La Petra Masmajor ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix casa okupada. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però potser no és aquesta, la normalitat a què aspira? Potser vol alguna cosa més. Potser vol arribar una mica més enllà, no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat. Com fer-ho?Austràlia justament parla d'això. De les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços. O intentar-ho, com a mínim.
Austràlia és d'aquestes novel·les que t'enganxen sense saber per què. Potser t'atrapa la seva quotidianitat, perquè t'endinsa en la vida de quatre joves d'uns vint anys que lluiten per trobar el seu lloc al món. I, evidentment, toca temes amb què m'identifico: la soledat, el conflicte amb els pares, la precarietat laboral, l'idealisme dels artistes... M'havia llegit la novel·la fa uns anys i m'ha vingut de gust tornar-hi perquè m'havia oblidat de l'argument. I ha estat com descobrir-la per primer cop. Està molt ben narrada, emprant l'estil indirecte lliure, de manera que t'acabes introduint en el cap dels personatges. Ara bé, potser perquè ja me l'havia llegit, el final l'he vist predictible. Malgrat tot, m'agrada com escriu l'autor i m'han entrat ganes de llegir-ne altres obres.
L'estil de Roc Casagran m'agrada. Aconsegueix una narració que facilita la lectura, la fa interessant. Això es nota sobretot en aquest llibre on la història és d'aquelles inoblidables. La creació dels personatges està ben aconseguida, però m'ha faltat una mica més de suc en la trama.
Austràlia retrata perfectament els joves actuals; les seves inquietuds, els seus problemes, la visió que tenen del seu futur. El llibre es llegeix ràpid, enganxa, però al final et quedes amb ganes de saber com se solucionen certes situacions plantejades. Crec que Casagran vol deixar oberta una porta a l'esperança, però el context dels personatges no hi ajuda gens.