What do you think?
Rate this book
No robaràs
Una gran distància separa el narrador de 'No robaràs' d’aquells que anomena «els seus pares». Una distància farcida de mentides, solitud i incomprensió; una distància que amaga certs fets d’un passat que abocà un matrimoni, que semblava tenir-ho i poder-ho tot, a viure una mort en vida de la qual els fou impossible sortir.
'No robaràs' és la reconstrucció minuciosa i inclement d’aquestes vides, d’aquest món de secrets i silencis. També és una mena d’autobiografia intel·lectual, una via d’escapament del pou al qual el narrador semblava condemnat, en què es tracten des de les banalitats més insignificants fins als grans temes de la condició humana.
Novel·la clàssica alhora que text postmodern, autobiografia alhora que ficció, assaig alhora que libel, 'No robaràs' posseeix l’atracció irresistible d’un forat negre del qual, si goseu fer-ne la lectura, ni podreu ni voldreu escapar.
'No robaràs' és la reconstrucció minuciosa i inclement d’aquestes vides, d’aquest món de secrets i silencis. També és una mena d’autobiografia intel·lectual, una via d’escapament del pou al qual el narrador semblava condemnat, en què es tracten des de les banalitats més insignificants fins als grans temes de la condició humana.
Novel·la clàssica alhora que text postmodern, autobiografia alhora que ficció, assaig alhora que libel, 'No robaràs' posseeix l’atracció irresistible d’un forat negre del qual, si goseu fer-ne la lectura, ni podreu ni voldreu escapar.
244 pages, Paperback
Published January 25, 2023
12 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
January 22, 2023
Josep Girós projecta edificis, li agrada caminar per la ciutat, donar voltes a les coses, llegir i escriure. Els escacs i el whisky bo també. Va néixer l’any 1968 on li pertocava. En canvi, ha fet tota la seva vida on no li corresponia. No és una qüestió d’atzar.
Fa cosa d’un parell d’anys, en Girós va començar a tenir motius i indicis suficients per a sospitar que l’any 1968 va ser manllevat dels braços de la seva mare per ser entregat als seus pares.
No robaràs és el relat d’un home que ha emprès una investigació legal, personal i intel·lectual per conèixer qui és, per què és com és, per què els seus pares eren com eren i perquè entre tots van convertir les seves vides en un infern.
No robaràs també és un retrat demolidor sobre la decadència física i mental d’uns membres paradigmàtics de la petita burgesia de la Barcelona de mitjan segle XX, i la càrrega que comporta tenir-ne cura per part de la generació posterior.
Mentre l’autor construeix el seu relat, el lector té la sensació de presenciar la confecció d’un autoretrat extraordinari, en què el narrador abandona la narració a favor de la reflexió (sobre les coses més banals, sobre literatura, sobre els grans temes de la condició humana).
La història que explica aquest llibre és escruixidora, fins i tot indignant. L’estil del Girós és precís, exacte. Potser a aquesta corrua d’adjectius li podríem posar ‘fred’, però no ho és. És una història dura, però plena de punts de fuga lluminosos en forma de notes al peu que fan del viatge una experiència lectora molt i molt plaent. Afegeix, a la sensació de solitud i rancúnia civilitzada, unes dosis d’ironia, unes bombes de profunditat i saviesa que esperem que els lectors sabran apreciar. Aquestes notes estableixen el corpus intel·lectual que va salvar un nen, un jove, un home, de l’abisme existencial d’ignorar els seus orígens.
He escrit la paraula ‘civilitzada’. M’agrada. No robaràs proporciona un plaer molt civilitzat, un plaer que fa venir unes pessigolles molt concretes, que els amants de la lectura sabem reconèixer. Enmig de la devastació, com a una única alternativa, com a única alternativa, l'engany (o el miratge) de la literatura.
Fa cosa d’un parell d’anys, en Girós va començar a tenir motius i indicis suficients per a sospitar que l’any 1968 va ser manllevat dels braços de la seva mare per ser entregat als seus pares.
No robaràs és el relat d’un home que ha emprès una investigació legal, personal i intel·lectual per conèixer qui és, per què és com és, per què els seus pares eren com eren i perquè entre tots van convertir les seves vides en un infern.
No robaràs també és un retrat demolidor sobre la decadència física i mental d’uns membres paradigmàtics de la petita burgesia de la Barcelona de mitjan segle XX, i la càrrega que comporta tenir-ne cura per part de la generació posterior.
Mentre l’autor construeix el seu relat, el lector té la sensació de presenciar la confecció d’un autoretrat extraordinari, en què el narrador abandona la narració a favor de la reflexió (sobre les coses més banals, sobre literatura, sobre els grans temes de la condició humana).
La història que explica aquest llibre és escruixidora, fins i tot indignant. L’estil del Girós és precís, exacte. Potser a aquesta corrua d’adjectius li podríem posar ‘fred’, però no ho és. És una història dura, però plena de punts de fuga lluminosos en forma de notes al peu que fan del viatge una experiència lectora molt i molt plaent. Afegeix, a la sensació de solitud i rancúnia civilitzada, unes dosis d’ironia, unes bombes de profunditat i saviesa que esperem que els lectors sabran apreciar. Aquestes notes estableixen el corpus intel·lectual que va salvar un nen, un jove, un home, de l’abisme existencial d’ignorar els seus orígens.
He escrit la paraula ‘civilitzada’. M’agrada. No robaràs proporciona un plaer molt civilitzat, un plaer que fa venir unes pessigolles molt concretes, que els amants de la lectura sabem reconèixer. Enmig de la devastació, com a una única alternativa, com a única alternativa, l'engany (o el miratge) de la literatura.
Displaying 1 of 1 review