Persons, Rights, and the Moral Community

by Loren E. Lomasky

This book provides a complete and convincing account of what rights we do and do not have, who has them, and why. Presenting the foundations of a liberal, individualistic theory of rights, Lomasky explains the place of rights within the overall structure of morality, arguing for the moral importance of individual commitments to and pursuit of "projects." After developing his theory of basic rights, Lomasky demonstrates its implications for a variety of problems and issues, including property rights, the rights of children, and the status of the unborn, defective persons, animals, and even the dead. Arguing for a fundamental reshaping of philosophical ethics, Lomasky develops a credible alternative to currently fashionable views.

Genres: Philosophy

296 pages, Paperback

First published May 14, 1987

Reviews

[Jordi Sacristan Herrero · Rating 5 out of 5]

Llibre en angles. Llegeixo a poc a poc i swgurament entendre poques coses de les que diu, però intento quedar-me amb lo important mentres aprenc noves expressions i paraules.

Comença parlant de que son els rights, si son necessaris i fins on els podem extendre. Comenta la confusió respecte els rights amb preferències i explica que fixar uns drets fonamentals es feina complicada que ni els filòsofs es posen d’acord. De totes aquestes preguntes acaba defensant lindividualisme com a base de drets. Intenta trobar quin son els drets, partint d’un anàlisis molt extens en el que conclou que els éssers humans ens caracteritzen com a project pursures, defensa que els drets bàsics son els que surten per “ma invisible” entre les interseccions de la societat que fan que es respecti el project pursures. Com tothom t’he diferents ends i per complirlos es necessita l’ajuda d’altres persones, respecten els drets dels altres perk ells respectin els nostres i ens ajudin. Algo així, no intento fer un resum sinó apuntarme les idees per enrecordat me. Resum: conclou que els drets son aquells que garanteixen la no coarcio dels altres respecte els projectes individuals de cada un.

Després fa unes comparacions entre liberalisme, anarquia, welfare liberalisme i posteriorment comença a definir com defensar aquests drets (propietat privada). Tot seguit es planteja com defensar aquests drets i argumenta com la propietat privada no només es la manera per preservarlos sinó com la propietat privada es part dels drets. Fa una reflexió important aquí. I a partir d’aquí parla de coses que no acabo d’estar d’acord. Primer de la provisió de certs bens públics que em chirria tot una mica. Després de la part dels drets dels nens que també no acabo de tenir-les totes amb ell. Després te un capítol que es brutal sobre l’educació dels nens que es un capítol que trobo de lo millor que he llegit mai.


Resum: drets fonamentals definits com la no coarcio dels projectes individuals. Un cop tens aquesta veritat pots concloure el que vulguis. Respecte l’estat, nens etc…

Com a base filosòfica del liberalisme crec que es lo millor. Esk la sensació que dina es que qui no es liberal es que no ha pensat les coses dos cops (moralment). El llibre es bastant similar al del rothbard de la ètica de la liberad però en aquest es reflexiona molt mes. I en aquest arriba s la defensa del estat mínim, rothbard es queda en el ansrcocapitalisme.

[Walter Horn · Rating 3 out of 5]

Beautifully written, unconvicingly argued.

[Robert]

Read part of for Poli Sci.