Pere Gimferrer (Barcelona, 1945). Poeta, prosista, traductor i crític literari. Estudia Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i molt aviat destaca com a poeta amb les seves primeres obres en castellà: Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966, Premi Nacional de Poesia) i La muerte en Beverly Hills (1968). Amb Els miralls (1970) enceta la seva producció poètica en català. A aquesta obra la segueixen els títols Hora foscant (1972) i Foc cec (1973). Amb L'espai desert (1977) obté la Lletra d'Or del 1978. L'any 1981 aplega els títols anteriors a Mirall, espai, aparicions, on inclou l'obra Aparicions. Amb El vendaval (1988) guanya els premis Ciutat de Barcelona, Nacional de literatura i Crítica Serra d'Or. Encara en el terreny de la poesia, publica La llum (1990), Mascarada (1996), El Diamant dins l'aigua (2001), El castell de la puresa (2014) i Marinejant (2016). El 1985 és escollit Membre de la Real Academia Española i el 1989 li és concedida la Creu de Sant Jordi. És Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i Membre numerari electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008). Com a crític col·labora en diverses publicacions i és autor d'una important obra assagística: La poesia de J.V. Foix (1974), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Max Ernst o la dissolució de la identitat (1977), Miró, colpir sense nafrar (1978), Radicalidades (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) o Les arrels de Miró (1993). Ha traduït al castellà autors com Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Ausiàs March o Mercè Rodoreda i, al català, Stendhal, Voltaire o Flaubert, entre d'altres.
PERE GIMFERRER-MAGRITTE 🖼Uvod poželjno preskočiti,pošto je priređivač valjda hteo da ispadne pametan ali je jedino što je postigao-da bude potpuno nerazumljiv. Nakon 20 stranica suvoparnog naklapanja 🖼sledi kratka biografija Rene Magrita,hronološki sređena s najvažnijim događajima za svaku godinu života i rada 👍 🖼A onda užuvanje-146 reprodukcija 👍👍👍 #7sensesofabook #knjige #bookstagram #readingaddict #literature #artbooks
Magritte's work consistently attracts my intellect like few artists and yet, for some reason, I've never paid much attention to his titling. Gimferrer's narrative is short, but he does delve into the imagery, reasoning, and analysis of some of the paintings. Be forewarned, though...it reads like the post-modern intellectualism punked by Alan Sokal in 1996. Still, there is value once deciphered.
It makes me want to learn more about Magritte and his paintings. That's a good thing.