What do you think?
Rate this book
Cocina o barbarie
Cocinar no es seguir unas instrucciones, ni someternos a una lista de ingredientes, ni planificar minuciosamente la compra del supermercado. Al contrario, cocinar es todo aquello que pasa en los márgenes de una receta: es improvisar, arriesgar, decidir. Cocinar es ser libres. Contra la extinción de este atrevimiento, contra el síndrome del no-tengo-tiempo y la barbarie de una sociedad que come pero no cocina, este libro nos urge para recuperar el sentido del acto más primigenio de la vida: alimentarnos.
Entusiasta e inconformista, Maria Nicolau nos abre las puertas a una cocina rica, sostenible, apasionada y, sobre todo, coherente. Una cocina explicada a través de la historia y la ciencia, la naturaleza y la tecnología, los episodios colectivos y la vivencia íntima. ¿Por qué la olla es el primer invento de la civilización? ¿Qué hace que los pasteles se agranden en el horno? ¿Por qué solo compramos salmón y merluza, teniendo el Mediterráneo lleno de otras variedades de pescado? En este libro, más allá de las recetas, encontraréis una cocina que responde a la necesidad de subsistir, pero también al placer de compartir y que nos recuerda que nosotros somos los últimos responsables de la manera en que vivimos.
Entusiasta e inconformista, Maria Nicolau nos abre las puertas a una cocina rica, sostenible, apasionada y, sobre todo, coherente. Una cocina explicada a través de la historia y la ciencia, la naturaleza y la tecnología, los episodios colectivos y la vivencia íntima. ¿Por qué la olla es el primer invento de la civilización? ¿Qué hace que los pasteles se agranden en el horno? ¿Por qué solo compramos salmón y merluza, teniendo el Mediterráneo lleno de otras variedades de pescado? En este libro, más allá de las recetas, encontraréis una cocina que responde a la necesidad de subsistir, pero también al placer de compartir y que nos recuerda que nosotros somos los últimos responsables de la manera en que vivimos.
320 pages, Kindle Edition
Published February 25, 2025
80 people are currently reading
410 people want to read
About the author
Maria Nicolau i Rocabayera
4 books14 followersMaria Nicolau és cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en una pila de restaurants de Catalunya, Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Ha escrit Cuina! O barbàrie (2022). És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio, del Tot es mou a TV3 i del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 51 reviews
May 9, 2022
Quina troballa! No esperava que el llibre que més compartiré i regalaré aquest any sigui un llibre de cuina. Però l'encert ètic dels plantejaments fa que sigui el llibre que necessito i que al meu voltant fa tot el sentit. Recomanable a tothom que tingui la sospita que estem vivint malament i necessiti posar-hi cara.
Nicolau parla des del meu present (el sap, el veu) i m'assenyala tota la saviesa que deixo enrere. El llibre fa venir ganes d'anar a comprar peix sense saber quin peix es va a comprar, demanar-lo brut, aprendre a netejar-lo. Fa sentir culpa per anar a comprar pa dolent, per sopar distret qualsevol cosa, per ser mandrós amb el menjar. Ho torno a lligar amb Ferrater (que _és_, suposo, el llibre de l'any, per mi); a la idea que no tenim pares, que no ens eduquem bé. A Arizona vaig tenir una cita de Tinder amb una noia d'origen mexicà i em va dir una cosa ben curiosa: que envejava el meu nacionalisme. Ningú aquí diria això. Però és que els seus avis no havien volgut ensenyar castellà als seus pares, i ella en sabia engrunes. Tan fort havia estat el complex d'americà (i la por al racisme, imagino). Doncs el mateix amb nosaltres: hem desaprofitat un llegat. Hem d'aprendre a comprar, a cuinar, amb un llibre, com si les nostres àvies no n'haguessin sabut un niu. Però no els ho vam preguntar, i elles es van creure que el món avançava tant que aquell coneixement ja no era coneixement. Se'l van deixar perdre, perquè aquella saviesa no ho devia ser. Acomplexats, o encisats per la brillantor del progrés, van pensar que allò que sabien ja no valdria, i avui ho trobem a faltar. Tota una lliçó.
En fi, emocionant, ètic, clau. Li perdono fer-me emocionar a l'últim capítol (m'ha encertat la vida tant que ha clavat el nom de la iaia). No sé si em treurà de la barbàrie (perquè la falta de temps, la improvització, té factors difícils de calibrar) però hi tornaré molt, hi tornaré sovint.
Nicolau parla des del meu present (el sap, el veu) i m'assenyala tota la saviesa que deixo enrere. El llibre fa venir ganes d'anar a comprar peix sense saber quin peix es va a comprar, demanar-lo brut, aprendre a netejar-lo. Fa sentir culpa per anar a comprar pa dolent, per sopar distret qualsevol cosa, per ser mandrós amb el menjar. Ho torno a lligar amb Ferrater (que _és_, suposo, el llibre de l'any, per mi); a la idea que no tenim pares, que no ens eduquem bé. A Arizona vaig tenir una cita de Tinder amb una noia d'origen mexicà i em va dir una cosa ben curiosa: que envejava el meu nacionalisme. Ningú aquí diria això. Però és que els seus avis no havien volgut ensenyar castellà als seus pares, i ella en sabia engrunes. Tan fort havia estat el complex d'americà (i la por al racisme, imagino). Doncs el mateix amb nosaltres: hem desaprofitat un llegat. Hem d'aprendre a comprar, a cuinar, amb un llibre, com si les nostres àvies no n'haguessin sabut un niu. Però no els ho vam preguntar, i elles es van creure que el món avançava tant que aquell coneixement ja no era coneixement. Se'l van deixar perdre, perquè aquella saviesa no ho devia ser. Acomplexats, o encisats per la brillantor del progrés, van pensar que allò que sabien ja no valdria, i avui ho trobem a faltar. Tota una lliçó.
En fi, emocionant, ètic, clau. Li perdono fer-me emocionar a l'últim capítol (m'ha encertat la vida tant que ha clavat el nom de la iaia). No sé si em treurà de la barbàrie (perquè la falta de temps, la improvització, té factors difícils de calibrar) però hi tornaré molt, hi tornaré sovint.
August 21, 2022
Mai hauria pensat que un llibre de cuina(r) em faria plorar.
September 21, 2023
És un assaig de cuina que enganxa com una novel·la però al llegir-lo és inevitable no pensar en el parlar de la Maria Nicolau i alhora és un receptari que mostra saviesa, experiència i tradició però que es presenta com un esbós sobre el qual cuinar lliurement. En definitiva, una joia de llibre.
December 31, 2023
Quina delícia! Gràcies, Maria, per aquest tiberi! Gràcies, Anna, per recomanar-me'l! Gràcies, Pol, Sira i Martí, per convidar-m'hi!
January 11, 2025
com la Samin Nosrat al seu Salt, fat, acid heat na Maria Nicolau torna a fer enamorar-me del procés de cuinar i de com entendre-ho en les seves dimensions
August 4, 2022
4,5 ⭐️ Serà dels llibres que a partir d’ara més regalaré. També serà un llibre que consultaré, he llegit trucs que m’aniran bé a la cuina. I és que “Cuina! O barbàrie” explica receptes i trucs molt útils, però aquest llibre és molt més que això. És una idea de vida lligada al que comprem, a allò que mengem, com i amb qui. Tot el que envolta el menjar és molt important ara i sempre ho ha sigut. Nicolau ho reivindica, ja era hora que algú posés la cuina al centre. És un llibre que desvetlla, sacseja, recorda i obre els ulls al lector/a. En definitiva, és una lectura imprescindible!
Us deixo un fragment dels que alimenten: “Preguntem-nos-ho i reflexionem si és veritat que la cuina és difícil i porta feina, o si no és simplement que ens fa mandra i que no ho hem ni provat. Valorem si ens ho volem mirar des del sofà o ens aventuraren a deixar que la vida ens embruti, ens travessi i ens trabuqui com una onada, per quedar-nos desorientats mastegant terra i escopint aigua, rient de quatre grapes i estossegant feliços.”
Us deixo un fragment dels que alimenten: “Preguntem-nos-ho i reflexionem si és veritat que la cuina és difícil i porta feina, o si no és simplement que ens fa mandra i que no ho hem ni provat. Valorem si ens ho volem mirar des del sofà o ens aventuraren a deixar que la vida ens embruti, ens travessi i ens trabuqui com una onada, per quedar-nos desorientats mastegant terra i escopint aigua, rient de quatre grapes i estossegant feliços.”
October 19, 2023
Em costa molt fer una classificació d'aquest llibre.
Podria ser un llibre de cuina, perque efectivament aporta indicacions per executar receptes culinàries.
Podria ser un llibre de filosofia, perque per fer-ho explica el per què de cadascuna de les tasques i recomanacions des d'un punt de vista gairebé existencialista i amb una convicció mística de com fer-ho bé.
Realment és una meravella, amb una lectura molt amenta i, sense cap mena de dubte, resulta molt útil en la part aplicada.
Podria ser un llibre de cuina, perque efectivament aporta indicacions per executar receptes culinàries.
Podria ser un llibre de filosofia, perque per fer-ho explica el per què de cadascuna de les tasques i recomanacions des d'un punt de vista gairebé existencialista i amb una convicció mística de com fer-ho bé.
Realment és una meravella, amb una lectura molt amenta i, sense cap mena de dubte, resulta molt útil en la part aplicada.
July 5, 2023
Crec que és el primer i únic llibre que mhe llegit del qual tenia TANTES expectatives i les ha superat TOTES. Li tenia moltíssimes ganes i ha sigut tot el que m'esperava i més, tant de bo n'escrigui més 🥹🥹🥹 i parli de les croquetes i de l'arròs, seria el meu somni 💘
March 30, 2022
Un llibre de cuina que és un assaig sobre vida i cuina, necessari, de bon llegir i amanit amb algunes receptes bàsiques que caldrà cuinar.
Per més llibres de cuina d'aquest estil.
Per més llibres de cuina d'aquest estil.
June 22, 2022
M'ha semblat una meravella. Ja estic pensant en tornar-lo a començar.
June 18, 2023
llagrimeta
January 23, 2024
Excelente!
June 21, 2024
He après, he rigut i m'he emocionat.
Quin gustàs llegir un llibre de cuina que parla de cuinar. Que com qualsevol art està interconnectada amb totes les altres i amb la nostra vida i entorn. I com en sap la tia! Més Maria Nicolau i prou ja de llibrots amb mil receptes que sabem que no farem mai.
Quin gustàs llegir un llibre de cuina que parla de cuinar. Que com qualsevol art està interconnectada amb totes les altres i amb la nostra vida i entorn. I com en sap la tia! Més Maria Nicolau i prou ja de llibrots amb mil receptes que sabem que no farem mai.
October 24, 2022
Visc amb la por de que la Maria Nicolau m’enxampi comprant peix. Maria, jo a la peixateria no estic ni deu minuts, però no es perquè ja porti el peix que compraré pensat de casa, o si. El que pasa es que la meva peixetera que es de les bones, l’envia cada dia les fotos de la paradeta a un grup de whatsapp, així que si porta cintes, no me les perdo, li encarrego i després o passo a buscar.
M’ha encantat aquest llibre, deliciós en tots els sentits, gràcies per posar llum a les patates on abans i habia foscor, no es pot dir d’aquest llibre res que no hagi dit abans en Joan Roca, te raó en totes i cadascuna de les seves paraules.
M’ha encantat aquest llibre, deliciós en tots els sentits, gràcies per posar llum a les patates on abans i habia foscor, no es pot dir d’aquest llibre res que no hagi dit abans en Joan Roca, te raó en totes i cadascuna de les seves paraules.
September 10, 2023
és increïble és tot el que necessitava i més
May 31, 2024
BÍ-BLI-A👏🏻
July 15, 2024
Si d'aquí a 2.000 anys un equip d'arqueòlegs i arqueòlogues ha de trobar un llibre, que sigui aquest.
February 19, 2023
Gràcies a l'autora per regalar-nos les seves paraules i la seva filosofia als fogons (en aquest llibre, el de menys són les receptes).
December 28, 2024
Súper interesante, como anecdotario y como aprendizaje. Casi me ha convencido para limpiar pescados y trocear diversas carnes yo misma. Menos mal que no como animal muerto ya, porque vaya trabajazo.
December 7, 2024
Me lo recomendó mi padre, y me daba pereza leerlo, pero su olor y el tacto infinitamente suave de sus páginas me animó a hacerlo. ¿Sueno como una psicópata?
El caso es que es un muy buen libro. Tiene mucho humor, mucha ciencia, muchos sentimientos hacia la comida, trucos para evitar el despilfarro de comida y una excelente crítica al sistema de alimentación actual que, en mi opinión, solo atrae sin ofender a nadie. Y tres o cuatro recetas, porque estas solo están como excusa para que la autora nos cuente cosas.
Creo que me daría miedo la autora si trabajara para ella en un restaurante, pero he devorado su libro.
Ahora mi padre limpia los champiñones con un trapo en lugar de con agua y le salen mucho más ricos.
El caso es que es un muy buen libro. Tiene mucho humor, mucha ciencia, muchos sentimientos hacia la comida, trucos para evitar el despilfarro de comida y una excelente crítica al sistema de alimentación actual que, en mi opinión, solo atrae sin ofender a nadie. Y tres o cuatro recetas, porque estas solo están como excusa para que la autora nos cuente cosas.
Creo que me daría miedo la autora si trabajara para ella en un restaurante, pero he devorado su libro.
Ahora mi padre limpia los champiñones con un trapo en lugar de con agua y le salen mucho más ricos.
August 10, 2024
Si bé és cert que inclou algunes receptes, en contra del riu de gent que el qualifica de receptari, puc dir que aquest llibre hauria d'ésser gairebé obligatori si t'agrada la literatura i la cuina. És llegeix com qualsevol novel·la. T'evoca records, experiències i olors. És història.
November 28, 2024
Aquest llibre t'ensenya a cuinar, t'ensenya que fer-ho pot ser un plaer, però que per sobre de tot, és una decisió política. Cuinem bé, gaudim-ne, i oblidem-nos del supermercat! El món no canviarà pas mentre comprem entre prestatges d'envasats.
July 18, 2022
Escrit des de les entranyes. Et rasllada al perque de la cuina, el seu valor. O cuinem o s’ens mengen. La cuina es supervivencia, es vivencia i autenticitat. Cuina basica. Sense receptes. Nomes indicacions. L’autora es sartastica, escriu molt be. Llibre se tauleta de nit i consulta. Referencies historiques, culturals
September 9, 2022
Se li ha de donar les gràcies a aquesta senyora per ensenyar-me a cuinar i a l'Oriol x regalar-me aquest llibre. I a la iaia Lolita per haver existit.
November 21, 2022
Un espectáculo de libro! Gran descubrimiento María Nicolau, sabia comunicadora, me hizo reír y emocionar a partes iguales. “¡Saber cocinar quiere decir saber dialogar con la despensa!”
December 28, 2022
Muy divertido a la par que muy didáctico. Aprendes no solo a cocinar sino a entender el porqué se cocina de una u otra manera, todo aderezado con mucho humor.
Totalmente recomendable.
Totalmente recomendable.
July 1, 2025
La Maria Nicolau és sens dubte la persona que ha influenciat més la meva vida aquest últim any.
December 25, 2022
Un llibre meravellós que no només va de cuina. El que fa la Maria Nicolau amb el seu saber és recobrar la veritat entre la cuina i la vida i en aquest sentit és un llibre polític, de posicionar-se com volem viure amb societat, respectant la natura i respectant-nos a nosaltres mateixos. És un llibre ple d'humor, que et fa riure i et fa pensar i, a més, en treus valuosíssims consells de cuina.
Què és la cuina?
"La cuina és l'arma més poderosa, útil i revolucionària que tenim tots i cadascun de nosaltres a l'abast per fer realitat ara i aquí el món que volem. Cuinar, lluny de ser un acte més de consum autoconclusiu o un esport de cap de setmana, és el que converteix la nostra vida a la natura en porosa i permeable; és el que ens incorpora a aquest sistema de sistemes vius i bategants que és el món on vivim, com un membre útil més, com un òrgan vital, un tentacle, un tendrum, un pàncrees o un intestí, que transforma el que la natura li ofereix i hi retorna el que li sobra. Aquest procés de transformació ens canvia a nosaltres i al nostre entorn, i genera cultura i plaer a palades" (pàg. 13).
Els homes i les dones que cuinen.
"La necessitat de l'home, en masculí i singular, de sentir-se reconegut, de poder atribuir-se mèrits personals, funciona com el tascó que acaba d'esberlar la soca de la cuina entre cuina professional, disciplina exhibicionista, font de reconeixement públic i territori de domini masculí fins no fa gaire, i cuina tradicional, matèria d'àmbit privat eminentment femenina, on qui l'exerceix no se sent tant autor del que fa com partícip i transmissor d'un llegat col·lectiu, una qüestió d'espècie que es remunta als temps de la prehistòria i és part fonamental del que significa ser humà" (pàg. 124)
Oda a l'escudella
"L'olla de l'escudella, la tècnica de cocció d'ingredients diferents en un recipient amb aigua, ha estat un dels avenços més importants de la humanitat, clau per allargar la vida humana i fer-la més resistent i sostenible. Fa el menjar més segur des del punt de vista sanitari, assegurant-ne l'esterilització a cent graus quean bull, escalfa el cos i el protegeix contra el fred, estova els aliments perquè els puguin mastegar infants i ancians, i extreu nutrients del cor de peces dures que no es poden trencar amb les dents, repartint-los pel líquid per fer-los accessibles. Sense l'escudella, sense l'olla, avui a la Terra no seríem tants". (pàgs 124-125).
Què és la cuina?
"La cuina és l'arma més poderosa, útil i revolucionària que tenim tots i cadascun de nosaltres a l'abast per fer realitat ara i aquí el món que volem. Cuinar, lluny de ser un acte més de consum autoconclusiu o un esport de cap de setmana, és el que converteix la nostra vida a la natura en porosa i permeable; és el que ens incorpora a aquest sistema de sistemes vius i bategants que és el món on vivim, com un membre útil més, com un òrgan vital, un tentacle, un tendrum, un pàncrees o un intestí, que transforma el que la natura li ofereix i hi retorna el que li sobra. Aquest procés de transformació ens canvia a nosaltres i al nostre entorn, i genera cultura i plaer a palades" (pàg. 13).
Els homes i les dones que cuinen.
"La necessitat de l'home, en masculí i singular, de sentir-se reconegut, de poder atribuir-se mèrits personals, funciona com el tascó que acaba d'esberlar la soca de la cuina entre cuina professional, disciplina exhibicionista, font de reconeixement públic i territori de domini masculí fins no fa gaire, i cuina tradicional, matèria d'àmbit privat eminentment femenina, on qui l'exerceix no se sent tant autor del que fa com partícip i transmissor d'un llegat col·lectiu, una qüestió d'espècie que es remunta als temps de la prehistòria i és part fonamental del que significa ser humà" (pàg. 124)
Oda a l'escudella
"L'olla de l'escudella, la tècnica de cocció d'ingredients diferents en un recipient amb aigua, ha estat un dels avenços més importants de la humanitat, clau per allargar la vida humana i fer-la més resistent i sostenible. Fa el menjar més segur des del punt de vista sanitari, assegurant-ne l'esterilització a cent graus quean bull, escalfa el cos i el protegeix contra el fred, estova els aliments perquè els puguin mastegar infants i ancians, i extreu nutrients del cor de peces dures que no es poden trencar amb les dents, repartint-los pel líquid per fer-los accessibles. Sense l'escudella, sense l'olla, avui a la Terra no seríem tants". (pàgs 124-125).
June 5, 2022
👏🏼👏🏼👏🏼 Quin descobriment! “Cuina o barbàrie”, de la Maria Nicolau és una petita joia que va caure a les meves mans de forma inesperada. En un principi imaginava que aquest llibre seria un receptari més d’aquests que omplen els prestatges de les nostres cuines i cau en l’oblit, però per a la meva grata sorpresa, en començar a llegir-lo, em va atrapar i vaig descobrir que es tractava d’un assaig explicat de forma magistral. La Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina catalana rica, sostenible, apassionada i molt coherent. Una cuina explicada de forma planera, amb humor, però amb molta rigurositat a través de la història, la ciència, la natura i la tecnologia. Salvant les distàncies, m'ha recordat “L'infinit dins d’un jonc”, substituint òbviament l'amor pels llibres per la passió per la cuina. Si us agrada cuinar no us podeu perdre aquest llibre, que publicat aquest any ja va per la seva tercera edició.
February 7, 2024
Hace la boca agua. Escrito con la sensibilidad de quién disfruta realmente lo que hace.
Puedes oír el agua hervir, el cucharón rozando el fondo de la cazuela, notar el calor del fuego y oler aromas que ya casi hemos olvidado de adultos. Y de paso te llevas un buen tirón de orejas, que la mayoría nos lo merecemos, la verdad.
Puedes oír el agua hervir, el cucharón rozando el fondo de la cazuela, notar el calor del fuego y oler aromas que ya casi hemos olvidado de adultos. Y de paso te llevas un buen tirón de orejas, que la mayoría nos lo merecemos, la verdad.
Displaying 1 - 30 of 51 reviews