La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones... La música (l'Art en general) és un camí cap a l'eternitat. Aquestes són algunes de les reflexions que ens proposa Baix continu (2007), una antologia de contes de Jaume Cabré enllaçats tots ells per la música. Cabré, escriptor «ferit de música», melòman empedreït, aplega en aquest volum sis contes protagonitzats per compositors, intèrprets, musicòlegs, constructors d'instruments, estudiants de música... que es mouen, a través del temps, per uns escenaris tenyits tots ells de connotacions musicals, tot escoltant lieder de Schubert, corals de Bach, concerts d'Alban Berg, etc. Com en tota la seva obra, en què hi ha una manifesta preocupació per l'estil, Cabré compon música amb l'instrument propi de l' la paraula.
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947) is a philologist and Catalan writer.
Graduated in Catalan Philology by the University of Barcelona, high-school professor in leave of absence and teacher to the University of Lleida, member of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans.
During many years he has combined literary writing with teaching. He has also worked in the television and cinematographic scripting. With Joaquim Maria Puyal he was the creator and scriptwriter of the first Catalan television series: La Granja (1989-1992), after which followed other titles like Estació d'Enllaç (1994-1998), Crims (2000) and the tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) and Sara (2003). He has also written, together with Jaume Fuster, Vicenç Villatoro and Antoni Verdaguer, the script of the Antoni Verdaguer's films La teranyina (1990), based on his novel, and Havanera (1993).
Sense arribar al nivell de novel·les com Jo confesso or Les veus del Pamano, val totalment la pena llegir aquest recull de contes, sobretot l'últim, "Winterreise". En canvi, em sobren el 90% de les notes a peu de pàgina, i la introducció de Maria Roser Trilla hauria de ser una cinquena part del que és.
Llegir Jaume Cabré sempre és un plaer. Per això no he dubtat a rellegir aquests contes, que són una meravella. Però en sap tant de música, aquest home! Em venen ganes de sentir totes les peces que esmenta.