What do you think?
Rate this book
Aterratge
La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.
Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.
L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.
Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.
Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.
L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.
Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.
- GenresFiction
120 pages, Kindle Edition
First published April 12, 2023
18 people are currently reading
557 people want to read
About the author
Eva Piquer
21 books27 followersEva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 122 reviews
February 26, 2023
Aterratge •
Un llibre més per llegir amb el llapis en mà. Cites plenes de potència i reflexió.
Escrit en dos escenaris diferents. Per una banda, l'expedició de la protagonista a Islàndia. Per altra banda, i intercalades, reflexions de vida.
El preu d'estimar, el dolor, la pèrdua, l'oblit, els records... Temes introspectius que l'autora posa al centre de les seves reflexions i vivències.
M'ha agradat, però no m'ha captivat prou per a llegir-lo d'una tirada. L'he anat arrossegant durant uns dies.
Eva Piquer m'agrada molt, sobretot pels articles que fa a la revista digital catorze. El llibre en si és una altra cosa. No sé què n'esperava, però m'ha deixat un buit. Possiblement, ara no era el meu moment de llegir-lo.
Un llibre més per llegir amb el llapis en mà. Cites plenes de potència i reflexió.
Escrit en dos escenaris diferents. Per una banda, l'expedició de la protagonista a Islàndia. Per altra banda, i intercalades, reflexions de vida.
El preu d'estimar, el dolor, la pèrdua, l'oblit, els records... Temes introspectius que l'autora posa al centre de les seves reflexions i vivències.
M'ha agradat, però no m'ha captivat prou per a llegir-lo d'una tirada. L'he anat arrossegant durant uns dies.
Eva Piquer m'agrada molt, sobretot pels articles que fa a la revista digital catorze. El llibre en si és una altra cosa. No sé què n'esperava, però m'ha deixat un buit. Possiblement, ara no era el meu moment de llegir-lo.
June 14, 2023
Volia donar-li tres estrelles perquè realment penso que Eva Piquer té una manera molt interessant de posar reflexions damunt de la taula i descriure emocions complexes. Però la història no l'he entès o no hi he entrat. No he acabat de veure a on vol anar a parar amb totes les petites escenes i diàlegs interns que presenta.
July 3, 2023
La manera d'escriure d'Eva Piquer m'ha agradat, però els llibres fets de "fragments" acostumen a costar-me una mica i se'm fa difícil connectar amb la història.
August 31, 2023
Un aterratge forçós, d'emergència. Això és aquest llibre. Una sacsejada intensa. I també tot el que passa després.
En un moment, mentre tot sembla anar bé, de cop i volta alguna cosa es trastoca i ho posa tot del revés. I has de reaccionar com puguis per aterrar i sobreviure-hi. De manera literal i també emocional. Perquè aquí l'autora barreja l'aterratge gairebé fatal d'un avió a les costes d'Islàndia el 1973 i el procés personal en enfrontar una pèrdua molt propera.
A través de petits fragments ens va donant pinzellades dels dos fets, els enllaça i compara, els connecta i encaixa, amb metàfores i paral·lelismes, i a poc a poc anem descobrint les dues històries. D'un renaixement després del desastre, d'una transformació, de la decisió de continuar i de l'escriptura com a taula de salvació.
M'ha agradat molt el to amb què ho explica tot, directe, precís, de vegades dur, però amb sensibilitat. He marcat moltíssimes frases que m'han semblat molt bones. Una història que narra experiències vitals de les que pots aprendre, que fan reflexionar, que emocionen. De les meves millors lectures aquest estiu, un gran descobriment.
En un moment, mentre tot sembla anar bé, de cop i volta alguna cosa es trastoca i ho posa tot del revés. I has de reaccionar com puguis per aterrar i sobreviure-hi. De manera literal i també emocional. Perquè aquí l'autora barreja l'aterratge gairebé fatal d'un avió a les costes d'Islàndia el 1973 i el procés personal en enfrontar una pèrdua molt propera.
A través de petits fragments ens va donant pinzellades dels dos fets, els enllaça i compara, els connecta i encaixa, amb metàfores i paral·lelismes, i a poc a poc anem descobrint les dues històries. D'un renaixement després del desastre, d'una transformació, de la decisió de continuar i de l'escriptura com a taula de salvació.
M'ha agradat molt el to amb què ho explica tot, directe, precís, de vegades dur, però amb sensibilitat. He marcat moltíssimes frases que m'han semblat molt bones. Una història que narra experiències vitals de les que pots aprendre, que fan reflexionar, que emocionen. De les meves millors lectures aquest estiu, un gran descobriment.
April 16, 2023
Aterratge m'ha semblat un llibre preciós. És un llibre on el dolor pren formes contradictòries. És un dolor punyent, bonic (pot ser bonic el dolor?), fràgil. Un dolor que et fa companyia, però que alhora te'n vols desprendre.
Llegir Aterratge ha estat fer un viatge íntim amb la protagonista pel seu dolor i pel meu, per les seves pèrdues i per les meves. Piquer ha posat paraules a sentiments que jo no sabia anomenar. Els fragments curts en què s'estructura la novel·la m'han servit per fer pauses, assimilar i seguir llegint. Perquè malgrat tocar-me "molt dins, i tant, i per tot", volia seguir i seguir i seguir llegint. Llàstima del punt i final.
Llegir Aterratge ha estat fer un viatge íntim amb la protagonista pel seu dolor i pel meu, per les seves pèrdues i per les meves. Piquer ha posat paraules a sentiments que jo no sabia anomenar. Els fragments curts en què s'estructura la novel·la m'han servit per fer pauses, assimilar i seguir llegint. Perquè malgrat tocar-me "molt dins, i tant, i per tot", volia seguir i seguir i seguir llegint. Llàstima del punt i final.
January 5, 2024
Hi ha reflexions i parts boniques, però la “història” i els personatges són molt planers i la veritat és que no he entès massa el lligam i el sentit de tot plegat. Això sí, frases i reflexions les que vulguis. Crec que m’ha agradat, però ha sigut estrany.
September 28, 2023
Crec que tinc la meitat de les pagines marcades quan parla del dol.
Jo he viscut tants dols diferents en 7 anys i cada una de les metafores del llibres ho descriu tal qual.
La comparació amb l’avió em sembla brutal i la última pàgina…ai❤️
Quina forma tan brillant de parlar del dol, la mort i la vida dels que es queden.
Destacar la referencia del llibre: “Tienes que mirar”. Imperdible.
Jo he viscut tants dols diferents en 7 anys i cada una de les metafores del llibres ho descriu tal qual.
La comparació amb l’avió em sembla brutal i la última pàgina…ai❤️
Quina forma tan brillant de parlar del dol, la mort i la vida dels que es queden.
Destacar la referencia del llibre: “Tienes que mirar”. Imperdible.
July 7, 2024
Jo, pues me ha parecido un libro precioso. Se lee muy facilito por la manera en que intercala continuamente la voz de la narradora en el presente con sus recuerdos o voces de otros.
Aterrizaje es el proceso de una mujer atravesada por un duelo que intenta abrir alguna ventana por la que pueda entrar airecillo.
He conectado mucho con su manera de narrar, y me han encantado también las pequeñas referencias a otros libros sobre duelos.
Para mí, un libro superinfravalorado y que pasa más desapercibido de lo que debería en el catálogo de Tránsito.
Aterrizaje es el proceso de una mujer atravesada por un duelo que intenta abrir alguna ventana por la que pueda entrar airecillo.
He conectado mucho con su manera de narrar, y me han encantado también las pequeñas referencias a otros libros sobre duelos.
Para mí, un libro superinfravalorado y que pasa más desapercibido de lo que debería en el catálogo de Tránsito.
March 4, 2023
M'ha encantat. L'he llegit pràcticament sense aturar-me. M'ha paregut una història molt interessant, que proposa una lectura reflexiva. És un llibre curt, senzill, on l'autora, amb poques i planes paraules diu molt, moltíssim. M'agrada molt tot el que suggereix. I com descriu els sentiments respecte a la pena i el dol. Molt content d'haver-lo llegit.
July 18, 2023
Un llibre que és com un collage. Un viatge a Islàndia per veure un avió estavellat fa 50 anys, la història del pilot de l'avió explicada en primera persona pel mateix protagonista, reflexions sobre la vida, el dol, la pèrdua, el tornar a començar... No és un llibre que "enganxi", però hi he trobat pensaments interessants i l'estil inconfusible de l'Eva Piquer.
February 18, 2023
Lectura senzilla però emotiva. Les referències literàries que hi inclou l'autora són mel.
Read
April 17, 2023concís i intens com un àlbum molt trist de només 8 cançons
May 31, 2025
4.5⭐️
M'ha semblat molt bonic sincerament. Si bé és cert que em va costar d'entrar a les tres línies narratives que manté l'autora a la vegada, un cop t'hi acostumes trobes que té alguna cosa que no para d'estimular-te i que no para de fer-te evocar diferents sensacions.
M'ha semblat molt bonic sincerament. Si bé és cert que em va costar d'entrar a les tres línies narratives que manté l'autora a la vegada, un cop t'hi acostumes trobes que té alguna cosa que no para d'estimular-te i que no para de fer-te evocar diferents sensacions.
November 15, 2023
«¿Tengo que querer recordar?
¿Dejan de existir los lugares borrados?»
Cuando aprendes a mirarte en el espejo de tu vida, los recuerdos vuelven inexorablemente, los buenos y los malos, depende del día y de lo que el espejo te devuelva convertido en una mirada.
Como en un espejo, dos historias paralelas crean la historia que transcurre en momentos vitales diferentes.
Un accidente aéreo subyace a esta historia de reconstrucción y duelo. Un acontecimiento inesperado y que hace derrumbarse los cimientos de su vida esparciendo los pedazos de algo que te ves incapaz de recomponer.
Así nos lo ofrece @Evapiquer desde un lenguaje directo, fresco y sutil, todo se percibe sin necesidad de nombrarlo, va encajando cada pieza de ese reflejo en el cristal conformando una historia de perdidas y desesperanzas
de no esperar y tener que continuar con un pasado que le impide ver a través del cristal.
Qué difícil es aliviarte de la carga y desaparecer sin dejar rastro, escapar de cualquier radar, perderte, huir a fin de cuentas, pero en el encuentro de estas dos historias está el marco que recoge todos los estímulos perdidos y todas las implicaciones necesarias para sobrevivir.
Será imprescindible un aterrizaje de emergencia a su corazón para poder abrir ese ventanal inexistente que permita pasar la luz y originar una nueva imagen en el espejo.
“Abrir ventanas donde no las hay” seguir planeando por la superficie y poder coger fuerzas para subir de nuevo.
Dos paralelismos muy bien diferenciados, una metáfora perfectamente dibujada, una escritura necesaria para reconstruirse, esta es la historia “de un aterrizaje literal y de un aterrizaje emocional”
Ese dolor manifiesto como el que permanece oculto.
Me ha conectado la multitud de referencias literarias que aparecen, son el hilo que cose esta historia.
Vivir entre libros y a través de ellos es para muchos un modo de vida, ser autor, ser lector es una simbiosis perfecta porque cuando lees un libro ya formas parte de él. En ocasiones te hace cambiar de trayectoria.
Eva piquer es sutil a la hora de hacernos llegar esta historia en tan solo unas pocas páginas. Enriquecedor conocerla a través de sus palabras en el CL, poder ver un libro de la mano de su autor nos permite conectar con los cimientos de la historia y hacerla nuestra.
¿Dejan de existir los lugares borrados?»
Cuando aprendes a mirarte en el espejo de tu vida, los recuerdos vuelven inexorablemente, los buenos y los malos, depende del día y de lo que el espejo te devuelva convertido en una mirada.
Como en un espejo, dos historias paralelas crean la historia que transcurre en momentos vitales diferentes.
Un accidente aéreo subyace a esta historia de reconstrucción y duelo. Un acontecimiento inesperado y que hace derrumbarse los cimientos de su vida esparciendo los pedazos de algo que te ves incapaz de recomponer.
Así nos lo ofrece @Evapiquer desde un lenguaje directo, fresco y sutil, todo se percibe sin necesidad de nombrarlo, va encajando cada pieza de ese reflejo en el cristal conformando una historia de perdidas y desesperanzas
de no esperar y tener que continuar con un pasado que le impide ver a través del cristal.
Qué difícil es aliviarte de la carga y desaparecer sin dejar rastro, escapar de cualquier radar, perderte, huir a fin de cuentas, pero en el encuentro de estas dos historias está el marco que recoge todos los estímulos perdidos y todas las implicaciones necesarias para sobrevivir.
Será imprescindible un aterrizaje de emergencia a su corazón para poder abrir ese ventanal inexistente que permita pasar la luz y originar una nueva imagen en el espejo.
“Abrir ventanas donde no las hay” seguir planeando por la superficie y poder coger fuerzas para subir de nuevo.
Dos paralelismos muy bien diferenciados, una metáfora perfectamente dibujada, una escritura necesaria para reconstruirse, esta es la historia “de un aterrizaje literal y de un aterrizaje emocional”
Ese dolor manifiesto como el que permanece oculto.
Me ha conectado la multitud de referencias literarias que aparecen, son el hilo que cose esta historia.
Vivir entre libros y a través de ellos es para muchos un modo de vida, ser autor, ser lector es una simbiosis perfecta porque cuando lees un libro ya formas parte de él. En ocasiones te hace cambiar de trayectoria.
Eva piquer es sutil a la hora de hacernos llegar esta historia en tan solo unas pocas páginas. Enriquecedor conocerla a través de sus palabras en el CL, poder ver un libro de la mano de su autor nos permite conectar con los cimientos de la historia y hacerla nuestra.
August 17, 2023
Aterrizaje es una novela corta, de 150 páginas. Publicada en febrero de 2023.
En ella una mujer, de nombre y edad inciertos, nos comparte sus pensamientos, en pleno confinamiento -muchas referencias a aquellos meses que ahora nos parecen un sueño raro- y sentimientos, después de la pérdida de un ser querido (que tampoco he llegado a aclarar quien es. Su pareja?)
Sí, una novela, en palabras clave sobre duelo, aflicción, soledad y supervivencia.
En un momento, la narradora, nos cuenta, decide hacer un viaje a Islandia, para visitar los restos de un avión que en 1973 tuvo que hacer un aterrizaje forzoso y cuyos restos siguen allí. (esta parte la he investigado y es real). La narradora se pone en contacto con el piloto de aquel avión.
Un gran acierto, que la diferencia de otras novelas sobre el duelo, es la incorporación de una segunda voz en la narración.
Precisamente la voz del piloto de aquel vuelo.
La historia que nos cuenta el piloto se trenza suavemente con la historia de la narradora, casi discurren paralelas cuando nos hablan de anhelos, dificultades, recuerdos, pérdidas...
Esto creo que la hace muy original.
Otro de los aspectos que quiero destacar es las BRUTALES referencias literarias. Se nota a la legua que Eva Piquer es una mujer con gran cultura y bagaje literario. He encontrado muchísimas referencias a obras y autores que me encantan: Jane Austen, Joan Didion Albert Cohen, Camus, Ana M. Matute, Olga Tokarczuk, Beauvoir, Ishiguro, Ginzburg... de hecho la obra se abre con una frase de Françoise Sagan de "Buenos días, tristeza", novela que me parece preciosa.
La estructura, además de en dos voces y a tres tiempos (el piloto, el pasado de ella y el presente confinada) está presentada en fragmentos. Piquer nos seduce con una prosa poética, intimista, envolvente, con potentes monólogos interiores y frases lapidantes que te hacen pararte a pensar y aplaudir después.
Me ha gustado, para acabar, el mensaje de esperanza y supervivencia. Me hace pensar que quizá ese "Aterrizaje" que da nombre al libro es una metáfora de todos aquellos momentos de nuestra vida en los que nos vemos obligados a hacer un aterrizaje forzoso. Y salvarnos. Para luego seguir viviendo y volando en otros aviones.
En ella una mujer, de nombre y edad inciertos, nos comparte sus pensamientos, en pleno confinamiento -muchas referencias a aquellos meses que ahora nos parecen un sueño raro- y sentimientos, después de la pérdida de un ser querido (que tampoco he llegado a aclarar quien es. Su pareja?)
Sí, una novela, en palabras clave sobre duelo, aflicción, soledad y supervivencia.
En un momento, la narradora, nos cuenta, decide hacer un viaje a Islandia, para visitar los restos de un avión que en 1973 tuvo que hacer un aterrizaje forzoso y cuyos restos siguen allí. (esta parte la he investigado y es real). La narradora se pone en contacto con el piloto de aquel avión.
Un gran acierto, que la diferencia de otras novelas sobre el duelo, es la incorporación de una segunda voz en la narración.
Precisamente la voz del piloto de aquel vuelo.
La historia que nos cuenta el piloto se trenza suavemente con la historia de la narradora, casi discurren paralelas cuando nos hablan de anhelos, dificultades, recuerdos, pérdidas...
Esto creo que la hace muy original.
Otro de los aspectos que quiero destacar es las BRUTALES referencias literarias. Se nota a la legua que Eva Piquer es una mujer con gran cultura y bagaje literario. He encontrado muchísimas referencias a obras y autores que me encantan: Jane Austen, Joan Didion Albert Cohen, Camus, Ana M. Matute, Olga Tokarczuk, Beauvoir, Ishiguro, Ginzburg... de hecho la obra se abre con una frase de Françoise Sagan de "Buenos días, tristeza", novela que me parece preciosa.
La estructura, además de en dos voces y a tres tiempos (el piloto, el pasado de ella y el presente confinada) está presentada en fragmentos. Piquer nos seduce con una prosa poética, intimista, envolvente, con potentes monólogos interiores y frases lapidantes que te hacen pararte a pensar y aplaudir después.
Me ha gustado, para acabar, el mensaje de esperanza y supervivencia. Me hace pensar que quizá ese "Aterrizaje" que da nombre al libro es una metáfora de todos aquellos momentos de nuestra vida en los que nos vemos obligados a hacer un aterrizaje forzoso. Y salvarnos. Para luego seguir viviendo y volando en otros aviones.
July 15, 2023
“Creu-me, arribaràs a agrair les explosions intermitents de dolor contra l'oblit. Agraïràs també aquesta pena tènue i crònica que és el preu d'estimar.”
pensava que aquest llibre m’interpel·laria més, però l’he rebut com amb una certa distància. És evident que l’Eva és una escriptora brillant i que ha aconseguit posar paraules al dol i m’hi he sentit molt identificada, però no sé. Igual tenia massa expectatives.
pensava que aquest llibre m’interpel·laria més, però l’he rebut com amb una certa distància. És evident que l’Eva és una escriptora brillant i que ha aconseguit posar paraules al dol i m’hi he sentit molt identificada, però no sé. Igual tenia massa expectatives.
May 10, 2023
Llibre molt personal de l’Eva sobre el la por i el dolor i escrit d’una manera alternativa però amb molta poesia i amb moltes frases que et calen i que t’arriben. Tot i així m’ha costat una mica llegir-lo, en algun moment m’he perdut una mica o he dubtat de a on em portava l’autora i, en tot cas, potser li veig un excès de metàfora en tot ell.
May 11, 2023
He trobat que és original, molt ben escrit i amb moltes referències a altres llibres i escriptors i escriptores. Té frases per subratllar i emmarcar. A més a més és xulo per conèixer la història d'un lloc emblemàtic i curiós d'Islàndia.
July 5, 2023
Com descriu la por, la perdua, el dolor, la no existencia i el desig de retornar a tenir un futur. El que m’ha costat es trobar el paralelisme amb l’aterratge de Gregory Fletcher. El seu relat tambe m’ha agradat molt: concis i exacte. Pincellades de pensaments amb moltes metafores.
June 28, 2023
un dels millors llibres que he llegit últimament. fàcil de llegir, dolç i alhora real i que toca fons com relata el dol del seu marit
September 27, 2023
Fa temps que no tocava tant a terra? Crec que ara tot va més lent. «M'hauria calgut un petó de bona resta de la vida».
October 23, 2023
2,5
no mha acabat dinteressar gaire, per no dir gens. crec que no he conectat, no he acabat de situarme en lacció i no he empatitzat gens amb els personatges 😔🤧🤲
no mha acabat dinteressar gaire, per no dir gens. crec que no he conectat, no he acabat de situarme en lacció i no he empatitzat gens amb els personatges 😔🤧🤲
March 23, 2024
100% llibre al qual tornaré sempre que necessiti validació de tristeses i dol. Tant el concepte general i les frases concretes tan punyents m'han tocat fons
January 2, 2025
Curt, fàcil, dolorós i preciós. L’Eva Piquer sempre sap trobar les paraules que t’arriben ben endins.
“El dolor no se supera i del dolor no se’n sirt reforçat ni millor. Potser ni tan sols se’n surt. Però prou aviat deixa de fer fred tota l’estona, cesen les turbulències severes i comproves, atònita, que pots seguir funcionant.”
“Seria just que funcionés així: que sempre poguéssim tornar al remitent les frases que ens han esquinçat.”
“No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar als qui ja no.”
“El dolor no se supera i del dolor no se’n sirt reforçat ni millor. Potser ni tan sols se’n surt. Però prou aviat deixa de fer fred tota l’estona, cesen les turbulències severes i comproves, atònita, que pots seguir funcionant.”
“Seria just que funcionés així: que sempre poguéssim tornar al remitent les frases que ens han esquinçat.”
“No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar als qui ja no.”
August 10, 2025
Tot el llibre és una metàfora. Excel•lent.
“No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar els que ja no. Ni hauria volgut saber mai mai mai, però ho vaig comprovar de primera mà al cap de tres dècades, que l’enyor pot ser tan absolut. Que durant un interval menys inmens del que aparenta et lleves i et dutxes i et vesteixes i surts al carrer com tothom, però no ets res més que algú que enyora”
“No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar els que ja no. Ni hauria volgut saber mai mai mai, però ho vaig comprovar de primera mà al cap de tres dècades, que l’enyor pot ser tan absolut. Que durant un interval menys inmens del que aparenta et lleves i et dutxes i et vesteixes i surts al carrer com tothom, però no ets res més que algú que enyora”
October 5, 2023
"Si es confirma que no som davant la fi del món sinó d'un simulacre, crec que buscaré un pis nou. Una casa pròpia. Em cal un terrat amb el cel per sostre."
"Diria que vaig enviar missatges, o ho vaig intentar, però no vaig cridar prou o no em va sortir la veu o aquells que els haurien pogut rebre van optar per canviar de vorera o d'orella ode telèfon."
"Seria just que funcionés així: que sempre poguéssim tornar al remitent les frases que ens han esquinçat."
"Diria que vaig enviar missatges, o ho vaig intentar, però no vaig cridar prou o no em va sortir la veu o aquells que els haurien pogut rebre van optar per canviar de vorera o d'orella ode telèfon."
"Seria just que funcionés així: que sempre poguéssim tornar al remitent les frases que ens han esquinçat."
July 12, 2024
(3.75)
October 26, 2023
Un joc de miralls de dues persones enfrontades a la catàstrofe que miren de salvar-se i salvar el seu entorn enmig del desastre. Un és el pilot estatunidenc que aterra d'emergència en una platja d'Islàndia en 1973 (encara avui es pot veure el fusellatge de l'avió en el mateix indret) i l'altre és l'autora que va patir un trasbals que anomena "Tot allò". L'aterratge, gens fàcil, descobreix el jo propi i el jo dels altres i no sempre serà una bona descoberta. Tot i així, al final hi haurà una altra vida per viure.
Sabent com sabem la catàstrofe que narra l'autora, valorem l'exercici de contenció que fa. Sense dir gaire, ho diu tot.
Algun exemple d'aquest lligar curt les paraules
"Una vida són molts dies i quatre dies posen ser tota una vida. El temps va i ve com vol" (pàg. 15)
"Un dels meus fills em parla sovint en plural. Jo li dic que soc una única persona i ell rectifica però al cap d'una estona perd el singular i torna a parlar-me com si. Com si no."
Sabent com sabem la catàstrofe que narra l'autora, valorem l'exercici de contenció que fa. Sense dir gaire, ho diu tot.
Algun exemple d'aquest lligar curt les paraules
"Una vida són molts dies i quatre dies posen ser tota una vida. El temps va i ve com vol" (pàg. 15)
"Un dels meus fills em parla sovint en plural. Jo li dic que soc una única persona i ell rectifica però al cap d'una estona perd el singular i torna a parlar-me com si. Com si no."
Displaying 1 - 30 of 122 reviews