What do you think?
Rate this book
Ronda naval sota la boira
El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap: mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.
(reseña del editor)
(reseña del editor)
224 pages, Paperback
First published January 1, 1966
3 people are currently reading
57 people want to read
About the author
Pere Calders
101 books53 followersEscriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
February 28, 2024
3,5*
Oleguer Sureda, narrador en primera persona d’aquesta història, viatja amb la seua parella a bord del vaixell Panoràmic, comandat pel seu amic el capità Maurici. Una sèrie de disortades i inexplicables avaries i circumstàncies climatològiques provoca que es perga el rum, així com la capacitat de governar la nau, i que aquesta quede envoltada per un banc de boira continuu que l’amaga de la vista. Així, sembla que la nau, per raons desconegudes, va directa a la tragèdia, la qual cosa obsessiona al capità.
El to de la novel·la conjuga l’humor irònic i situacions irreals, absurdes. L’estructura de la novel·la és original i força al lector a estar ben atent, combinant recursos com continuades referències a la propia escriptura, notes al peu i annexos als capítols, amb una formalitat acadèmica però un contingut de nou humorístic, irònic i absurd. Digressions surrealistes que de vegades no aporten a la trama, que només tenen sentit en la seua dimensió estètica o formal.
Tenim una colla de personatges ben curiosos: el narrador, el capità del vaixell, la noia bonica, el predicador amèrica, el jueu, l'hipnotista... personatges estereotipats que sembla que només dibuixen paròdies d'ells mateixos.
Amb aquest exercici formal, amb aquests personatges estereotipats i aquesta ironia absurda, l’autor fa un retrat més bé pessimista de la naturalesa humana i de la seua capacitat per fer us de la raó; una acció pot estar moguda per bones intencions, però pot acabar provocant només desgràcies, per exemple.
M’ha costat arrencar la lectura. Les primeres 50-70 pàgines se m’han fet costera a munt, però després li he pogut agafar el gust a la història. El meu interès per conèixer el desenllaç d’aquest drama mariner i el destí dels seus desafortunats personatges m’ha ajudat a arribar al final. Una lectura estranya, però també digna d’un mestre de l’estrany com el Pere Calders.
"-- Això no obstant --responia jo--, és una bella tradició de la qual han fet ús escriptors de tots els països. La facultat d'interposar els propis pensaments al marge de l'acció dels personatges...".
"L'heroisme proliferava, i era notable com lluïa més provocant desgràcies que tractant d'evitar-les..."
"Escoltar cordialment és una de les formes més elevades del proïsme".
Oleguer Sureda, narrador en primera persona d’aquesta història, viatja amb la seua parella a bord del vaixell Panoràmic, comandat pel seu amic el capità Maurici. Una sèrie de disortades i inexplicables avaries i circumstàncies climatològiques provoca que es perga el rum, així com la capacitat de governar la nau, i que aquesta quede envoltada per un banc de boira continuu que l’amaga de la vista. Així, sembla que la nau, per raons desconegudes, va directa a la tragèdia, la qual cosa obsessiona al capità.
El to de la novel·la conjuga l’humor irònic i situacions irreals, absurdes. L’estructura de la novel·la és original i força al lector a estar ben atent, combinant recursos com continuades referències a la propia escriptura, notes al peu i annexos als capítols, amb una formalitat acadèmica però un contingut de nou humorístic, irònic i absurd. Digressions surrealistes que de vegades no aporten a la trama, que només tenen sentit en la seua dimensió estètica o formal.
Tenim una colla de personatges ben curiosos: el narrador, el capità del vaixell, la noia bonica, el predicador amèrica, el jueu, l'hipnotista... personatges estereotipats que sembla que només dibuixen paròdies d'ells mateixos.
Amb aquest exercici formal, amb aquests personatges estereotipats i aquesta ironia absurda, l’autor fa un retrat més bé pessimista de la naturalesa humana i de la seua capacitat per fer us de la raó; una acció pot estar moguda per bones intencions, però pot acabar provocant només desgràcies, per exemple.
M’ha costat arrencar la lectura. Les primeres 50-70 pàgines se m’han fet costera a munt, però després li he pogut agafar el gust a la història. El meu interès per conèixer el desenllaç d’aquest drama mariner i el destí dels seus desafortunats personatges m’ha ajudat a arribar al final. Una lectura estranya, però també digna d’un mestre de l’estrany com el Pere Calders.
"-- Això no obstant --responia jo--, és una bella tradició de la qual han fet ús escriptors de tots els països. La facultat d'interposar els propis pensaments al marge de l'acció dels personatges...".
"L'heroisme proliferava, i era notable com lluïa més provocant desgràcies que tractant d'evitar-les..."
"Escoltar cordialment és una de les formes més elevades del proïsme".
January 9, 2025
Un llibre molt divertit sobre la metaficció. Si es llegeix conscientment des d’aquesta perspectiva (i no només com la trama de l’enfonsament del Panoràmic) és xulíssim!
March 1, 2023
M’havien dit que aquest era un llibre per petar-se de riure. No ha estat pas així.
No obstant, m’he trobat immersa en les paraules de Calders i encisada pel seu magnífic enginy que mai abans havia experimentat. Pere Calders és un autor intel·ligent i brillant. Malgrat la meva manca de concentració generalitzada, aquesta lectura m’ha enganxat bastant.
En resum: un llibre molt recomanat!
No obstant, m’he trobat immersa en les paraules de Calders i encisada pel seu magnífic enginy que mai abans havia experimentat. Pere Calders és un autor intel·ligent i brillant. Malgrat la meva manca de concentració generalitzada, aquesta lectura m’ha enganxat bastant.
En resum: un llibre molt recomanat!
February 23, 2022
4.5/5. Una novel·la esplèndida.
October 1, 2023
He dubtat força a l'hora de posar la nota a aquest llibre. Al final he optat per les 4 estrelles, perquè he decidit obviar una part del llibre.
El text es compon de dos tipus de capítols diferents intercalats: els que formen la novel·la pròpiament dita i, després de cadascun d'aquests, un que comenta l'anterior i afegeix informació. Aquest segon tipus de capítol, sobretot els primers, es fan pesats i superflus, a banda de no ser (O almenys no els ho he torbat jo) gens divertits.
Sense tenir en compte això, la novel·la és una crònica prou divertida de l'agonia d'un vaixell que es troba a la deriva i enfonsant-se lentament i sense remei. El protagonista es troba envoltat d'una sèrie de personatges molt curiosos i extravagants que doten la trama d'un cert surrealisme (el famós realisme màgic de Calders). Així és produeixen situacions i converses que sorprenen al lector per inesperades i estranyes.
Els capítols de narració passen molt ràpid i estan escrits amb l'estil inconfusible de l'autor i el final (l'últim capítol i l'epíleg) són d'una gran finesa.
El text es compon de dos tipus de capítols diferents intercalats: els que formen la novel·la pròpiament dita i, després de cadascun d'aquests, un que comenta l'anterior i afegeix informació. Aquest segon tipus de capítol, sobretot els primers, es fan pesats i superflus, a banda de no ser (O almenys no els ho he torbat jo) gens divertits.
Sense tenir en compte això, la novel·la és una crònica prou divertida de l'agonia d'un vaixell que es troba a la deriva i enfonsant-se lentament i sense remei. El protagonista es troba envoltat d'una sèrie de personatges molt curiosos i extravagants que doten la trama d'un cert surrealisme (el famós realisme màgic de Calders). Així és produeixen situacions i converses que sorprenen al lector per inesperades i estranyes.
Els capítols de narració passen molt ràpid i estan escrits amb l'estil inconfusible de l'autor i el final (l'últim capítol i l'epíleg) són d'una gran finesa.
January 15, 2024
‘Ronda naval sota la boira’ (1981) explica l’absurd naufragi del transatlàntic ‘Panoramic’. La novel·la presenta dos tipus de capítols, d’una banda, hi ha el diari d’Oleguer Sureda, un dels passatgers que actua com a narrador i protagonista de l’acció, d’altra banda, ens trobem amb un narrador editor que afegeix aclariments i anotacions en uns capítols que s’intercalen amb els que expliquen el que és pròpiament la història del naufragi. Oleguer Sureda explica el seu punt de vista però, alhora, introdueix els punts de vista dels altres personatges, tots ells molt peculiars com l’hipnotitzador o el capità Maurici entestat a morir d’una manera heroica a bord dels seu vaixell com el seu pare i el seu avi. La novel·la presenta els temes més característics de la narrativa de Calders: la fatalitat, el misteri, la incertesa i l’absurd de l’existència humana.
August 6, 2024
Sorneguer fins a dir prou, no es deixa cap absurd per pintar. Tot el llibre és divertit, amb personatges caricaturescs i entranyables; com un 13 Rue del Percebe però amb retranca i bona literatura.
"Segon oficial: quants anys fa que naveguem plegats?
- Cinc.
- Cinc anys perduts pel que fa a la veritable coneixença."
"Segon oficial: quants anys fa que naveguem plegats?
- Cinc.
- Cinc anys perduts pel que fa a la veritable coneixença."
January 3, 2026
que bé quan un autor és així d'intel·ligent i graciós.. llibre sobre la metaficció molt divertit amb un narrador més que intrusiu amb les seves fumades i recomanacions particulars, disposat a servir bancs per seure i descansar als peus de pàgina !!
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 13, 2017
Gran demostració literària d'un mestre de l'absurd. Un llibre de lectura recomanada.
September 19, 2022
Això és mel.
March 30, 2024
Tiene frases y momentos verdaderamente impagables. Se lee con verdadero gusto.
https://liblit.com/pere-calders-ronda...
https://liblit.com/pere-calders-ronda...
February 1, 2025
M'ha agradat molt la situació que planteja, una mica surrealista, però sense deixar de tractar temes interessants de manera irònica.
Read
December 22, 2019Divertit.
Displaying 1 - 14 of 14 reviews