Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.
Sílvia Alcàntara (Puig-reig, Berguedà, 1944) és escriptora. Als seixanta-cinc anys irromp en el panorama literari català amb la publicació de la novel·la Olor de Colònia (2009), que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950. Aquesta obra, que ben aviat esdevé un èxit absolut de vendes i de crítica, rep els guardons Qwerty Btv, Joaquim Amat-Piniella i Regió7 de Cultura, i és finalista del premi Llibreter de Narrativa. També és adaptada per a la televisió. L'any 2011 publica la seva segona novel·la, La casa cantonera, que explica la història d'una família a través dels records de dues germanes. El 2016 apareix la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria.
Un clàssic que narra les xarxes i conxorxes d'una petita colònia tèxtil del Baix Llobregat al llarg de les dècades. Tot el fil es desencadena a partir de l'incendi a la fàbrica i va detallant com a ritme frenètic es van industrialitzant i modernitzant les vides de la colònia. He trobat molt original la manera d'anar entrellaçant els capítols.
Superant totes les meves expectatives. No sé si és perquè no les hi tenia molt altes, però l'he devorat fins a l'última pàgina. M'hagués agradat seguir la vida dels Palau i els Climent una mica més (i penso fer-ho amb la Cèlia Palau). El retrat de la vida a la colònia, de les diferències de classe, i dels secrets amagats m'ha resultat addictiva.
(...) Quatre ulls que imaginaven que potser algun dia -només potser- compartirien uns néts. Era tan poca cosa per qui havia somniat compartir els fills(...) Signat per l'autora.
crec que a l'emma de 3er de la eso li hagués agradat molt llegir aquesta novel·la. amb 21 anys, no m'ha convençut formalment, però l'he gaudit força igualment. el primer llibre que em deixa el jordi que m'acabo 😎 estem progressant adeqüadament
És un llibre interessant des del punt de vist que ofereix un imatge molt realista de com era vida en una colònia tèxtil mítica catalana. No obstant, el trama no em va semblar massa interessant.
La trama principal queda una mica tallada al llibre i l'acabas perdent l'interès. Això si, m'agrada el llibre si el prens com una sèrie de relats sobre els diferents habitants de la Colònia.
Un llibre que m'encanta llegir. Representa un quadre de la Catalunya als anys cinquanta, en el punt de mira de la classe treballadora. Una colònia textil allunyada de les noves corrents, tocada per la postguerra i encallada en un pensament antiquat que no transcendeix a les següents generacions.
Maravilloso. Al principio me costó adentrarme en la historia. Luego he quedado atrapada en la mañana de historias del libro. Tan bien escrito, los personajes tienen peso y detrás hay un enigma que no te esperas.
Ens el van fer llegir a l'escola i va ser una tortura; lèxic complicadisim, molts personatges, linea temporal un xic confusa, etc. Tot i això, una vegada agafat el ritme va ser molt entretingut i interessant, tant que em vaig comprar la segona part.
Personatges molt ben retratats, mostrant l'interior més que el actes, dispersats al voltant d'un conjunt de subtrames personals molt més interessants que la trama principal.
"Olor de colònia" és una novel.la amb molts personatges, trames i secrets, alhora que es un retrat de la Catalunya dels anys 50. Tot i que el relat és més aviat clàssic, la manera com està escrit és original i sorprenent, i fa que la lectura llisqui sola fins al final.
Té alguns detalls estilístics originals i una trama interessant. És una obra treballada i amb algun desenllaç d'alguna de les trames que no m'esperava.