His poetry, building on Modernism, Expressionism, and Surrealism, contains powerful imagery concerned with issues of fragmentation and isolation. “He has perfected a particular kind of epiphanic lyric, often in quatrains, in which nature is the active, energizing subject, and the self (if the self is present at all) is the object,” notes critic Katie Peterson in the Boston Review.
Critic and poet Tom Sleigh observed, in his Interview with a Ghost (2006), that “Tranströmer’s poems imagine the spaces that the deep then inhabits, like ground water gushing up into a newly dug well.”
His honors include the Lifetime Recognition Award from the Griffin Trust for Excellence in Poetry, the Aftonbladets Literary Prize, the Bonnier Award for Poetry, the Neustadt International Prize for Literature, the Oevralids Prize, the Petrarch Prize in Germany, the Swedish Award from International Poetry Forum,the Swedish Academy’s Nordic Prize, and especially the 2011 Nobel Prize in literature. His work has been translated into more than 50 languages.
Tranströmer suffered a stroke in 1990, and after a six-year silence published his collection Sorgegondolen (Grief Gondola) (1996). Prior to his stroke, he worked as a psychologist, focusing on the juvenile prison population as well as the disabled, convicts, and drug addicts. He lives in Sweden.
On Thursday, 6th of October 2011 he was awarded the Nobel prize in Literature "because, through his condensed, translucent images, he gives us fresh access to reality".
La plaça salvatge és el primer recull complet de poemes de Tomas Tranströmer traduït al català, publicat per Perifèric Edicions en una edició bilingüe. El llibre ofereix una immersió profunda en la poètica del reconegut autor suec, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2011. La poesia de Tranströmer es construeix sobre el contrast entre forces oposades, tant en la natura com en l’ésser humà.
Läste 2017 efter att killen jag dejtade läste Eldklotter högt för mig :)<3
”Under de dystra månaderna gnistrade mitt liv till bara när jag älskade med dig. Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar - glimtvis kan man följa dess väg i nattmörkret mellan olivträden.
Under de dystra månaderna satt själen hopsjunken och livlös men kroppen gick raka vägen till dig. Natthimlen råmade. Vi tjuvmjölkade kosmos och överlevde.”
Tranströmer hivenen pidemmän runouden äärellä. On tässä lyhyempiäkin, mutta paino pidemmissä. Omiin mieltymyksiin verraten tässä on pari-kolme aivan loistavaa runoa (Vastaus kirjeeseen, Mustia maisemakortteja, Maaliskuulta -79, ehkä Uniseminaarikin).
Totta puhuakseni pidän Tranströmerin lyhyemmistä runoista enemmän. Mielestäni hän onnistuu niissä kokonaisvaltaisemmin.
Cansat de tothom que em ve amb paraules, paraules però cap llenguatge vaig marxar a l’illa coberta de neu. El salvatge no té paraules. Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions! Ensopego amb petjades de cabirol en la neu. Llenguatge però cap paraula.
...
De vegades s’obre un abisme entre dimarts i dimecres; però vint-i-sis anys poden passar en un instant. El temps no és un tram recte, més aviat és un laberint, i si un s’arramba prou a la paret en el lloc encertat, pot sentir les passes apressades i les veus, es pot sentir a si mateix passant per l’altre costat.
...
Ha estat dempeus més de vuitanta estius. La fusta ha estat impregnada amb quatre mans d’alegria i tres mans de tristor. Quan mor algú que ha viscut a la casa, es pinta de nou. El mort la pinta, sense pinzell, des de dins.
...
Damunt del jardí salvatge aleteja un boomerang llançat una vegada i una altra. Això té a veure amb algú que vivia a la casa molt abans que jo. Quasi un nen. Té un impuls, una pensada, una desig: «crear… dibuixar…». Per fugir a temps del seu destí.
...
Les icones es deixaren a la terra cara amunt i la terra va ser trepitjada per rodes i sabates, per mil passes per les passes pesades de milers d’escèptics.
...
Les parets estan plenes de gargots. Són els noms dels artistes quasi desapareguts persones de nota al peu, els mai tocats, els mig oblidats, els immortals desconeguts.