What do you think?
Rate this book
El cortador de cañas
Una historia de amor triangular, donde la pasión se nutre de renuncias y connivencias. El cortador de cañas es una pequeña obra maestra que sintetiza las preocupaciones temáticas y formales de Tanizaki en la etapa determinante de su carrera: la narración de un desconocido que aparece como una sombra entre las cañas de la ribera del río, en una noche de contemplación de la Luna llena. Un relato dentro de un relato, volcado en los moldes formales de la novela clásica del antiguo Japón, una sociedad que se aferra a los últimos destellos de la civilización que fue. «Tanizaki escribe con una sensualidad imperturbable.» Jonh Updike
96 pages, Mass Market Paperback
First published January 1, 1932
14 people are currently reading
291 people want to read
About the author
Jun'ichirō Tanizaki
594 books2,181 followersJun'ichirō Tanizaki (谷崎 潤一郎) was a Japanese author, and one of the major writers of modern Japanese literature, perhaps the most popular Japanese novelist after Natsume Sōseki.
Some of his works present a rather shocking world of sexuality and destructive erotic obsessions; others, less sensational, subtly portray the dynamics of family life in the context of the rapid changes in 20th-century Japanese society.
Frequently his stories are narrated in the context of a search for cultural identity in which constructions of "the West" and "Japanese tradition" are juxtaposed. The results are complex, ironic, demure, and provocative.
Some of his works present a rather shocking world of sexuality and destructive erotic obsessions; others, less sensational, subtly portray the dynamics of family life in the context of the rapid changes in 20th-century Japanese society.
Frequently his stories are narrated in the context of a search for cultural identity in which constructions of "the West" and "Japanese tradition" are juxtaposed. The results are complex, ironic, demure, and provocative.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 83 reviews
July 23, 2019
El presente ejemplar puede ser tanto una novela corta como un cuento largo.
Me decanto por la primera opción ya que encontramos dos segmentos bien definidos.
En la primera parte el narrador nos hace múltiples referencias al lugar donde se está desarrollando la acción y a poetas y libros relacionados con la corte nipona antes del shogunato.
Me aburrió un poco.
La segunda parte cambia radicalmente, llegamos al nudo y asistimos a una bella historia de amor. El estilo y la prosa son poesía pura.
Valió la pena la apuesta por Tanizaki un escritor de gran sensibilidad.
Me decanto por la primera opción ya que encontramos dos segmentos bien definidos.
En la primera parte el narrador nos hace múltiples referencias al lugar donde se está desarrollando la acción y a poetas y libros relacionados con la corte nipona antes del shogunato.
Me aburrió un poco.
La segunda parte cambia radicalmente, llegamos al nudo y asistimos a una bella historia de amor. El estilo y la prosa son poesía pura.
Valió la pena la apuesta por Tanizaki un escritor de gran sensibilidad.
February 9, 2024
Un court roman, tout en délicatesse et en nostalgie. J'ai aimé.
October 8, 2021
Al principio se me hizo demasiado denso pero a las pocas páginas agarra ritmo y comienza la historia real (y menos mal, porque me estaba asustando).
Creo que las primeras páginas son un perfecto ejemplo de cómo y por qué un mal comienzo puede ahuyentar a posibles lectorxs. Las primeras hojas de El cortador de cañas traen muchísima información de golpe que personas que no están familiarizadas con la cultura japonesa no van a entender ni leyendo las notitas al pie de página. Hay muchísimos datos de historia, política, geografía y hasta literatura que una persona de occidente no tiene por qué conocer y verse con tanto desconocimiento de golpe puede afectar la moral y llevar a suponer que no es un libro para esa persona.
A quien decida leer este libro y se tope con este mismo inconveniente le recomiendo seguir leyendo. Tanizaki se calma después de unas hojas y la historia real es muchísimo más amena y fácil de leer.
La historia que nos cuenta el cortador de cañas es muy interesante. Inevitablemente consigue que afloren en lx lectorx sentimientos genuinos de compasión, desconcierto, asombro y, posiblemente, mucha irritación, jaja. La historia es sólida y muy bien contada, me pareció estupenda y no me esperaba el final.
Recomendable.
Creo que las primeras páginas son un perfecto ejemplo de cómo y por qué un mal comienzo puede ahuyentar a posibles lectorxs. Las primeras hojas de El cortador de cañas traen muchísima información de golpe que personas que no están familiarizadas con la cultura japonesa no van a entender ni leyendo las notitas al pie de página. Hay muchísimos datos de historia, política, geografía y hasta literatura que una persona de occidente no tiene por qué conocer y verse con tanto desconocimiento de golpe puede afectar la moral y llevar a suponer que no es un libro para esa persona.
A quien decida leer este libro y se tope con este mismo inconveniente le recomiendo seguir leyendo. Tanizaki se calma después de unas hojas y la historia real es muchísimo más amena y fácil de leer.
La historia que nos cuenta el cortador de cañas es muy interesante. Inevitablemente consigue que afloren en lx lectorx sentimientos genuinos de compasión, desconcierto, asombro y, posiblemente, mucha irritación, jaja. La historia es sólida y muy bien contada, me pareció estupenda y no me esperaba el final.
Recomendable.
June 29, 2020
4,5
Leer a Tanizaki siempre es un placer y un aprendizaje.
Leer a Tanizaki siempre es un placer y un aprendizaje.
September 7, 2021
Un pequeña joya casi desconocida. Me ha sorprendido muy gratamente. Sensibilidad y gusto puestas al servicio del lector. Lo bueno si breve, dos veces bueno y está reseña igual.
March 7, 2025
#marçasiàtic
November 25, 2024
Une belle promenade nocturne.
La deuxième partie est plus intrigante avec une histoire d'amour particulière...
J'ai beaucoup aimé le personnage de O-Yû, gracieuse et impressionnante qui m'a fait rêver. Puis, on prend du recul au fur et à mesure et on voit ces relations bizarres qui se sont instaurées autour d'elle et son caractère capricieux et enfantin. Sa sœur et son mari sont complètement fanatiques ça n'aide pas...
D'ailleurs se téter le sein entre sœur n'était pas nécessaire !
Bref triangle amoureux très étrange c'est dommage j'aurai préféré continuer à rêver sur O-Yû un peu plus longtemps.
La deuxième partie est plus intrigante avec une histoire d'amour particulière...
J'ai beaucoup aimé le personnage de O-Yû, gracieuse et impressionnante qui m'a fait rêver. Puis, on prend du recul au fur et à mesure et on voit ces relations bizarres qui se sont instaurées autour d'elle et son caractère capricieux et enfantin. Sa sœur et son mari sont complètement fanatiques ça n'aide pas...
D'ailleurs se téter le sein entre sœur n'était pas nécessaire !
Bref triangle amoureux très étrange c'est dommage j'aurai préféré continuer à rêver sur O-Yû un peu plus longtemps.
February 13, 2018
Lo que pensé que era una novela corta terminó siendo un cuento largo sobre enredos familiares y mucha luz de luna. No se si me provocó dolor, tristeza, nostalgia o todo junto. Muy lindo y recomendable.
June 4, 2025
1.5 rounded up. Only for Japanese history buffs or ancient poetry enthusiasts.
January 25, 2022
“L’home havia desaparegut com si s’hagués dissolt en la llum de la lluna.”
May 6, 2013
Le coupeur de roseaux est un court récit qui se décompose en 2 temps.
Dans une première phase, le narrateur nous entraîne dans une balade nocturne autour du sanctuaire Minase. Lors de cette balade dans ce lieu mythique, l'auteur associe ce qu'il voit à des récits populaires. J'ai trouvé cette première partie assez fastidieuse. Les nombreuses citations qui viennent émailler le récit cassent le rythme de celui-ci. Cette partie reste malgré tout intéressante mais très scolaire.
Dans la deuxième partie, le narrateur rencontre un autre voyageur qui, aidé par la boisson et la vision de la pleine lune, va lui raconter une bien belle histoire. Le récit devient fluide et envoûtant. On nous raconte alors une histoire où il est question de sacrifice, d'amour impossible et de secrets de famille.
« Puisque que dans ce monde un être fait pour être heureux comme ma soeur doit voir tous ses voeux contrariés, je voudrais, insignifiante comme je suis, employer tous mes efforts pour lui donner ne serait-ce qu'un peu de bonheur.»
On se prend vite au jeu, les pages défilent, et notre curiosité est aiguisée. On suit avidement nos jeunes héros jusqu'au dénouement. Un dénouement très japonais, mais je ne vous en dirai pas plus...
Le coupeur de roseaux est un roman plaisant. Il m'a donné envie de découvrir plus avant l'oeuvre de Junichirô Tanizaki.
Note : 7/10
Dans une première phase, le narrateur nous entraîne dans une balade nocturne autour du sanctuaire Minase. Lors de cette balade dans ce lieu mythique, l'auteur associe ce qu'il voit à des récits populaires. J'ai trouvé cette première partie assez fastidieuse. Les nombreuses citations qui viennent émailler le récit cassent le rythme de celui-ci. Cette partie reste malgré tout intéressante mais très scolaire.
Dans la deuxième partie, le narrateur rencontre un autre voyageur qui, aidé par la boisson et la vision de la pleine lune, va lui raconter une bien belle histoire. Le récit devient fluide et envoûtant. On nous raconte alors une histoire où il est question de sacrifice, d'amour impossible et de secrets de famille.
« Puisque que dans ce monde un être fait pour être heureux comme ma soeur doit voir tous ses voeux contrariés, je voudrais, insignifiante comme je suis, employer tous mes efforts pour lui donner ne serait-ce qu'un peu de bonheur.»
On se prend vite au jeu, les pages défilent, et notre curiosité est aiguisée. On suit avidement nos jeunes héros jusqu'au dénouement. Un dénouement très japonais, mais je ne vous en dirai pas plus...
Le coupeur de roseaux est un roman plaisant. Il m'a donné envie de découvrir plus avant l'oeuvre de Junichirô Tanizaki.
Note : 7/10
April 26, 2018
"A mesura que ens fem grans, aprenem a resignar-nos, a acceptar de bon grat el declivi que ens arriba seguint les lleis de la natura, i només aspirem a tenir una vida tranquil·la i equilibrada. Per això trobem més consol contemplant una escena melancòlica que no pas veient un paisatge esplendorós, i ens estimem més submergir-nos en els records dels plaers pretèrits que no pas lliurar-nos als plaers reals. Dit d'altra manera, per a una persona jove l'amor al passat és tan sols una fal·làcia que no té res a veure amb el present, però per als qui ja som grans és l'única manera de continuar vivint el present."
June 15, 2017
La primera parte se me ha hecho bastante pesada, con esos episodios históricos y esas referencias un tanto densas. Pero cuando entramos en la historia central del relato, el libro cobra interés y ritmo. Una lectura entretenida.
February 7, 2018
Un hermoso cuento de fantasmas que antes de narrar el triángulo amoroso de la dama de Oyu su hermana menor Oshizu y el esposo de la segunda, el narrador nos introduce en un mundo colmado de poesía (en la exquisita tradición japonesa) como el fondo de la pintura que el lector apreciará.
October 28, 2019
En noche de plenilunio -un hombre busca un paraje especial, de los que hablan los antiguos relatos- para estar más cerca de su nostalgia, del tiempo pasado, para contemplar la luna y entregarse a la contemplación. En medio de las sombras un hombre aparece y le cuenta su historia, un relato de un amor.
Buscar ese gozo interior e infinito que nace del profundo sentimiento.
Buscar ese gozo interior e infinito que nace del profundo sentimiento.
December 24, 2023
La promenade d'un marcheur qui sent sa solitude troublée par une apparition, lui racontant une histoire d'amour impossible.
L'écriture est fortement influencée par le concept d'ombre et de lumière que Tanizaki développera dans un essai un peu plus tard. Le roman est très empreint de cette sérénité japonaise; à comparer avec L'homme qui marche de Taniguchi.
L'écriture est fortement influencée par le concept d'ombre et de lumière que Tanizaki développera dans un essai un peu plus tard. Le roman est très empreint de cette sérénité japonaise; à comparer avec L'homme qui marche de Taniguchi.
March 15, 2025
he posat acabat però mes ben dit ha acabat amb les meves ganes de llegir-lo . posem que el llibre te 100 pàgines doncs les 30 primeres son el senyor parlant sobre com està fent una mena d’excursió i mentres està caminant parla del paisatge (guai) però també fa com referencies a llibres i poemes per la cara. don’t get me wrong m’encanta quan hi ha referencies però no tenia sentit.
not my vibe
not my vibe
March 13, 2019
No ha conseguido atraparme como lo han hecho otros libros asiáticos. Tanta referencia a otros libros para describir el paisaje me han resultado tediosos y me sacaban todo el tiempo de ma narración. Una lástima.
December 31, 2023
El libro empieza con una descripción de lugares y tradiciones de Japón, luego comienza el verdadero drama, es muy intenso, y no puedes parar hasta saber en qué termina. Me encantó, una obra extraordinaria.
January 10, 2024
Con mis ojos no veo claramente que ha venido el otoño. Pero el sonido del viento me despierta.
El lograr una atmósfera tan etérea y el juego de narradores hace que sea un cuento que reelería con verdadero placer.
El lograr una atmósfera tan etérea y el juego de narradores hace que sea un cuento que reelería con verdadero placer.
October 23, 2020
Tanizaki no decep i aquesta breu novel·la és una mostra del seu gran talent a l'hora de descriure emocions i fusionar-les amb el paisatge.
Dividida en dues parts, la primera ens fa arribar tota la poesia i l'encant del paisatge per preparar-nos pel que ha de venir.
La segona part, és la història d'un triangle amorós malaltís i pervers, narrat amb delicadesa, fent-nos partícips del dolor que comporta.
Magistral.
Dividida en dues parts, la primera ens fa arribar tota la poesia i l'encant del paisatge per preparar-nos pel que ha de venir.
La segona part, és la història d'un triangle amorós malaltís i pervers, narrat amb delicadesa, fent-nos partícips del dolor que comporta.
Magistral.
April 15, 2021
This style is truly not for me, I just couldn't get into the story.
December 25, 2022
Leer como poesía.
March 17, 2025
"A mi, en canvi, són els paisatges com aquest, que no tenen res d’espectacular ni d’extraordinari, amb rius i muntanyes d’allò més corrents, els que en provoquen un dolç embadaliment."
Un mes de setembre un home surt de Okamoto per visitar el santuari de Minase. En les primeres pàgines, copsem una clara intenció de l’autor per “honorar” i fins i tot “recuperar” la literatura clàssica japonesa, en una societat cada cop més occidentalitzada.
El viatger es disposa a contemplar en pleniluni de tardor (tradició japonesa), mentre declama versos a la vora del riu, quan de sobte apareix un home que, entre sake i sake, narrarà una concatenació d’esdeveniments propiciats arran d’una nit de lluna plena. El relat dins el relat, en noranta pàgines.
Un triangle amorós egoista i generós a la vegada, encotillat en una societat i un estatus social, on les relacions es tornaran cada vegada més estretes. Un home, la senyoreta Oyu i la Oshizu...
Un llibre amb una prosa senzilla, precisa i bella, traduït exquisidament per l’Albert Nolla i editat pel @elcercledeviena.
Una dada interessant pels amants del cinema: Aquesta novel·la va inspirar la pel·lícula “La senyoreta Oyu” del director Kenji Mizoguchi
Un mes de setembre un home surt de Okamoto per visitar el santuari de Minase. En les primeres pàgines, copsem una clara intenció de l’autor per “honorar” i fins i tot “recuperar” la literatura clàssica japonesa, en una societat cada cop més occidentalitzada.
El viatger es disposa a contemplar en pleniluni de tardor (tradició japonesa), mentre declama versos a la vora del riu, quan de sobte apareix un home que, entre sake i sake, narrarà una concatenació d’esdeveniments propiciats arran d’una nit de lluna plena. El relat dins el relat, en noranta pàgines.
Un triangle amorós egoista i generós a la vegada, encotillat en una societat i un estatus social, on les relacions es tornaran cada vegada més estretes. Un home, la senyoreta Oyu i la Oshizu...
Un llibre amb una prosa senzilla, precisa i bella, traduït exquisidament per l’Albert Nolla i editat pel @elcercledeviena.
Una dada interessant pels amants del cinema: Aquesta novel·la va inspirar la pel·lícula “La senyoreta Oyu” del director Kenji Mizoguchi
November 30, 2024
Court roman conte japonais plein de poesie
March 20, 2019
historia muy bonita, muy japonesa en las actitudes y comportamientos de los personajes.. pero la primera parte sobran paginas... demasiada descripcion que no lleva a nada. demasiado poetico para mi gusto.
August 4, 2023
L'histoire est obscure et magique, je crois que je manque de connaissances sur la géographie et la littérature japonaises pour pouvoir apprécier à fond les références du texte. Poétique, dépaysant, énigmatique.
April 22, 2020
Junichiro Tanizaki (1886-1961) és un dels grans novel·listes japonesos de la primera meitat del segle XX. És un autor ideal per iniciar-se en la cultura japonesa, perquè mostra magistralment, a través de tants detalls i influències, l'entrecreuament d'Orient i Occident en matèria d'art i cultura. En fa ja una teoria a Elogi de l'ombra (Angle Editorial), però en aquesta novel·la breu trobem exemplificats els valors genuïns i constitutius de la literatura japonesa: el desig d'estar en harmonia amb la naturalesa, la bellesa femenina des del sistema de valors estètics japonès, l'amor per la poesia, i aquella tristesa per la brevetat i fragilitat de la vida.
El tallador de canyes narra una història preciosa. Un noi fa una excursió de nit per contemplar el pleniluni d'octubre i, entre les canyes, troba un altre home que li explica una història. És una narració dins la narració, que parla d'un amor a tres, però més enllà de la història, que és delicada i crua alhora, preval la creació d'un ambient, d'un estat d'ànim. Contemplant la lluna plena sobre el riu, sorgeixen pensaments d'una gran serenor: «A cada any que passa sento amb més força... com ho diria... la melancolia, la desolació de la tardor... una tristesa que arriba amb l'estació, sense que sàpiga d'on ve ni per què.»
Val molt la pena!
El tallador de canyes narra una història preciosa. Un noi fa una excursió de nit per contemplar el pleniluni d'octubre i, entre les canyes, troba un altre home que li explica una història. És una narració dins la narració, que parla d'un amor a tres, però més enllà de la història, que és delicada i crua alhora, preval la creació d'un ambient, d'un estat d'ànim. Contemplant la lluna plena sobre el riu, sorgeixen pensaments d'una gran serenor: «A cada any que passa sento amb més força... com ho diria... la melancolia, la desolació de la tardor... una tristesa que arriba amb l'estació, sense que sàpiga d'on ve ni per què.»
Val molt la pena!
July 14, 2019
No sé realmente cuál es la diferencia entre un cuento largo y una novela corta, pero esta cae en ese límite... Al principio me resultó mu lento y no entendí muy bien hacia dónde iba. Pasado el primer cuarto viene ya la historia propiamente tal (todavía no entiendo la necesidad de las primeras páginas) y ya se me hizo más interesante aunque siempre es casi "una típica historia japonesa" de principios del Siglo XX de las que me gustan mucho. Siendo tan corta, la recomiendo para salir de dudas, pero no es de lo que más me gusta.
June 9, 2021
Mare meva, és impressionant. Tanizaki escriu preciós, la traducció d'Albert Nolla és boníssima (com sempre, de fet), molt planera i fàcil, amb un llenguatge molt natural. La sensibilitat de Tanizaki, aquesta manera que té per retratar dones especials (com a Retrat de Shunkin, mateix traductor, mateixa editorial) és absolutament destacable.
Un llibre que val molt la pena. I el final, mare meva, quin final! Quines últimes tres frases!
Un llibre que val molt la pena. I el final, mare meva, quin final! Quines últimes tres frases!
Displaying 1 - 30 of 83 reviews