El Mas del Diable es va publicar per primera vegada l'any 1992 i, malgrat la bona acollida dels lectors, fins fa poc l'obra era impossible d'aconseguir. A proposta de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat, Bromera recupera aquesta peça clau de la literatura d'Isabel-Clara Simó. Aquesta novel·la d'intriga, plena de colps d'efecte i de ritme trepidant, narra la història de dos germans bessons que han fet vides separades des de la desaparició de la mare en estranyes circumstàncies. Quan son pare mor i han de fer-se càrrec de l'herència, els germans tornen a Alcoi i al Mas del Diable. És aleshores quan decidiran investigar què va passar, realment, amb la desaparició de la mare.
Llegit per l'intercanvi de llibres, iniciativa organitzada per @elreductecatala i coordinada per @unmonliterari
L'acció ens porta a un mas de la serra d'Alcoi, on, durant la infantesa de dos germans bessons, una discussió i un tret nocturn ens portarà a un misteri i una investigació trepidant, que no es resoldrà fins molts anys més tard.
Primera novel·la que llegeixo d'aquesta autora, i que no serà l'última. L’estil d’escriptura m’ha agradat força i la trama m'ha encuriosit prou per a tenir-me enganxat i llegir-me el llibre en dos dies.
El ritme és molt ràpid i el misteri planteja moltes intrigues sobre quin pot ser el desenvolupament de la història, que es mou per unes quantes ciutats, però sense aprofundir en detalls, i ens introdueix al món dels falsificadors i traficants d'art.
Els personatges són desenvolupats perquè el lector pugui empatitzar amb ells, amb uns diàlegs i situacions amb un punt d'humor que fa més amena la lectura.
Un llibre lleuger, amb la pretensió d'entretenir i passar una bona estona, sense gaires complexitats i que, en el meu cas, ho ha aconseguit.
Si li he de trobar alguna pega és que el final no m'ha convençut gaire, una mica rocambolesc, però deixa tots els misteris resolts, això sí.
M'ha agradat la variant dialectal que fa servir l'autora, originaria també d'Alcoi, i que m'ha portat a la meva infantesa i a la parla de part de la meva família llunyana.
Recomanable. Ara tindré dubtes dels quadres que vegi en un museu... seran originals o copies?
Gràcies a la @obenzavilar per compartir-me un llibre prou interessant i per descobrir-me una autora de la qual no havia llegit res encara.