En Bernard i en Georges roben la mare de Déu d’Avellanui, i, en Raimon i la Miquèla els troben i es refugien en una cova, quan reculen es troben a l’Afrodita i al Galileu, i retornen la mare de Deu d’Avellaniu a Areu. Al cap d’una estona en Raimon torna i el capturen segons el pla que havien fet, i se l’enduen a Dòsia. Allà es pot comunicar amb en Bernard i en Georges per comunicar-los el pla, a la nit, escapen per una corda. Però quan estaven pujant a en Georges van començar els tirotejos, i el van matar, el pare de l’Afrodita es va quedar a Dòsia. Van escapar corrents, van agafar un jeep de la policia i van poder escapar.
NO ESPOILERS Es un libro corto de carácter juvenil, perfecto para los trayectos cortos/largos. Además, es ideal para los amantes de la escalada, el senderismo y la aventura.
Una historia entretenida el cual predomina el amor pasional o el loco amor. Las pocas escenas románticas que aparecen han sido muy buenas y reales, no obstante se quedan cortas en cuanto a los detalles. Para mi parecer, esas partes deberían ser más explícitas en detalles, contadas desde una perspectiva más adulta, es decir, más contacto y no solo quedarse en besos sino ir más allá, o simplemente, sin la censura de las escenas eróticas.
Una trama con pocos personajes y un final imprevisible y rápido, pasar de una historia real al parecer, a imaginaria y fantástica.
En conclusión, un libro corto y entretenido que mezcla lo real con lo fantástico explicando así, una historia de aventuras y también de amor pasional.
Novel.la d'aventures d'adolescents. El més reeixit, a parer meu, són les descripcions del Pirineu, el coneixement del bosc. Un primer amor, la recerca d'una mare de déu robada, aventures amb la guàrdia civil, la troballa d'un país imaginari...
Aquest llibre m'ha recordat a quan un amic t'explica el somni que ha tingut aquella nit.
És una història molt entretinguda i molt ben narrada que es llegeix en un dia. La veritat és que el recomano molt per llegir en un dia d'estiu.
El llibre tracta sobre un noi de 19 anys que es diu Raimon (que és l'autor del llibre) que explica el que li va passar a l'estiu. Narra com va conèixer a una noia a un refugi de Pica d'Estats.
A mi em va cridar l'atenció el llibre per: el títol, per la contraportada on explicava el que he mencionat anteriorment i perquè estava ambientat en llocs verídics de Catalunya.
El que no esperava és que anès a ser tant entretingut i que l'història acabes donant un gir tant poc esperat on, com ja he mencionat, sembles un somni. Passa de ser una història molt versemblant, típica d'amor, a una més aventurera i fantàstica; amb una missió, un robatori, un país amagat etc. i molta acció.
També m'ha semblat mooolt xulo que durant la narració hi havia pàgines amb mapes de les rutes que volien pendre. Detalls que fan la diferencia també. I que el llibre està narrat en primera persona amb anotacions de l'autor entremig aclarant fets com si fos una mena de diari i com si el que explica realment haguès passat.
La veritat és que no hi ha res com els llibres curts i antics dels vuitanta que t'els trobes abandonats pel carrer o a un puesto d'intercanvi de llibres. Per mi son els millors per l'estiu.
A més, sento que hi ha quelcom íntim en llegir llibres oblidats que potser poca gent deu recordar ja.
Senzill i molt bonic i entretingut, l’argument fa un gir inesperat molt original. És fàcil empatitzar amb els personatges perquè està ambientat a Catalunya. No va ser el meu cas, però és un bon llibre per endur-te de viatge o d’excursió.
Llibre que fa olor a estiu, a aventures, natura, a amor real i et transporta a tots els indrets per on passen els nostres protagonistes. La narrativa és fàcil i entenedora. Un llibre que ja em va sorprendre en la meva adolescència i que ara, a la meva edat, segueix agradant.
Era un llibre obligatori de quan feia l'ESO, i va ser dels únics llibres que no vaig odiar, però tampoc puc dir que és un llibre que m'hauria llegit voluntàriament.