Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.
Em venia de gust llegir un llibre en català i vaig trobar aquest per casa. És un llibre de batxillerat del meu germà, que molt possiblement no es va llegir. Em cridava l’atenció de que fos un llibre escrit per un autor català però que tingués un personatge de l’Agatha Christie, l’Hèrcules Poirot. I com a mi m’agrada la novel·la policíaca em vaig animar a llegir-ho.
La història és senzilla, perfecte per una obre de teatre o, en aquest cas, per una sèrie de televisió. El nostre conegut Hèrcules Poirot visita un balneari de la Cerdanya per prendre aigües medicinals. A la seva estància és assassinat Vicenç Pastor. La investigació de l’assassinat la trobo fluixa, sempre que en Poirot trobava alguna cosa interessant era interromput per un altre mort.
Els personatges són senzills i fàcils d'identificar. No tenen gaire profundització perquè no interessa en aquest gènere.
Haig de donar una altre critica, no a la obra, sinó a la edició. És molt fort que en la introducció del llibre t’expliquin el final i el plot twist, per molt que sigui un llibre de batxillerat i que s’enfoqui en estudiar el gènere policíac a la literatura catalana i al Jaume Fuster. Si no vols tenir cap spoiler saltat aquesta part, i si això t’ho llegeixis al acabar el llibre.
En conclusió, és una obra bàsica, que per molt que en la introducció del llibre te la pintin com alguna cosa increïble no és tan increïble.
De totes maneres, no crec que l'interessi publicar una història com aquesta. És massa vulgar, massa poc atractiva. Sort que Hèrcules Poirot ha estat capaç de descobrir l'entreteixit de mentides i extreure'n la veritat diàfana… La pobra policia rural d'aquí no hauria estat capaç de descobrir el misteri, tot i la seva senzillesa. […] En fi, ha estat un petit misteri de vacances que ha servit d'exercici a les meves cèl·lules grises… » — Carta de Poirot a Agatha Christie explicant-li el desenllaç del cas
Les cartes d'Hercules Poirot, 1983 Jaume Fuster @edicions_62 2004
Aquesta petita curiositat va ser pensada primer com a guió televisiu pel programa de RTVE Novel·la i s'emeté el 10 de desembre de 1979. L'autor la va dividir en capítols i seqüències, en comptes d'actes i escenes, cosa que dugué al mateix Fuster a considerar-la una obra híbrida entre la novel·la, el guió televisiu i el teatre.
La Font del Ferro (Baixa Cerdanya) , darreries dels anys quaranta Hercule Poirot torna a visitar un balneari que ha perdut part del seu esplendor després de la Guerra Civil espanyola i la IIGM. Malgrat tot, és un lloc agradable i ben cuidat, amb una reconfortant cuina casolana.
La tranquilitat del lloc es veu sobtadament alterada per un assassinat. De forma simultánea, una tempesta mantindra als hostes retinguts al balneari mentre esperant l'arribada de la patrulla de la guardia civil.
Poirot troba una inesperada ajudant en la senyoreta Puig, una dama barcelonina, més llesta que la fama, aficionada a fer mitja i a observar tothom que pot recordar a l'entranyable miss Marple.
Una lectura entretinguda i amable que m'ha recomenat el meu fill (inclosa a les seves lectures de 3r Eso)
2,5. Bon llibre per llegir tot esperant que et rescatin d’un ascensor encallat. Curt, intranscendent i de lletra grossa. Executat com a obra de teatre (com pretén l’autor) em sembla adequat a tall de pràctica de companyia teatral amateur, així per escalfar. He arribat al final amb les expectatives tan baixes (Hèrcules Poirot de vacances havia de resoldre un crim) que m’ha sorprès la resolució i tot. Gir de guió inesperat. Tanco badall.
Era para clase y ha sido muy interesante, la historia va muy rápido, hay momentos que no me he enterado de nada, pero casos de Poirot me interesan y me encanta ver tantos autores que están siguiendo con sus historias, y de esta manera siguiendo lo que Agatha comenzó. Creo q ella estaría muy contenta de ver que se está haciendo con sus personajes.
— has potential but i didn't really understand anything because there were so many characters and just random people that felt totally irrelevant to the story
Una història molt curta, però que presenta un cas molt interessant i amb molt de misteri. Té una gran variació de personatges que representen la situació de Catalunya després de la guerra. M'agraden molts les citacions que fan que puguis deduir el context de l'obra. Molt senzilla de llegir i molt recomanable.
Un buen libro de misterio. Te mantiene en vilo hasta el momento en que se descubre al asesino. El libro tiene bastantes plot twist asi que le voy a dar 4 estrellas.
I liked this book, but i think it was kinda forced out of the Agatha Christie universe. I read it for school though, maybe thats why im still kinda skeptical.