La maestra y la Bestia

by Imma Monsó

La historia de una mujer única, que crece durante el silencio del franquismo y se abre al mundo en un pueblo de montaña donde aún se esconden las heridas del pasado.

Septiembre de 1962. Una joven maestra de dudosa vo­cación y escasa capacidad para comunicarse oralmente llega a su primera plaza en una escuela del Pirineo ri­bagorzano. Cumple así sus tener un pueblo, un trabajo y una casa desde donde ver caer la nieve. Atrás deja una infancia marcada por las enigmáticas activida­des de su padre y la original educación recibida de una madre dividida entre el impulso irresistible de apartar a su hija de las consignas del Régimen y el miedo a aislarla excesivamente de la normalidad imperante.

La cándida Severina, desconocedora de los hábitos de convivencia en una comunidad rural y de las marcas que la historia ha dejado en sus habitantes, encajará las pie­zas que la unen al pasado colectivo gracias al sentido común de Justa y a la complicidad de un hombre fasci­nante con quien vivirá una pasión deliciosamente unidi­reccional. Descubrirá también, horrorizada, que no basta con la discreción y la afabilidad para que una comunidad la deje en paz.

Genres: Audiobook, Fiction, Historical Fiction

352 pages, Kindle Edition

First published February 22, 2023

Reviews

[Mike Walczak · Rating 5 out of 5]

Es una historia que corre generaciones pasando por la guerra civil en Catalunya. El libro es de prosa muy buen escrita, emocionante y llena de intrigas, y aunque me llevó bastante en terminarlo, se culmina en un fin muy satisfecho y bonita.

[Sandra V · Rating 5 out of 5]

¡Soc fan d'aquesta autora! Me'l vaig llegir en castellà primer perquè no el trobava en català. La ressenya, a baix. Ara me l'he tornat a llegir en català i he disfrutat moltíssim més encara!
Llevo años sin haber leído una novela de tanto calado. Es impresionante cómo fluye el relato, como el personaje te cautiva y como, la parte final explica todo de forma redonda, introduciéndonos de repente en todos los males de nuestro tiempo actual y dejándonos contemplar cómo la protagonista permanece en esa maravillosa pureza a la vez que se ha convertido en una anciana adorable que, sin embargo, reclama sus derechos. Un libro ideal para darnos cuenta del cambio de "ritmo" y de manera de abordar el Tiempo entre la época de nuestros padres y la de los que andamos entre los 40 y los 50.

[llibresidones · Rating 4 out of 5]

I aquests dies d'agost m'ha acompanyat aquesta obra ambientada a l'Alta Ribagorça. Tot i que no m'ha enganxat moltíssim, l'ambientació, la complexitat dels personatges i la seva caracterització m'han semblat brillants i és el que destaco més.

La protagonista, la Severina, neix en una família d'esquerres poc convencional. Creix envoltada de solitud, escoltant converses secretes entre els pares i entenent poca cosa. Ella vol lligar caps i algun cop els hi pregunta de què parlen, però no se'n surt.

Viu al pis de la carretera i és escolaritzada a casa, on la seva mare li fa classes i es passa gran part del dia llegint i escrivint. Es relaciona amb poques persones, a banda de la família i del López (un veí amic del seu pare). Quan va a Barcelona a visitar la seva tieta Júlia, tot li sembla sorprenent.

Es mou entre la ingenuïtat i una intel·ligència i maduresa elevada per la seva edat i el seu objectiu és ser autosuficient.

Perd els pares en pocs anys de diferència i quan es queda orfe decideix acabar els estudis i ser mestra com la mare i l'àvia.

A la vida té tres desitjos: toca la neu, tenir casa pròpia i feina i ser d'un poble. La seva fixació per la natura i la muntanya fan que l'any 1962 arribi a Dusa per fer de mestra d'aquest petit poble de 140 habitants.

La seva arribada altera la rutina i, després d'uns dies allotjada a Casa Justa, s'instal·la a la casa dels mestres.Les poques habilitats comunicatives i el seu embadaliment fan que tota mena de rumors i xafarderies la persegueixin. I ha d'anar amb peus de plom, perquè els contes orals que narra a la canalla poden acabar amb l'acusació de comunista. Viu en pròpia pell la part més fosca i hostil de la ruralitat.

En aquesta etapa, i gràcies a la coneixença del Simeó/la Bèstia, amb qui manté una atracció i un vincle curiós, comença a lligar caps i a entendre l'activitat del seu pare dins del moviment anarquista i la lluita antifranquista. I descobreix molts secrets d'aquell llogaret.

Un curs escolar a Dusa, la trasbalsa i la marca de per vida i els aprenentatges que se n'emporta l'ajuden a buscar el terme mitjà per sobreviure.

Acudeix a Barcelona en cerca de l'anonimat i hi viu fins al final dels seus dies. Canvia d'ofici, es casa i té una filla. Ja de vella, la seva filla i neta comencen a remoure el passat per tal de dignificar la memòria històrica dels seus avantpassats, i és així com totes les peces encaixen i com la Severina coneix la història real dels seus pares i aquelles dècades d'obscurantisme.

[Núria Múnera i Pascual · Rating 4 out of 5]

Escrit de forma sensacional, m'he quedat atrapada en la vida de la Severina fins al final, l'ambient de la vida a Dusa, a l'escola amb els alumnes, la infància a la casa de la carretera, la innocència, el no preguntar en el moment oportú, la relació amb el pare i la mare, la capacitat de memòria per recitar llibres, l'amor i relació amb la Bèstia, amb el López veient passar els cotxes a la casa de la carretera, el seu final a la capital amb el seu deteriorament particular. El primer llibre que llegeixo de l'autora, però no serà l'últim. Un gust i a més comprat a Naturallibres que li dona un punt més en l'ambientació i moment en què s'ha llegit particularment.

[AdelaSM · Rating 3 out of 5]

Narració i prosa exquisites, però hi ha hagut moments en que la trama no m'ha cridat gens l'atenció i se m'ha fet una mica pesada i tot (sobretot en la repetició de la Severina de jove sense adonar-se'n de les coses i sense preguntar res, venien ganes de dir-li, pregunta-ho siusplau! )
M'ha faltat més de la mestra (fent de mestra) i més de la bèstia, o si fa o no fa la seva interacció.
L'Adela m'ha encantat( i no només perquè porti el meu nom), tot i només ser mencionada, dona forta forta.

[Ferdinand · Rating 5 out of 5]

De lo mejor que he leído en mucho tiempo. Leí críticas sensacionales y no me han defraudado. Emociona, cautiva, enseña cómo aprendemos en cada etapa de la vida. Imma Monsó habla de la memoria de una forma muy inteligente y novedosa, nos enseña a ver el pasado con ojos limpios de prejuicios y con una gran dosis de humor. Espero hacer que la lean mis alumnos más mayores para entender sin tópicos qué ocurrió con el silencio de la posguerra franquista. Eso sí, no es un libro para lectores perezosos sino para los que quieren despertar la mente.

[nachetog · Rating 2 out of 5]

Libro bastante anodino. La protagonista me ha puesto de los nervios y es difícil imaginar alguien tan abstraído de la realidad que le rodea y con ese cuajo.
Sus "relaciones" con el resto de personas tampoco aportan demasiado, por mucho que Bestia en apenas unas páginas le cuente, basándose en algunos detalles inconexos, todo lo que ella no sabe sobre sus propios padres.
El final, con ese flashback hacia adelante a la época pandemia, tampoco ayuda.

[Alberto · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat la seva prosa i la història, però la Severina no li he trobat el què.

[Susanna · Rating 4 out of 5]

Em va enganxar des de l'inici, per l'originalitat del personatge principal, pel ritme de la narració, per la història ...però reconec que em va costar acabar-lo.

[Petitpois · Rating 4 out of 5]

Su prosa fluye mezclando escenas detalladamente poéticas, íntimas, con otras casi periodísticas, o, mejor dicho, de información de primera mano vertida en conversaciones cotidianas, en confesiones subjetivas no profesionales. El juego de tiempos, del pasado al presente, me fascina, y el descubrimiento de realidades de su protagonista, el trastorno que implica repasar tu infancia desde ese nuevo prisma hasta darte cuenta de que tu mundo no existía de verdad, me tambalea cimientos. El código de silencio del miedo creó personas con una cierta incapacidad para reconocer lo que nunca pudimos ver porque se nos ocultó, y quitarte la venda del todo equivale a renunciar por completo a tu yo, y eso es como morir.
Es mi primera lectura de Inma, y me ha convencido.

[Margalida Simonet · Rating 5 out of 5]

Excel.lent novel.la, intel.ligent, sincera, ben escrita…
Passar de la innocència a la consciència, a la descoberta d’una història, la nostra, la d’un país, però també la petita gran història de l’amor en majúscula d’una mare, la Simona ( excepcional) i d’un pare, el Roman (íntegre i compromès), una història plena de pors, de silencis, de metàfores i d’humor… Un plaer llegir-la!

[Xavier Pueyo Díaz · Rating 3 out of 5]

No sé com comentar-lo. Està ben escrit, amb gran riquesa de llenguatge. Pel meu gust, té massa parsimònia, va massa lent. Potser hi ha un excès de flaixbacks, o potser no estàn posats on toca. M'ha costat de passar. I el capítol final no l'acabo de trobar encertat. Crec que es nota que ho explica al lector. No és un mal llibre, ni molt menys. Però no acaba de ser rodó.

[Eva Francova · Rating 4 out of 5]

Co se dá k této knize napsat? Zřejmě mnohé! Ale myslím, že v pár větách nelze vyjádřit to, co vše uvnitř najdete. Je toho tolik, co se tu dozvíte a co vás donutí přemýšlet o Španělsku jinak.

Severina měla netypické dětství, matka ji učila doma, aby nemusela docházet do režimních škol. Rodiče byli odpůrci generála Franka a otec se zapojoval i do ilegálních akcí. Když přijde o rodiče, touží si zařídit vlastní domov. Jako dvacetiletá přijíždí do horské vesnice v Pyrenejích, kde se má stát učitelkou. Potkává zde zvláštní postavu Simeóna a díky rozhovorům, které s ním vede, si dá konečně mnohé dohromady a zjišťuje, jací vlastně její rodiče byli ve skutečnosti.

Mám ráda, když mi má kniha co předat. Ať už to jsou emoce nebo vědomosti. Tentokrát to byly právě nové informace, díky kterým si mě kniha získala. Občanská válka ve Španělsku je období, o kterém nemám příliš mnoho znalostí, a i když je v knize vždy ukázána jen na několika lidských osudech, zaujala mě natolik, že jsem si dohledávala další informace a po dočtení toho ve mně opravdu mnoho zůstalo.

Kromě toho, je tu skvěle ukázán život v horské vesnici, jsou tu nádherně vykreslené jednotlivé postavy, které v příběhu poznáme. Obzvlášť pak samotná Severina, která je jiná, ale přirostla mi k srdci.

K této knize je potřeba přistupovat bez očekávání a užít si to, co přijde. Podle anotace jsem čekala sáhodlouhé vážné hovory a možná až příliš složité myšlenky. Ano, to vše tam také bylo, ale zároveň to bylo drsné, provokativní a plné života.

Severina a Simeón je kniha o svobodě a o jejím hledání, a to v době, kdy svoboda nebyla samozřejmostí.

[Alícia Lara · Rating 3 out of 5]

"... era indispensable per a una dona mantenir-se lluny dels seus dimonis. Però ella els volia a prop. Dialogants. Sospitava que donaven sentit a la vida si una, en comptes d'esquivar-los, sabia pactar-hi per no prendre mal."

[Betllibres · Rating 5 out of 5]

✍️[…] la lectura d’exterior li proporcionava grans emocions: la ciutat era un festival de lletra impresa. Llegia als laterals dels tranvies, llegia rètols, llegia pamflets trepitjats sobre l’asfalt. Llegia perquè volia sortir de la misèria. Llegia perquè volia salvar-se. Llegia perquè volia ser lliure, sàvia, rica i feliç.

✍️La pluja de caps sense lligar la intrigava. Però no la turmentava. El seu món era petit i l’angoixaven més altres coses.

📍Aquesta és la història de la Severina, una jove que ha quedat orfe de pare i mare, que ha crescut aïllada de la societat i de la realitat d’un país sotmès a la dictadura. Un cop acabats els estudis i amb la titulació a les mans, escull anar a fer de mestra a Dusa, un petit poble del Pirineu. Els habitants del poble formen una comunitat tancada, marcada i ferida. Serà gràcies a la dificultat per integrar-se i comunicar-se que podrà començar a lligar caps, entendre que ha viscut sobreprotegida i envoltada de secrets.

⭐️Una novel·la que retrata molt bé com es va viure a casa nostra la postguerra i la dictadura. La por i el silenci com a autoprotecció. És la història dels nostres avis i dels nostres pares. Hem de tenir molt present que nosaltres venim d’aquí, m’agrada reflexionar-hi. M’ha agradat molt l’enfocament de l’autora i el toc d’humor que hi posa. L’he gaudit molt.

[Carme · Rating 5 out of 5]

Sublim

[Sílvia · Rating 3 out of 5]

M’encanta com narra l’autora i em sembla que fa anar una llengua riquíssima i atractiva, però el títol no em convenç perquè trobo que no capta l’ànima de l’obra. Tot i ser força àgil, alguns moments d’explicació de la infantesa de la protagonista se m’han fet pesats. Al llarg del llibre, descobrim relativament poca cosa del passat dels pares, i a l’últim capítol, que passa com una exhalació, sembla que ens ho emboteixin tot amb calçador.

[Oriol · Rating 5 out of 5]

L'he llegit en català i ara me'l tornaria a llegir en altres idiomes. Un llibre sòlid com pocs, que no vols acabar, t'hi voldries quedar a viure, enamorat de la Severina del tot. No havia llegit res d'aquesta autora i la tenia pendent, però corro a buscar tot el que trobi.

[Ynaê · Rating 5 out of 5]

Em falten paraules per descriure lo bona que és aquesta novel·la.
Les escenes que descriu, la prosa… és realment magnífica.

[YooYoo · Rating 3 out of 5]

No acabat

[Lourdes Piñeiro · Rating 4 out of 5]

La Bella y la Bestia; La mestra i la Bèstia. ¿Ella y la bestia como símbolo de ese mundo que no entiende y en el que no es consciente de las relaciones de poder? Al final descubrirá lo que puede representar la “Bestia” y no será para tanto. Nada es lo que parece, todos buscamos nuestro lugar en el mundo a pesar de las distancias que podamos hallar. Nos encontramos ante una novela iniciática, de aprendizaje, que se desarrolla siguiendo el tiempo interno de la protagonista principal, a través de su soledad, de su aislamiento y de sus paulatinos descubrimientos.
Severina no encaja en el mundo, su madre le fue creando una realidad paralela en la que se encontraba a gusto, pero sufrirá cuando sola y huérfana deba encontrar su camino. El contexto de la dictadura muestra la parte oscura del adoctrinamiento y los secretos en los que vivía aquella sociedad.
Ella ha recibido una educación en casa, en la que se potenciaba el espíritu libre, un pensamiento sin ideas preconcebidas y numerosas y variadas lecturas. Sin embargo ese conocimiento libresco no le ayudaba en la vida práctica, no sabía socializar. Agradeceremos las pizcas de humor y de ironía sutil que nos ayudan a aligerar el peso argumental y, a veces, trágico que se desencadena a su alrededor.
Historia extraña, y a veces inverosímil, en la que su propia rareza te cautiva…

“A penes havia conegut més companyia regular que la d’una mare visionària, que era tot entusiasme nihilista i pessimisme exaltat, i la d’un pare sovint absent, home de poques paraules marcat per una ferida enigmàtica” (7)
“El discurs falangista encara es respirava a les aules en la segona etapa del franquisme, deixant ben clar que era indispensable per a una dona mantenir-se lluny dels seus dimonis. Però ella els volia a prop. Dialogants. Sospitava que donaven sentit a la vida si una, en comptes d’esquivar-los, sabia pactar-hi per no prendre mal. No era fàcil. Tot i que el vici la cridava, el seu organisme s’hi resistia. La beguda, per exemple.” (9)
“Que, de fet, res en el món li hauria agradat més que poder ser una ombra lleugera i vaporosa, còmodament instal·lada en la invisibilitat...”(29)
“Necessitava forces per superar la decepció que sentia davant d’aquells atacs contra el seu tresor més preuat, el poder de la paraula, la necessitat de saber, la força de la imaginació, tot allò que tant l’havia ajudat, a ella, a subsistir.” (92)
“... s’abocava a llegir un clàssic amb la filla, i les dues es consagraven a la vida monàstica durant dies, exprimint-se cada pàgina i mirant el món sencer a través d’aquell llibre perquè, segons sa mare, amb un bon clàssic n’hi hauria prou per poder veure l’univers sencer com a través d’un d’aquests punts de l’espai que contenen tots els punts” (106)
“Els ulls del Simeó ja no reien, espurnejaven una tristor emprenyada- Em fastigueja haver-la de prevenir de les amenaces, que s’acabi tornant cautelosa...o que acabi dient amén... O que es torni combativa, empesa pel desassenyat furor del ressentiment (148)
Perquè era una dona, perquè no feia mai les preguntes adequades o perquè sa mare s’havia obstinat a construir-li un món més lleuger i suportable que el món real? (218)
“Aquella brusca aparició del Mal amb majúscules la sobrepassava. Necessitaria dies per digerir-la (potser tota una vida)” ( He recordat a Jaume Cabré i Jo confesso) (282)
“Feliç o infeliç, alegre o desconsolada, per sempre més seria ella i les seves ferides en procés de cicatrització” (284)

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

4,5 ⭐️ Aquest llibre m'ha atrapat, especialment l'etapa que la mestra, la Severina, passa a Dusa. Els capítols dedicats a la seva infància en algun moment m'han costat una mica més. M'he enamorat de la protagonista, innocent, lliure, plena d'entusiasme i autosuficient. Fa bandera de la diferència, no entén per què s'han de fer les coses "perquè sempre s'han fet així" i té un concepte de la normalitat que m'ha encantat: "Cadascú jutja la normalitat dels altres des d'una suposada normalitat pròpia que dista molt de ser-ho". En definitiva, una persona que no ha viscut en va, tot i que la vida que se li presenta tampoc és fàcil, tal com ja es pronostica a l'inici d'aquesta novel·la: "Totes i cadascuna de les pèrdues futures engraparien pel coll a la futura mestra per llançar-la, com un dard, al centre de la imatge d'aquella tarda seca i freda en què va descobrir que algun dia, de tot allò, res."

És una delícia com "La mestra i la Bèstia" transmet l'amor pels llibres, la llengua i les lletres. En aquest fragment es pot entendre una mica aquesta passió: "Llegia perquè volia sortir de la misèria. Llegia perquè volia ser lliure, sàvia, rica i feliç. La manera obsessiva de llegir l'ajudaria en els estudis: estudiar i llegir no és el mateix, però llegir amb aquell desfici l'ajudaria a afrontar moltes assignatures que detestava."

Si he de dir alguna cosa que m'ha faltat en aquesta novel·la és amor. Hi ha consells, hi ha idees, però crec que se'n podria haver tret molt més suc. Un consell que la mare de la protagonista dóna és el següent i m'ha semblat encertat: "Si has de conèixer un home, procura que sempre et sorprengui. Mai res de previsible, mai cap obvietat, procura estar amb algú que fugi del ramat, algú misteriós com un volcà adormit, tranquil i cobert de vegetació, però amb molta vida subterrània... Viuràs a l'interior de l'aventura però sense necessitat de moure't de casa. I així, per ser feliç, no et caldrà anar pel món com un bou sense esquella."

Per acabar, també m'ha agradat molt que és una oda al passat, tranquil, ple de secrets. De fet, en la darrera part del llibre es veu com la suposada modernitat empobreix les relacions, la llengua, els pensaments... Perquè sempre puguem continuar pensant en el llavons, deixo aquest fragment: "Perquè el llavons no s'acaba mai mentre que l'ara no dura gota. Sabia també que aquella manera de parlar moriria aviat, de fet s'estava morint allà mateix, i dins l'agonia hi niava una bellesa que no comprenia però que identificaria anys més tard."

[Maite Mateos · Rating 5 out of 5]

Historia compleja que reflexiona sobre la identidad, la singularidad y la ingenuidad, juega con el realismo, el costumbrismo, el simbolismo y la ironía para hacer un recorrido por la vida de una mujer, recogiendo sus principales momentos vitales, de niña a joven y anciana, para descubrir que no es más que el resultado de los momentos que le tocó vivir, del entorno y la educación recibida y de lo que hizo con todo ello.
Protagonizada por Severina, una joven cándida, ingenua, con escasas habilidades sociales y una singular y rica vida interior, la autora leridana Imma Monsó nos conduce a lo largo de una trama tejida entre recuerdos, para hablarnos del silencio sobre la Guerra Civil y la posguerra española, centrándose en el territorio catalán. Nos habla también de la educación y el papel de la lectura, remarcando el contraste entre la república y el franquismo y reflexiona acerca de las dificultades para relacionarse socialmente de las personas con una vida interior muy poblada o sobre el papel de la mujer en la sociedad.
La leridana Imma Monsó recupera en “La maestra y la bestia”, novela publicada en el 2023 y traducida del catalán al castellano por la misma autora, la historia de las mujeres de su propia familia. Los ecos autobiográficos enriquecen la ficción, cargada de reflexiones memorables. Es más, Monsó consigue construir un gran artefacto literario, con un ritmo fluido, con una intensa y equilibrada carga emocional, lírica y reflexiva. Es interesante también la mesurada reproducción del lenguaje oral de la comarca catalana (en su versión original) que enmarca el pueblo ficticio de Dusa, donde transcurre la mayor parte de la trama. La protagonista llega a este pueblo a principio de los años sesenta, tras su primera asignación como maestra, para hacer realidad una fantasía de cuento de hadas reflejada en el mismo título. Y es que es en el pueblo de Dusa donde aparece la bestia como símbolo de un mundo que es incapaz de entender, como el descubrimiento de las fantasías eróticas y como un personaje más de la novela, carismático, que ayuda a la protagonista a abrir los ojos.

Sígueme en:
https://librosmagazine.wordpress.com/
https://maitemateos.wordpress.com/

[Cristinarfv · Rating 3 out of 5]

"Otro inconveniente que les provocaba mucha ansiedad eran las carreras en las medias [...]. Severina no salía de su asombro, porque ¿qué era una carrera en una media si lo comparaba con unos padres muertos, una vida devastada, una tuberculosis terminal, un accidente mortal, una abuela depurada y una tia que la habia abandonado por un torero? [...] Y entonces se reñía a si misma , porque se madre le había inculcado que todo sufrimiento, por diminuta que sea la causa, merece un respeto."

"La gente va tirando, y si uno va tirando se compra la Telefunken y la Kelvinator y no necesita meterse en líos... La utopía revolucionaria de tu padre estaba condenada al fracaso y quizá por eso tú madre trataba de hacérselo ver..."

"Parecía volver usted de algún lugar donde lo había pasado demasiado bien como para soportar el comienzo de un día nuevo y distinto.."

"- Pero si todos pensaran como tú, nadie pasaría a la acción, ¿no? - dice la nieta tras una pausa.
- Pero no todos piensan como yo - dice Severina-. ¿No sería terrible que todos pensáramos de la misma forma?"
<>

[Ana Pérez · Rating 4 out of 5]

(4,5)
Una obra sutil y compleja. A través de los ojos de una protagonista en extremo introvertida y peculiar, tanto que a ratos resulta un poco insulsa, se despliega un relato compuesto por múltiples capas: la vida rural, las relaciones familiares y vecinales, la posguerra española, la cuestión lingüística catalana, los modelos de feminidad... Me ha gustado especialmente la forma indirecta en que se muestran estas cuestiones, ya que permite a quien se encuentra al otro lado de las páginas elaborar poco a poco una historia más personal y empatizar mejor con el mundo interior de la protagonista. Destacaría también la prosa, que me ha parecido excelente, y la originalidad de la historia que da el título a la novela. Muy buena lectura.

[AndrésLibrar · Rating 5 out of 5]

Gran novela que tiene el acierto de ir mucho más allá de lo que dice la sinopsis. Un poco harto de leer novelas con trasfondo social que no crean verdaderos personajes ni motivaciones narrativas de peso, me sorprende muy gratamente esta novela que logra ir más allá del cliché de la guerra civil para crear unos protagonistas que estremecen. En definitiva, un libro que no responde a los tópicos manidos sobre la lucha antifranquista ni los tiempos de la posguerra y que huye de maniqueísmos fáciles. Pero la lectura te envuelve hasta el final e intuyo que el poso que me ha dejado tardará en desaparecer.

[Gomera Berto · Rating 5 out of 5]

Me viene recomendada por un amigo en plan autora de culto y me resulta una gratísima sorpresa. Severina es un personaje extraordinario, Simeón y Simona están a su altura. El libro respira honestidad por los cuatro costados, lo que es difícil en la literatura actual. Y respira también grandes emociones, me he reído como nunca con la declaración de amor de Severina a Simeón, y también en el capítulo de las amigas maestras y en el de las clases. De antología es la muerte de Simona y el epílogo, absolutamente redondo y de lo más conmovedor que he leído. En cuanto a la escena erótica del comienzo, nunca he leído nada más excitante y al mismo tiempo más elegante en temas eróticos.

[Pelagianismo · Rating 2 out of 5]

Narrado en forma de diario íntimo, la historia de una niña nacida en Cataluña al final de la Guerra CIvil y su desarrollo hasta la vida adulta sirve como hilo conductor para explicar la desorientación de alguna generación que -con la excusa de protección por parte de sus familiares- crece rodeada de fábulas y alegorías. Me ha parecido muy curiosa las conexiones establecidas hasta llegar a la época actual, si bien es cierto que en multitud de ocasiones no he podido conectar con el texto, pero esto tal vez se deba a circunstancias personales.

[Olga Verno · Rating 5 out of 5]

Absolutament seduïda. No dono més estrelles perquè no n'hi ha més. Final apoteòsic, i tantes coses per aprendre de la vida que només poden ser fruit de l'experiència o d'haver assimilat amb una agudesa excepcional l'experiència dels altres. Malgrat ser una lectura per a lectors més madurs, n'he llegit molts fragments als alumnes (2on batxillerat) i m'ha sorprès el diàleg que s'ha establert a classe. Dels llibres que rellegiré segur. Gràcies, Anna (de la biblioteca de Vilanova) per haver-me-la recomanat tan efusivament.

[Valle Ramos · Rating 4 out of 5]

"...Severina se sorprendió de nuevo: << ¡Como es posible este horror si la guerra acabo hace tantos años...!>>. Él dijo: << En este país ha habido más víctimas por represalias después de la guerra que muertos en combate..., y los sigue habiendo..., y cada fusilamiento ha sido un horror, y cada pena de muerte ha sido un horror, porque no hay violencia comparable a la violencia de un Estado, que ni las bestialidades que hicieron los rojos al principio de la guerra son comparables con eso... Pero una violencia organizada, preparada, premeditada... Eso no tiene perdón..."