What do you think?
Estimada Marta
Estimada Marta és el llibre de poemes més conegut de Miquel Martí i Pol i un dels llibres de poesia de més èxit de la poesia catalana contemporània, inscrit en la llarga i fecunda tradició de poesia d'amor d'Occident.
- GenresPoetry
74 pages, Hardcover
Published January 1, 1978
About the author
Miquel Martí i Pol
103 books31 followersMiquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) ha estat el poeta més llegit i un dels més prestigiosos de la literatura catalana contemporània. Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Vint-i set poemes en tres temps, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plàcid, Llibre de les solituds i Haikús en temps de guerra. La seva obra poètica completa, aplegada en quatre volums, ha estat publicada per Edicions 62. Mereixedor de múltiples premis i distincions, la seva obra ha estat molt difosa per diversos cantants i ha estat objecte d'espectacles teatrals.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 29 of 29 reviews
October 19, 2024
lo preciosa que és l’última part no té cap mena de sentit
December 23, 2021
le tengo muxo cariño a este libro no sabría muy bien decir pq. martí i pol se m hace una persona muy entrañable, siendo q tampoco se muxo sobre él. es la segunda vez q lo leo y esq m gusta muxisimo la vda. mi fav es el poema q empieza 'Demano poc, demano poca cosa.' pq m gusta el sentimiento ese d no necesitar grandes cosas pa ser feliz y poder llevar una vida trankilisima sin hacer nada. m gusta el concepto d la vida contemplativa (ns si se dice asi, pro si).
aun así, la última parte se me ha hexo algo extraña esta vez. cuando lo leí por primera vez, no sabia q marta era una xica ficticia q se imaginaba el. ahora siento q es raro q se imagine toda esa relacion d manera tan explicita cn una xica q no existe(??. ns, supongo se sentia solo, pero aun así es raro.
aun así, la última parte se me ha hexo algo extraña esta vez. cuando lo leí por primera vez, no sabia q marta era una xica ficticia q se imaginaba el. ahora siento q es raro q se imagine toda esa relacion d manera tan explicita cn una xica q no existe(??. ns, supongo se sentia solo, pero aun así es raro.
August 17, 2026
me fa ràbia no ser expert en poesia i no entendre completament els poemes. encara així wow, l’última part del llibre és preciosa
“Marta, l’embruix de tu m’ha tant sotmès / que ja ni em dol la vida que no visc / i em perdo amb tu per llocs inconeguts / i no hi ha espai entre el teu cos i el meu”
“Marta, l’embruix de tu m’ha tant sotmès / que ja ni em dol la vida que no visc / i em perdo amb tu per llocs inconeguts / i no hi ha espai entre el teu cos i el meu”
June 8, 2022
«En cada mot m'hi jugo l'existència (...) No n'escriuré ni un que no em complagui profundament» i així ho va fer Miquel Martí i Pol, i així ha quedat aquest preciós poemari.
El pròleg dona una visió més profunda dels poemes, què hi ha darrere de tots ells. M'ha semblat molt necessari. També m'ho ha semblat l'edició a cura de Pere Farrés que ajuda a entendre des d'un punt de vista extern la vida de Miquel Martí i Pol i el per què dels seus poemes.
El poemari "Estimada Marta" es divideix en tres apartats, els dos primers parlen més sobre ell i sobre la seva malaltia, els versos són tan tristos a voltes i també tan bonics. En ells es veu com ja ha acceptat la seva malaltia i com conviu amb ella.
L'últim apartat li dedica a la Marta, potser és l'apartat que m'ha deixat menys captivada perquè en cada un dels poemes parla només d'ells dos com un sol cos, de la seva passió. I, tot i que em sembla molt maco com ho explica i com deixa enrere la tristor dels altres poemes, no sento que hagi anat més enllà de l'idea més carnal, i potser esperava quelcom més sentimental en aquest apartat.
«Allò que he escrit no és, potser, exemplar,
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor —ho puc ben dir— exemplar.»
El pròleg dona una visió més profunda dels poemes, què hi ha darrere de tots ells. M'ha semblat molt necessari. També m'ho ha semblat l'edició a cura de Pere Farrés que ajuda a entendre des d'un punt de vista extern la vida de Miquel Martí i Pol i el per què dels seus poemes.
El poemari "Estimada Marta" es divideix en tres apartats, els dos primers parlen més sobre ell i sobre la seva malaltia, els versos són tan tristos a voltes i també tan bonics. En ells es veu com ja ha acceptat la seva malaltia i com conviu amb ella.
L'últim apartat li dedica a la Marta, potser és l'apartat que m'ha deixat menys captivada perquè en cada un dels poemes parla només d'ells dos com un sol cos, de la seva passió. I, tot i que em sembla molt maco com ho explica i com deixa enrere la tristor dels altres poemes, no sento que hagi anat més enllà de l'idea més carnal, i potser esperava quelcom més sentimental en aquest apartat.
«Allò que he escrit no és, potser, exemplar,
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor —ho puc ben dir— exemplar.»
January 3, 2024
Miquel Martí i Pol ets un guarro de kilo
April 22, 2026
Miquel Martí i Pol amb esclerosi múltiple, Màrius Torres, Jacint Verdaguer i ara jo amb tuberculosi, la poesia catalana pobra no dona a basto en tant de talent perdut jove, què hauria pogut ser...
respecte a EStimada Marta, molt bonic
“Que l’espasí de vidre no penetri / la polpa massa flonja; sagnaria / com sempre inútilment i escandalosa. / Més val, si tant convé, refer el paisatge / —set pollancs prop d’un riu imaginari— / i oblidarse’n després, per no confondre / records amb enyorança.”
“Debades plou en algun lloc remot. / Tot és suau, i aquests instants que passo / configurant records que no he viscut / són uns instants d’intimitat extrema, / densament plens de tot allò que vull, / moments de vida il.limitada i clara. / Debades plou. També debades xisclen / els falciots ran de finestra i s’omple / molt lentament el càntir de la tarda.”
respecte a EStimada Marta, molt bonic
“Que l’espasí de vidre no penetri / la polpa massa flonja; sagnaria / com sempre inútilment i escandalosa. / Més val, si tant convé, refer el paisatge / —set pollancs prop d’un riu imaginari— / i oblidarse’n després, per no confondre / records amb enyorança.”
“Debades plou en algun lloc remot. / Tot és suau, i aquests instants que passo / configurant records que no he viscut / són uns instants d’intimitat extrema, / densament plens de tot allò que vull, / moments de vida il.limitada i clara. / Debades plou. També debades xisclen / els falciots ran de finestra i s’omple / molt lentament el càntir de la tarda.”
January 27, 2025
“la sort és una noia que em mira sempre des del fons del temps i té els ulls clars i riu maliciosa”
“si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors”
“tots els camins són bons per fer camí”
“si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors”
“tots els camins són bons per fer camí”
November 16, 2020
Per llegir molt a poc a poc.
September 22, 2022
«tanta vida, tant | de tu i de mi per tot arreu que res | no ens escatima imatges: fonda arrel | que ens nodreix i que ens serva. Lentament | emergim de les aigües, xops de llum.»
Read
October 6, 2025I els dits també, i els llavis i les dents,
la veu manyaga i els silencis clars,
la pausa d'aigua que compassa el foc
la veu manyaga i els silencis clars,
la pausa d'aigua que compassa el foc
June 15, 2023
de los pocos libros del insti que me han gustado, supongo que es porque es poesía
July 26, 2022
un llibre que definitivament hauria d’haver llegit abans❤️🩹
March 12, 2024
Set poemes d'aniversari: II
Set primaveres sense flors ni ocells.
Així també pot escriure's la història
No deserter el silenci deu ser l'única
manera d'assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpreses,
els mots flueixen lentament i clara
i el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys percudir la lluna.
Capfoguer
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Estimada Marta: XIII
Corfes de llum i un més enllà remot
que no distreu de tanta quietud.
Amb verd de fulles escriuré el teu nom
i amb blau d'onada lenta, el meu desig
perquè ens penetri la sentor del mar
i ens agomboli la remor del bosc.
Corfes de llum. Petxines d'ombra. Tot
el que hem viscut ho inscric en el teu cos
i el teu silenci em fa de tornaveu,
el teu silenci d'àmfora i de pou.
Marta, reposes i jo et vetllo el son.
L'heura dels dits detura el pas del temps
i no hi ha espai que no omplin els teus pits
turgents i erectes, el teu ventre llis
i el sexe ofert, les cuixes i els malucs.
Apropo els llavis als teus llavis molls
i compassadament respiro amb tu.
Set primaveres sense flors ni ocells.
Així també pot escriure's la història
No deserter el silenci deu ser l'única
manera d'assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpreses,
els mots flueixen lentament i clara
i el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys percudir la lluna.
Capfoguer
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Estimada Marta: XIII
Corfes de llum i un més enllà remot
que no distreu de tanta quietud.
Amb verd de fulles escriuré el teu nom
i amb blau d'onada lenta, el meu desig
perquè ens penetri la sentor del mar
i ens agomboli la remor del bosc.
Corfes de llum. Petxines d'ombra. Tot
el que hem viscut ho inscric en el teu cos
i el teu silenci em fa de tornaveu,
el teu silenci d'àmfora i de pou.
Marta, reposes i jo et vetllo el son.
L'heura dels dits detura el pas del temps
i no hi ha espai que no omplin els teus pits
turgents i erectes, el teu ventre llis
i el sexe ofert, les cuixes i els malucs.
Apropo els llavis als teus llavis molls
i compassadament respiro amb tu.
July 19, 2026
Un dels poemaris més estimats de la literatura catalana contemporània. Miquel Martí i Pol va escriure aquests versos entre 1977 i 1978, en plena lluita contra una esclerosi múltiple que el tenia reclos a casa seva. I d'aquella immobilitat en va sorgir una de les afirmacions de vida més poderoses de la nostra poesia.
El llibre s'articula en tres parts: "Set poemes d'aniversari", que commemora els set anys de malaltia amb una mirada neta i decidida cap endavant; "Capfoguer", una sèrie de reflexions sobre la vida quotidiana i el poder de la paraula poètica; i finalment "Estimada Marta", quinze poemes de decasíl·labs blancs que canten l'amor i el desig amb una barreja de tendresa, erotisme i placidesa difícil d'oblidar.
Marta no és una persona concreta - "Marta és una i totes", deia el poeta -, sinó la concreció de tot allò que fa que valgui la pena viure. La veu de Martí i Pol és directa, senzilla i alhora profundament intensa. Llegir-lo és sentir que l'amor i la poesia poden ser, de debò, un acte de resistència.
El llibre s'articula en tres parts: "Set poemes d'aniversari", que commemora els set anys de malaltia amb una mirada neta i decidida cap endavant; "Capfoguer", una sèrie de reflexions sobre la vida quotidiana i el poder de la paraula poètica; i finalment "Estimada Marta", quinze poemes de decasíl·labs blancs que canten l'amor i el desig amb una barreja de tendresa, erotisme i placidesa difícil d'oblidar.
Marta no és una persona concreta - "Marta és una i totes", deia el poeta -, sinó la concreció de tot allò que fa que valgui la pena viure. La veu de Martí i Pol és directa, senzilla i alhora profundament intensa. Llegir-lo és sentir que l'amor i la poesia poden ser, de debò, un acte de resistència.
March 14, 2022
Tot i que el recull de conferències sobre la poesia em va semblar una mica repetitiu, crec que ha estat crucial conèixer una mica el context de l’autor i les principals vivències per emmarcar bé l’obra i, tot i així, poder traslladar-la també fàcilment a experiències pròpies.
Poca cosa a dir del llibre, la poesia és algo molt subjectiu però personalment he gaudit molt del llibre i té un ús exquisit del llenguatge.
[...] perquè la solitud només era un cancell,
I el cup vessa, abundós i generós [...]
Per fer una ratlla poc profunda
Damunt la terra molla
I travessar amb un pas a l’altra banda.
Poca cosa a dir del llibre, la poesia és algo molt subjectiu però personalment he gaudit molt del llibre i té un ús exquisit del llenguatge.
[...] perquè la solitud només era un cancell,
I el cup vessa, abundós i generós [...]
Per fer una ratlla poc profunda
Damunt la terra molla
I travessar amb un pas a l’altra banda.
April 3, 2021
Aquest és el primer poemari que llig de Miquel Martí i Pol. Des que vam donar a aquest autor a l'institut fa uns anys, vaig sentir curiositat per llegir alguna cosa d'ell i per fi ho he fet.
Estimada Marta és un poemari breu que compta amb tres partes diferenciades. Cadascuna d'elles et provoca sensacions i sentiments diferents i hi ha un contrast molt fort entre la malenconia i l'amor passional de les diferents parts. Ha sigut un poemari curtet i fàcil de llegir, però sense cap dubte sé que no serà l'últim de l'autor.
Estimada Marta és un poemari breu que compta amb tres partes diferenciades. Cadascuna d'elles et provoca sensacions i sentiments diferents i hi ha un contrast molt fort entre la malenconia i l'amor passional de les diferents parts. Ha sigut un poemari curtet i fàcil de llegir, però sense cap dubte sé que no serà l'últim de l'autor.
August 1, 2023
M'ha encantat, sobretot la part titulada "capfoguer" però en general tot el llibre. Els seus versos desprenen un amor preciós i un afecte infinit. Per mi Miquel Martí i Pol ja es un dels imprescindibles.
January 14, 2021
Muy xulo, me gusta muxo este libro:(
February 17, 2021
Inspira a la reflexió
Read
July 16, 2023“Lluny, Marta, lluny, l’esclat intens del blanc
restaura els límits que hem tant vulnerat”.
restaura els límits que hem tant vulnerat”.
August 19, 2023
Se'ns dubte un autor de poesia de capçalera. Sempre m'agrada revisistar.lo i sempre trobo nous matisos.
Read
December 18, 2024puto miquelet pajillero de manual tens més tela q un taller de confecció
April 6, 2025
L’última part és besar el cel, quina tendresa i quant d’amoooor!
April 18, 2025
M'ha entrat alguna cosa a l'ull
September 13, 2025
3'5.
A vegades em recordava a Estellés
A vegades em recordava a Estellés
September 16, 2026
Miquel Martí i Pol mai decep ❤️
"L'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no visc"
"L'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no visc"
March 22, 2012
L'amor fet poesia.
January 11, 2014
Tres parts ben diferenciades: malaltia i record; reflexió; desig i amor.
Simplement fantàstic.
Simplement fantàstic.
Displaying 1 - 29 of 29 reviews