estudi. Composició instrumental destinada a l?aprenentatge tècnic. Es concentra en la superació d?una dificultat concreta a base d?aillar-la, abordant-la de manera raonada, sistemàtica i repetitiva per vèncer-la i dominar-la. Es distingeix del simple exercici en el fet que deixa expressar la creativitat artística. Cristophe Hardy, Les mots de la musique
4 krátké povídky, to je vždy ideální konstalace na toaletní zařízení. Littell zde oproti svým pozdějším dílům ale nezvládá nadýchat pečivo. A jelikož jsem zůstal nenadýchaný, tak nemohu být spokojený. Jen když jsem nadýchaný, jsem spokojený.
Nejsilnější jsou povídky s tématikou zničení a války, dále pak matematická argumentace mladého páru zdali nechat dortík dopéct, nebo ho nechat vyndat nedopečenej. Méně silná je pak 4. povídka. Celkocelkem 5/10.
Jonathan Littell és un dels autors que més m'han fascinat en els darrers temps; podríeu pensar que és bàsicament perquè és l'autor de la meva novel·la preferida, "Les Benignes", i no us diré que no. Ara be, pens que més enllà d'aquesta magnífica obra, Littell és un individu prou singular: un nord-americà que viu a Barcelona i escriu en francès, que ha estat cooperant a les portes de l'infern -Txetxènia durant les guerres contra Rússia- i capaç de psicoanalitzar que s'amagava en realitat sota el feixisme a través del llenguatge ("El sec i l'humit", Quaderns Crema, 2009).
Tanmateix, l'obra que ens ocupa molt probablement no hauria vist mai la llum sense l'èxit de "Les Benignes". I és que Estudis és un recull de quatre relats que l'autor va fer principalment per assolir certa mestria narrativa abans d'emprendre la redacció de la seva gran novel·la. Per això és just dir que no són contes -llevat de Entre dos avions-, són episodis, seqüències narratives no exemptes de mèrit artístic. Per això, segurament és un obra atractiva per gent molt lletraferida, futurs novel·listes o fans incondicionals de Littell, com és el meu cas. Vosaltres mateixos.