Profecia

by Raül Garrigasait

Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure’s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu.

Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d’humor i d’energia. Teniu a les mans un llibre que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.

240 pages, Paperback

Published January 1, 2023

About the author

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.

Reviews

[Marta Cava]

M'ha agradat molt. És una distòpia sense ser-ho, està ple d'ironia i sàtira sobre Catalunya i en Garrigasait escriu tan bé. Segurament un dels millors escriptors actuals en català.

[Arnau Duran · Rating 4 out of 5]

M'encanta l'estil de l'autor, atrevit i respectuós amb la llengua al mateix temps. Val molt la pena llegir-lo i aprendre'n, també de les referències que hi apareixen.

Pel que fa a la història, una mena de distopia força entretinguda; un llibre recomanable!

[momo.casiopea · Rating 4 out of 5]

"Profecia" és la darrera novel·la de Raül Garrigasait, un apassionat de les llengües antigues. Un llibre que ens situa a una Barcelona d'aquí a dos anys, on tot comença amb la baixada d'un porc senglar a les Rambles. Res aïllat, perquè aquest primer donarà pas a una autèntica plaga que farà ballar la relació entre ciutat i muntanya, entre natura i humans. Tota aquesta novel·la camina subtilment per una frontera on la capa d'humanitat tal com la coneixem es pot esquinçar en qualsevol moment. També hi ha lloc per la violència, aquella més bruta i visceral, i per les creences i tradicions. I per uns personatges distants, esquerps i antagònics.

[Enric Pineda · Rating 3 out of 5]

Tot i que és una novel·la molt ben escrita i amb una profunditat erudita interessant, el conjunt del text acaba essent perdedor. Hi podem trobar una crítica al poder, a les relacions humanes, a què s'espera de la vida... però amb unes batzegades que en dificulten tant la lectura com la comprensió. Això que la novel·la té moments molt interessants i d'altres ben divertits, però no compensen el conjunt.

[lena casanoves giol · Rating 3 out of 5]

3,5 o així

quan va sortir no em va cridar gens l'atenció, al cap d'uns mesos sentir parlar en raül em va fer canviar de parer, l'altre dia em va agafar un rampell i me'l vaig comprar.

el llibre està bé, enganxa. historieta filla-pare, barcelona, senglars, europeus una mica bojos i, al final, puja a plans bíblics que ja ha deixat entreveure, que ho lliguen tot i fan que quedi més complex del que semblava.

però ja està, passa molt bé i fa de bon llegir al metro o a qualsevol lloc on no es pugui llegir gaire profundament, almenys fins a les últimes pàgines que crec que necessiten més concentració.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 3 out of 5]

M’encanta el model de llengua catalana que proposa Garrigassait, amb un estil que flueix a la perfecció. I al principi, la història el joc simbòlic funcionen molt bé, llàstima que al final se li escapi de les mans i la cosa es converteixi en un poti-poti mig surrealista, mig apocalíptic que costa acabar d’entendre del tot per on vol anar.

[Jordi J · Rating 3 out of 5]

El tema i localització prometien però, almenys jo, m’he quedat a mitges. El primer quart del llibre és prometedor i et fregues les mans. Els dos quarts del mig no tens clar on et portarà i a l’últim quart, potser massa tard i a correcuita, t’hi tornes a ficar. Crec que desaprofita una bona idea. Tot i així, en conjunt, i sent no massa llarg, una bona distracció.

[SergiFàbregas · Rating 3 out of 5]

«Aquell afecte estrany que li havia nascut a dins s’anava tornant indistingible del temor, i quan tocava el Tehom notava tota la buidor de quan ja no hi seria.»

[Ricard Vilalta · Rating 4 out of 5]

Entretingut, amb vàries capes, però insuficient. Me n'esperava més!

[Àlex · Rating 4 out of 5]

3.5/5

[Marga · Rating 3 out of 5]

La primera part em va agradar molt, poetic (la narració de les profecies i l’hebreu…) i tenia expectatives, però no. No li veig interes ni sentit amb l’afer de l’Andreu amb l’alumne i podia haver aprofundit mes en el comportament dels senglars durant l’invasio.

[Adrià Guasch · Rating 4 out of 5]

Sense dubte és un llibre estrany. En general estic bastant satisfet amb la novel·la, però no tot m'ha funcionat. La veritat és que inicialment em va desconcertar una mica l'habit de l'autor de refugiar-se en les ensonyacions dels personatges per armar la bastida dramàtica de l'obra. Tampoc és que mai s'acabi de justificar del tot, però sí que com a lectors podem traçar hipòtesis sobre el significat d'aquestes estranyes visions. L'escriptura de l'autor és elegant; li agrada jugar amb el llenguatge per explicitar les dèries dels personatges, com si la frontera entre l'espai mental i el físic s'anés dil·luint a mesura que avancés la novel·la.
Una de les raons que poden dificultar l'entrada en calor del lector són els personatges. L'Andreu i la Dèbora són, durant gran part del llibre, una ombra de les persones que van ser. L'Andreu és orgullós, romàntic i solipsista, mentre que la Dèbora és esquiva, cruel i apàtica.Tots aquests trets, però, es troben potenciats al màxim exponent degut al dol i a la soledat que els dos personatges arrosseguen. Costa molt aproximar-se a ells si no és des de la petita finestra que obre l'absurd, que en la novel·la sovint pren forma d'humor.

La metàfora general del llibre, és a dir, la profecia que involucra els senglars, és força juganera. Aquesta plaga de signe atàvic parla de la nostra fixació amb la catàstrofe, de com la distopia ha engolit poc a poc el nostre present. Les referències als clàssic i a la cultura hebrea sí que m'han desconcertat una mica més. Reconec que segurament hauré deixat escapar més d'una lectura de l'obra degut al meu desconeixement sobre la matèria, en tot cas he llegit aquestes seccions amb interès. Sobre la coherència de l'obra i el seu impacte emocional, he de dir que crec que és irregular. Un cop acabada, però, crec que és difícil no celebrar el retrobament de dos ànimes torturades.

[Petitpois · Rating 3 out of 5]

No me desagrada su estilo, es impresionista y habilidoso. La historia, en su primera mitad atrapa y crea espectativas, dibuja personajes con acierto, pero luego avanza confusa, y concluye, desbocada, en un climax anticlimax que desconcierta y no me permite adivinar qué pretende, ni siquiera hacia dónde dispara.
Ciudades mal gestionadas, traumas mal gestionados, humanidad mal gestionada? Un renacer cuyas reglas son tan confusas o inexistentes que nos abocarán a resultados similares?
Interés y desconcierto.

[Carles Terès · Rating 3 out of 5]

Bon llibre, situacions i diàlegs ben trellats. Però pel meu gust el penúltim capítol ho engega tot a rodar i esborra aquell regust de complicitat que havia establert amb els protagonistes i la història mateixa. M'estranya aquesta marrada de l'autor, que ha controlat molt bé la resta de la novel·la. Lo darrer capítol ho intenta millorar, però ja no s'hi pot fer res. De tota manera, en recomano la lectura. En Garrigasait escriu força bé.

[chris · Rating 2 out of 5]

Se m’ha fet entre massa curt i massa llarg. Comença bé, amb un joc simbòlic que connecta l’interès profètic de mare i filla amb l’estudi professional de senglars del pare. Tot i això, les trames comencen a serpentejar massa entre elles, fet que provoca certa sensació de no saber ben bé què estàs llegint, qui està parlant o sobre què.
Això sí: l’estil i l’ús de la llengua és, com sempre, impecable!

[Francesc Brunés]

Novel·la distòpica i un xic desendreçada del solsonenc Raül Garrigasait. Desordre inevitable si s'especula sobre el futur d'una societat desorientada. Una Barcelona envaïda pels senglars que obren la porta a pandèmies, lluites, pors, relacions inestables, càrrecs i descàrrecs. Un garbuix que dibuixa les incerteses d'una modernitat agònica.
Més recomanacions a la secció «Lectures d'interès» del blog «Prop de l'Onyar»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[C J Busquets · Rating 4 out of 5]

Malgrat que certs fragments al final del llibre m'han resultat difícils de seguir, en les primeres 200 pàgines he gaudit molt. Enganxa des del principi, amb un estil ric i atractiu que sense ser gaire informal fa que sigui fàcil i agradable de llegir.
Sent aquesta la seva segona novela, tinc la sensació que Raül Garrigasait, després d'aquests dos "assaigs", podria escriure en un futur no necessariament llunyà una obra rellevant en el panorama narratiu català contemporani.

[Eduard Altarriba · Rating 4 out of 5]

Profecia és un llibre que ens parla, en certa manera manera, de la desintegració d'un món, d'una certa distòpia, del poder de profecies (com indica el títol) de sacerdotesses involuntàries i sacrificis, tot això al voltant d'una plaga de senglars que apareix a Barcelona. Però sobretot és una història que ens parla de dolor, culpa i redempció.

[Marc · Rating 3 out of 5]

Una Guerra de les Salamandres a la barcelonina, un The Last of Us animal, una crítica a la vida en una ciutat que et destrueix i et corromp per dins.

Parla de què passa quan l'odi s'enquista, els problemes s'abandonen a la seva sort i la gestió es fa a posteriori i no en previsió.

[Oriol Lladó · Rating 2 out of 5]

Com tota 'distòpia' és en realitat una reflexió lliure sobre el temps present. 'Profecia' de Raül Garrigasait (editada per Edicions 1984) aprofundeix en la relació home-natura i en els 'relats' construïts en una Barcelona juganerament situada en un ambivalent futur.

[lllistuella · Rating 1 out of 5]

El que no m'ha agradat és com es blanqueja l'actitud rància i casposa del protagonista

[Ofèlia Drags]

divertidíssim llegir això alhora que hi havia el brot de pesta porcina, no sabia què havia llegit i què havia sentit a les noticies

[Marc Margarit · Rating 4 out of 5]

L'únic personatge real és la ciutat, però funciona bé.