What do you think?
Rate this book
L'ultim guerrer
Font: Darabuc · literatura per a infants i joves
L’últim guerrer, de Vicent Pascual (Tabarca), és una novel·la de fantasia màgica, paramedieval i heroica, d’arrel tolkieniana. En comparació amb El Senyor dels Anells, podríem dir que és molt més breu, té menys pes dels personatges de races distintes de la humana, concedeix més relleu i paper actiu a personatges femenins i dóna una importància clau a la força de l’amor; s’hi atansa per la situació general de l’heroi que, com qui diu en desvetllar-se, es troba enfrontat a un senyor del mal totpoderós que ha retornat de la foscor, així com per algun recordatori clar i concret de figures com la dels cavallers negres.
"L’Enemic ha existit sempre, a l’aguait des dels altiplans de ponent. Tot i això, feia més de mil anys que no havia gosat envair la Federació. La primera vegada fou durant les Lluites Originals. Varen ser llargues i terribles, i les Ombres arrasaren el país entrant a mata-degolla en pobles i ciutats. Llavors aparegueren els guerrers Kuna, els Senyors de la Muntanya. Ningú no sabia d’on venien, però la seua arribada va ser providencial. Tenien una destresa increïble amb les espases i a poc a poc feren retrocedir les Ombres fins als confins de ponent. En aquell moment, quan ja la victòria era a l’abast de la mà, arribà Moloth … És un dels tres Faedors de la Mort, l’únic que té una presència física. Els altres dos només els coneixem pels seus efectes tot i que, per sort, els seus poders són limitats. Moloth, però, és totpoderós. Pot adoptar qualsevol aparença, encara que prefereix adoptar formes monstruoses que li permeten provocar la destrucció per si mateix. … Hi hagué un temps en què la victòria semblava no voler decidir-se. Llavors els últims guerrers Kuna forjaren Irune. Hi esmerçaren tota la saviesa heretada dels seus avantpassats i encanteris terribles que ja mai més no s’han repetit. … Els últims guerrers Kuna, després de forjar Irune i segellar el catau de Moloth, s’ocultaren per custodiar l’espasa durant mil anys, en la ciutat sagrada d’Agar, fins al proper despertar del Faedor de la Mort … I tu, salvat miraculosament de la mort, ets l’últim guerrer Kuna, l’única persona a la Federació capç d’enfrontar-se a les Ombres i de véncer Moloth. (p. 99-101)
Tot d’una un pensament sobtat s’obrí pas dintre el seu esperit atribolat: davallà frenètic les escales, travessà el menjador i obrí d’una violenta estrebada la porta que donava a l’obrador. Tot semblava igual que sempre: les serres i els xerracs penjats amb cura en un plafó de la paret; els martells, tornavissos i filaberquins arrenglerats en una lleixa, molt a mà quan son pare treballava al banc; les garlopes, les planes i els puntacorrents, ben ordenats en una rústega prestatgeria, on també es podia veure, sense obrir, bossetes de claus, de tatxes i de gavarrots. I tot massa net i endreçat: no hi havia serradura ni borrumballa per terra, ni cap senyal que son pare hagués començat a treballar de bon matí com tenia per costum. (p67)"
L’últim guerrer, de Vicent Pascual (Tabarca), és una novel·la de fantasia màgica, paramedieval i heroica, d’arrel tolkieniana. En comparació amb El Senyor dels Anells, podríem dir que és molt més breu, té menys pes dels personatges de races distintes de la humana, concedeix més relleu i paper actiu a personatges femenins i dóna una importància clau a la força de l’amor; s’hi atansa per la situació general de l’heroi que, com qui diu en desvetllar-se, es troba enfrontat a un senyor del mal totpoderós que ha retornat de la foscor, així com per algun recordatori clar i concret de figures com la dels cavallers negres.
"L’Enemic ha existit sempre, a l’aguait des dels altiplans de ponent. Tot i això, feia més de mil anys que no havia gosat envair la Federació. La primera vegada fou durant les Lluites Originals. Varen ser llargues i terribles, i les Ombres arrasaren el país entrant a mata-degolla en pobles i ciutats. Llavors aparegueren els guerrers Kuna, els Senyors de la Muntanya. Ningú no sabia d’on venien, però la seua arribada va ser providencial. Tenien una destresa increïble amb les espases i a poc a poc feren retrocedir les Ombres fins als confins de ponent. En aquell moment, quan ja la victòria era a l’abast de la mà, arribà Moloth … És un dels tres Faedors de la Mort, l’únic que té una presència física. Els altres dos només els coneixem pels seus efectes tot i que, per sort, els seus poders són limitats. Moloth, però, és totpoderós. Pot adoptar qualsevol aparença, encara que prefereix adoptar formes monstruoses que li permeten provocar la destrucció per si mateix. … Hi hagué un temps en què la victòria semblava no voler decidir-se. Llavors els últims guerrers Kuna forjaren Irune. Hi esmerçaren tota la saviesa heretada dels seus avantpassats i encanteris terribles que ja mai més no s’han repetit. … Els últims guerrers Kuna, després de forjar Irune i segellar el catau de Moloth, s’ocultaren per custodiar l’espasa durant mil anys, en la ciutat sagrada d’Agar, fins al proper despertar del Faedor de la Mort … I tu, salvat miraculosament de la mort, ets l’últim guerrer Kuna, l’única persona a la Federació capç d’enfrontar-se a les Ombres i de véncer Moloth. (p. 99-101)
Tot d’una un pensament sobtat s’obrí pas dintre el seu esperit atribolat: davallà frenètic les escales, travessà el menjador i obrí d’una violenta estrebada la porta que donava a l’obrador. Tot semblava igual que sempre: les serres i els xerracs penjats amb cura en un plafó de la paret; els martells, tornavissos i filaberquins arrenglerats en una lleixa, molt a mà quan son pare treballava al banc; les garlopes, les planes i els puntacorrents, ben ordenats en una rústega prestatgeria, on també es podia veure, sense obrir, bossetes de claus, de tatxes i de gavarrots. I tot massa net i endreçat: no hi havia serradura ni borrumballa per terra, ni cap senyal que son pare hagués començat a treballar de bon matí com tenia per costum. (p67)"
160 pages, Paperback
Published March 9, 2001
1 person want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
April 15, 2024
"[...] Llavors també Karim va madurar mil anys en la brevetat d'un instant. Sabé que per viure plenament el present, el futur s'ha de veure només com un risc assumit i que el passat, inevitablement, ha de morir cada dia. D'un gest es despenjà del coll una minúscula bosseta de pell, inadvertida à través dels trangols dels últims dies i la llanca a l'aigua. La fulleta de jinjoler, ja seca, i el seu embolcall, s'esfonsaren lentament en la llacuna."
"ENEALEG DE LES BRUIXES DE SAMIR (Complementari als Preceptes Originals per a les époques oscures)
I Sigues tu mateixa entre els altres, i no renuncies mai a l'ideal de la lluitadora solitària, sempre disposada a canviar el món.
II No guardes res per al futur ni esperes res de la vida sinó allò que pot i vol oferir-te a cada instant.
III No vulgues dominar ningú ni deixes que ningú et domine, ni tampoc cregues en déus qeu permeten que ningú estiga per damunt de tu.
IV Læunic que és realment teu ets tu mateixa, en cos i esperit. No hi mercadeges, ni deixes que ningú en mercadege, ni amb l'un ni amb l'altre. Tampoc no tingues ambició de res que et puguen prendre. Tot allò important per a tu és a dins teu i no t'ho pot prendre ningú.
V No alces barreres ni falses imatges entre tu i l'estimat. Si només has d'estimar de veritat una vegada en la vida, vés a l'amor amb l'ánima nua i els ulls nets.
VI No assumesques a ulls clucs les normes de la tribu. Obri cada dia els ulls, a trenc d'alba, i decideix tu mateixa com és el món que estàs mirant.
VII Sigues felic i intenta fer felic el que estimes. Accepta, però, que la felicitat del qui estimes pot comportar la infelicitat per a tu; més encara, que la teua felicitat haurà d'exigir, potser de qui t'estima.
VIII No tingues por a res ni a ningú sinó a les teues pròpies debilitats, i a la teua falta de coratge, que pot impedir-te d'arribar cada vegada més lluny.
IX No deixes rovellar el coltell ni en pengues la beina sobre la lleixa de la llar. Si t'arriba la mort, que siga de cara i que et trobe preparada per a morir.
(Dels llibres de la Fundació) "
Gràcies Vicent Pascual per aquesta meravella de aventura.
"ENEALEG DE LES BRUIXES DE SAMIR (Complementari als Preceptes Originals per a les époques oscures)
I Sigues tu mateixa entre els altres, i no renuncies mai a l'ideal de la lluitadora solitària, sempre disposada a canviar el món.
II No guardes res per al futur ni esperes res de la vida sinó allò que pot i vol oferir-te a cada instant.
III No vulgues dominar ningú ni deixes que ningú et domine, ni tampoc cregues en déus qeu permeten que ningú estiga per damunt de tu.
IV Læunic que és realment teu ets tu mateixa, en cos i esperit. No hi mercadeges, ni deixes que ningú en mercadege, ni amb l'un ni amb l'altre. Tampoc no tingues ambició de res que et puguen prendre. Tot allò important per a tu és a dins teu i no t'ho pot prendre ningú.
V No alces barreres ni falses imatges entre tu i l'estimat. Si només has d'estimar de veritat una vegada en la vida, vés a l'amor amb l'ánima nua i els ulls nets.
VI No assumesques a ulls clucs les normes de la tribu. Obri cada dia els ulls, a trenc d'alba, i decideix tu mateixa com és el món que estàs mirant.
VII Sigues felic i intenta fer felic el que estimes. Accepta, però, que la felicitat del qui estimes pot comportar la infelicitat per a tu; més encara, que la teua felicitat haurà d'exigir, potser de qui t'estima.
VIII No tingues por a res ni a ningú sinó a les teues pròpies debilitats, i a la teua falta de coratge, que pot impedir-te d'arribar cada vegada més lluny.
IX No deixes rovellar el coltell ni en pengues la beina sobre la lleixa de la llar. Si t'arriba la mort, que siga de cara i que et trobe preparada per a morir.
(Dels llibres de la Fundació) "
Gràcies Vicent Pascual per aquesta meravella de aventura.
Displaying 1 of 1 review