no me estaba interesando. En fin, una pena. Pero tanta "retórica geométrica", tantas situaciones absurdas, tanto barroquismo vacío, esas 6 o 7 páginas con los primeros miles de decimales del número pi (que, a lo mejor, a algunos les parece una genialidad), acabaron con todas mis ganas de seguir intentando algo que me estaba aburriendo soberanamente. Y son tres estrellas por la técnica impecable y el uso virtuoso del lenguaje.

[c]

learning catalan for this...bootes shall be mine (someday)