La destral del vespre, l’aixada de l’alba

by Jordi Mas López

Biure —de Gaià— el silenci dels astres al vespre. Topònim, fusió «poètica», «plausible», «necessària» de viure i de beure. Viure el silenci dels aspres en la nit. La veu poètica i la terra, indestriables. Encontre lluminós entre allò eteri i allò corpori: destral del vespre, aixada de l’alba. Els aspres són «camps de secà» segons el «museu dels horrors de la taxidèrmia» que, en definició de Jordi Mas, és un diccionari. La llum de les paraules emergeix del magma fosc de la terra i es projecta, en forma de petites illes de claror, en la immensitat fosca de l’univers. Astres. Les paraules-guspires impacten en el silenci de la terra i hi fan germinar mons poètics. Aspres. Els topònims, la nissaga familiar, els camins que hi fan cruïlla, les creus de terme, la Mula Morica, la parla, amb aquella erra gutural que la padrina no va poder corregir. Poètica. L’element orgànic, com les llavors agombolades per la terra o com l’ADN biològic. Les proses, de caràcter expansiu, i els poemes, destil·lades constel·lacions estampades sobre el negre, s’hi interpel·len, com el poeta: «¿quin so fa un marge que s’esfondra quan no hi ha ningú per sentir-ho?»; el poeta que no invoca les paraules que dirien aquell so, sinó les que expressen el desconcert davant d’aital silenci-infinit.

126 pages, Rústica

Published January 1, 2018

Reviews

[Trodeponent]

la baixa segarra és una comarca trans i el seu necrònim és alt gaià?? aquest llibre podria ser una autoficció d'un personatge de la irene solà si en comptes de ser gabatxo fos del cagarro estopenc que és la segarra?? per què a la gent de la segarra li agrade inventar-se microidentitats de nínxol (vegi's anna punsoda teoritzant sobre la gent d'agramunt per exemple)?? en fi tot de preguntes còsmiques que no trobaran mai resposta suposo

aquest llibre és preciós!!! un tomb per una terra una mica en terra de ningú, suposo. ai, els records i les arrels i el futur, quin tema!!! el jordi mas....ell no és pagès però llaura AURA lol és profe de japonès i investigador a la meua facultat, traductor del japonès (ha traduït Murakami I LA MÀGICA DOREMI!!!) i a sobre escriptor/poeta. ell sortiria al bestiari il·lustrat perquè quin monstre!!!!!

més enllà dels tòpics literaris (poètics) que filen el llibre (potser el final se m'ha fet un xic abrupte) val a dir que jo ara mateix estic trucant el racc perquè me reculli la mandíbula del terra perquè llegir algú que en ple segle XXI té tant de lèxic per a parlar de la seua terra i del camp i de tot me té desperrucadíssim....un lèxic tan fi tan fi que semble que hagi pres ozempic lol

LLEGIU-VOS AQUEST LLIBRE!!!!!

«¿quin so fa un marge que s'esfondra quan no hi ha ningú per sentir-ho?»