Anatomia de les distàncies curtes

by Marta Orriols

A traves de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a que ens condueix l’amor. L’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les perdues es relacionen íntimament en uns textos en que els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se. Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes es un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.

Genres: Fiction, Short Stories, Contemporary

184 pages, Paperback

First published January 1, 2023

About the author

Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona i té dos fills. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog No puc dormir, treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (Lumen, 2018), encarregant-se de la tria dels contes que configuren el volum. Ha col·laborat al digital de cultura Núvol i actualment la podeu llegir al portal de cultura Catorze, on publica cròniques literàries i culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.

Reviews

[Manolita Gafotas]

Aquest recull de relats té moltes coses bones. Tots exploren la quotidianitat, tots tenen personatges molt reals que lluiten amb els seus fantasmes, que intenten viure de la millor manera que saben a la fi i a la cap. Hi ha varietat i hi ha diferents formes de veure la vida.

A més pense que a nivell de tècnica estan molt ben construïts i treballats (malgrat no ser jo ninguna experta...), tots els elements que apareixen hi són per algun motiu, hi ha símbols, hi ha elements anunciadors com aquella navalla que anunciava desgràcia a “Bodas de sangre”.

Tot està servit per a que, com diu l’epíleg, ens faça clic. Però per alguna raó sols uns pocs han aconseguit en mi produir aquest efecte. “Sísif a la novena planta”, “Dècimes de segon”, “Paranys”, “Estratègies de comunicació”, “Ficció”, m’han paregut genials i m’han fet tot el clic que podien fer-me. La resta m’han agradat en la seua majoria, però en això s’ha quedat, no m’han remogut com esperava.

Però també es veritat que en alguns he trobat a faltar més versemblança: “La cadira” no me’l vaig creure en general, en “Kiwis“ em va irritar moltíssim la reacció conformista del pare, doncs no entenc com jugant-se tant no enceta una conversa sobre això amb la dona, igual que no entenc la resposta sequíssima de l‘amiga al seu millor amic de tota la vida després de la confessió tan profunda que li fa aquest al relat “Síndrome del membre fantasma” i, per últim, em va grinyolar el tema de “l’al·lèrgia” al relat de “La piscina” tot i que entenc (crec) el que pretén transmetre l‘autora (l‘estupidesa humana més ridícula quan ens deixem portar injustament pels prejudicis).

En resum, un recull ple de bones idees però amb alguns altibaixos.

[Carmen]

Me ha gustado mucho, aunque prefiero su novela aprender a hablar con las plantas, me hubiera gustado que en estos relatos hubiera habido más desarrollo, saber más sobre los personajes, aún así, lo recomiendo muchísimo y me quedo con ganas de más. Mis favoritos han sido: sisifo en la novena planta, síndrome del miembro fantasma, almacenar montañas, la buena nueva y décimas de segundo.

[Laia Carbonell]

M’ha agradat molt. Un llibre diferent dels que estic acostumada, però molt especial. La descripció de situacions quitidianes d’una forma tan sensible, fa que les històries t’arribin a dins.

[Sílvia Mallol]

Boonaa tardaa,

avui us porto l’última ressenya per #abrilcatalà. Feia temps que tenia pendent llegir a la Marta Orriols. Em venia de gust qualsevol llibre seu, ja fos “Aprendre a parlar amb les plantes”, “La possibilitat de dir-ne casa” o “Dolça introducció al caos”. Al final, em vaig decantar per “Anatomia de les distàncies curtes”.

Anava sense expectatives i és un llibre que m’ha agradat. L’autora disecciona diferents moments, situacions, rutines. En resum, fa petits retrats de la vida. Son un punt de partida per al lector per seguir imaginant altres situacions o dinàmiques.

Depèn del moment emocional, hi ha algun que remou més o menys. Alguns amb els que plores, alguns amb els que t’enfades o et sents incòmode.

Com he dit abans, és un llibre que m’ha agradat però no he pogut evitar fer algunes comparacions amb un altre llibre de relats que he llegit recentment. Són diferents però a la vegada semblants. Espero, en breu, penjar la ressenya de l’altre.

i vosaltres, heu llegit a l’autora? Per quin em recomanaríeu seguir?

Buenas tardes,

Hoy os traigo la última reseña para #abrilcatalà. Hacía tiempo que tenía pendiente leer a Marta Orriols. Me apetecía cualquier libro suyo, ya fuera “Aprender a hablar con las plantas”, “Ese lugar al que llamamos casa” o “Dulce introducción al caos” . Al final, me decanté por “Anatomía de las distancias cortas”.

Iba sin expectativas y es un libro que me ha gustado. La autora disecciona diferentes momentos, situaciones, rutinas. En resumen, hace pequeños retratos de la vida. Son un punto de partida para el lector para seguir imaginando otras situaciones o dinámicas.

Depende del momento emocional, hay alguno que remueve más o menos. Algunos con los que lloras, algunos con los que te enfadas o te sientes incómodo.

Como he dicho antes, es una lectura que me ha gustado aunque no he podido evitar hacer algunas comparaciones con otro libro de relatos que he leído recientemente. Son diferentes, pero a la vez, parecidos. Espero, en breve, poder colgar la reseña del otro.

Y vosotrxs, ¿habéis leído a la autora? ¿Por cuál me recomendarías seguir?

[Daniel Fernandez]

No em solen agradar molt els contes curts, però aquest cas ha estat una excepció. M'ha semblat excepcional com descriu les situacions reals i quotidianes d'una forma literària tan característica de la Marta Orriols.

[Eliseu Vallespir]

Molt planer. Històries quotidianes sense màgia lingüística ni argumental. No m'ha fet gaudir de la lectura, perquè no aporta res diferent a tantes històries ja publicades. No li he trobat el que.

[Topanga]

com m’agrada a mí un llibre d’historietes d’amor i desamor…

[Carla Viñas]

19 contes curts, tots amb el seu què. Els he gaudit molt tots, però m’he quedat amb ganes de més, suposo que és la gràcia del llibre. Llegiré més Marta Orriols seguríssim!!

[☁️Andrea☁️]

❤️❤️❤️❤️

[Anesa]

dos hores d’avió donen pa molt

[Isabel Carrero]

Elegí este libro porque me atrapó su título, tan poético. Son cuentos, muy cortos, a los que estuve buscando una vez tras otra su analogía con las diferentes distancias. La encontré. Pero tengo que decir que no me sorprendió y que esperaba que si lo hiciese.

No es un mal libro y ni mucho menos está mal escrito, pero no me atrapó como lo hizo el título. Empaticé con una de las historias, y cuando estaba metida hasta la médula, se acabó, abrupta.

Espero que esté pequeño libro tenga su público, pero no es el mío.

[Ibrahyn Castillo]

4/5 ⭐
✅ Anatomía de la distancia cortas más que ser una novela con pocas páginas es una mezcolanza de historias cotidianas envuelvas en dramatismo, analogía y pensamientos abstractos que se van desarrollando fluidamente, de esta manera es más fácil para el lector llevar el hilo de los relatos.
Personalmente la brevedad del mismo se presta para que tomes tu tiempo de leerlo sin apuro y sin obligaciones, dando consigo que lo disfrutes aún más.


❌ En la parte negativa el libro en sí no tiene, más que todo en ocasiones las historias te dejan en la nada y algunas como que están desencajadas, sin olvidar el hecho que no le daría un calificación de 5 ya que no amplia y no profundizan en cierto aspectos.

En fin recomendado ya que hay historias que merecen ser leías 🌙

[abril torrelles]

és com un calendari d'advent d'aquests que tenen finestretes de cartró i, dins de cadascuna, una xocolatina petita però que ve molt de gust. doncs això, començar cada relat és com obrir una finestra d'aquestes, i llegir-lo com menjar aquesta mini però bona xocolatina, totes de formes diferents, que quan la tastes, en vols més però no pots, perquè ja s'ha acabat.

pd. he posat el pa al microones i ha tornat a quedat calentet i cruixentet. s'ho mereixia. <3

[Marta Jordà Blanquer]

4'5/5 🌟

Fantàstic. Quan em vaig disposar a llegir-lo ni tan sols sabia que era un llibre de contes, però m'ha agradat molt. La manera de descriure i explicar situacions quotidianes de les relacions personals m'ha semblat super super guai. De vegades he tingut la sensació que m'agradaria seguir llegint la història que em conta, però entenc que la gràcia està en això, en donar la informació precisa i prou.

[Max Granada]

És com leegir la sèrie “Cites” de TV3.

[Natxo]

Primer llibre de Marta Orriols (2016). És un recull de contes (19 en total) en què l’autora et fa riure, sentir llàstima o inclús, fer-te formar part d’alguna d’elles. Perquè en alguna de segur que ens sentim reflectits.

Un molt bon llibre fàcil de llegir. Marta Orriols escriu tan bé que acompanya la lectura. Mai em cansaré de recomanar els seus llibres. Això sí, si els contes són grans, les seues novel·les són enormes.

[Clàudia]

els petits relats de la marta sempre són preciosos de llegir per la manera de transportar-t’hi🕊️🪷💌

[Juu Roca]

M'encanta haver llegit un llibre tan ple d'emocions, tan diverses i tan ben explicades.
De veritat, crec que era el moment perfecte de la meva vida per llegir-me aquest llibre i ha sigut per pura casualitat.

M'encanta que siguin petites píndoles de situacions quotidianes súper senzilles, però que es converteixen en una bola de paper inmensa -cosa que ens passa a totes- a causa del pes emocional que tenen.

És que què més vols que digui de part d'una persona extremadament intensa? És perfecte per a mi, súper terapèutic.
Potser m'ho he pres massa en sèrio? who knows...

No li poso les cinc estrelles perquè hi ha hagut històries amb les quals no he empatitzat i les he passat només amb els ulls i res més.

[Xesca]

Un recull de contes que he anat llegint a poc a poc, en tenir ganes. Uns relats que agfen els protagonistes a mitja vida, amb mil sentiments presents per històries passades i que en unes poques fulles t’arriben de forma clara i directa. És un goig llegir en català i quan és un català tant cuidat i sensible.
3’8✨

[Paula]

quin tresor amagat per favor. podria estar llegint-me contes de la marta orriols eternament. increïble com en quatre pàgines ja sents que tens tot el context necessari per entendre pel que estan passant els personatges. quan l'he acabat el primer que he pensat és quan me'l tornaria a llegir.

[Carmen C]

M'ha agradat moltíssim, muy libro de verano. Aunque siento que me gustará más cuando sea más mayor

[Tuli Márquez]

me n'alegro per l'autora. Te clara la veta d'on treure el material per a la seva obra. Previsible i comercial. També per l'editor, perquè pugui fer la primera pela amb ella. O la segona o la tercera. És evident que agrada perquè té tots els elements actuals. Per allò que em va dir una agent, pel que em faltava o sobrava... Només falta la nostra presidenta dient quatre bajenades de les seves....

[Lena]

Quina manera de trencar-me el coret, per favor.
El llibre té històries precioses, també un poc fluixes i sense sentit, però és una bona elecció quan necessites un llibre que pots llegir a ratets.

[Genís Gómez]

Bona tarda, camarades lectors!

Em va agradar molt aquest llibre, tot i això, irònicament, m'havia oblidat que l'havia llegit feia uns mesos.

[Mireia]

Vaig començar amb 'Aprendre a parlar amb les plantes', i de l'embranzida vaig agafar en préstec, dos dies després, 'Anatomia de les distàncies curtes', que no cal dir que m'he polit en un sol dia. No em podria semblar més encertat el pròleg de Jenn Díaz que enceta el recull i que prepara al lector per endinsar-se en contes que mostren les esquerdes del dia a dia. Quin talent, el de l'autora, el d'aconseguir embellir escenes quotidianes; un llenguatge precís i una mirada absolutament tendra i sincera, aconsegueixen transmetre la idea que sí, que encara queda vida per ser narrada.

Tot i que el conjunt -malgrat no tenir la consistència de la seva novel•la- em sembla d'una qualitat literària innegable, els contes que més m'han agradat són 'La piscina', 'Dècimes de segon' (que m'ha fet pensar lleugerament en la relació peculiar de les bessones de Rojals a 'El cel no és per a tothom') i 'Estratègies de comunicació'.

[Manel]

4,25/5
Crec que el títol és molt adequat per a aquest recull de contes. És certament una dissecció de les relacions interpersonals, de les seues llums i de les seues ombres. Al llarg dels dèneu contes Marta Orriols dibuixa sota el cel de Barcelona dèneu històries breus de gent normal i corrent, gent que podria ser aquell pare fent la compra amb el seu bebé o aquella dona que veus esperant el metro. Unes històries que són unes xicotetes píndoles de realitat, i que, com Tina Vallès afirma a l'epíleg, ens fan mirar-nos el cel d'una altra manera.

Els meus contes preferits han estat "Kind of a blue", "Emmagatzemar muntanyes", "Àngels i dimonis" i "Ficció"

[Júlia Cantarell]

És el primer llibre que em llegeixo d'Orriols i quin plaer haver-la trobat!
La senzillesa, i presumpta innocència, dels relats quotidians que narra es vesteixen de paraules que ballen harmoniosament damunt del paper.
És un llibre perfecte per 'deixar en standby' la rutina, el dia a dia, per immergir-se en la de cada personatge. Una mica com espiar (sense jutjar!) el veí del costat... :)

[Pablo Albalate]

Orriols ens porta contes preciosos i precisos, que comencen en el moment just i acaben en el moment just. Cada relat traça la distancia curta, invisible, entre el subjecte i la realitat; fa una anatomia de la quotidianitat.

En aquests relats, el que no es diu, el que podem entreveure, és tant o més important com allò que s'explicita, i és que cada paràgraf és part activa del relat, però també és una finestra que deixa entreveure allò que no es llig.

Un llibre per a la introspecció, per a l'empatia i per a la imaginació.

[Bàrbara]

“Lluny, allà fora, la lluna infinita embelleix la ciutat com un fotograma incapaç d’atènyer tant de realitat.”

Doncs, això.

Em quedo amb “Kind of Blue”, “Sísif a la novena planta”, “Dècimes de segon”, “Àngels i dimonis”, “Estratègies de comunicació”, “Ficció”.

[Carmen Cifci]

Mi primer libro en catalán, gràcies per introduir-me a la lectura catalana Anna <3.
Lectura súper fácil. La dulzura de todos los relatos te deja queriendo saber más. Extractos pequeños de cualquier vida, extrapolables a toda experiencia humana.