La bicicleta estàtica

by Sergi Pàmies

Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l’estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l’autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc.

Genres: Short Stories, Fiction

144 pages, Paperback

First published January 1, 2010

About the author

Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia.
És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.
També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.

Reviews

[El Convincente · Rating 2 out of 5]

Sergi Pàmies es un escritor de ocurrencias ingeniosas.

El comienzo de uno de los cuentos: He quedado conmigo mismo dentro de dos horas (un tipo queda consigo mismo a través de internet).

El comienzo de otro: Le han recomendado tantas veces que busque las respuestas dentro de sí mismo que, un día, organiza una expedición (un tipo viaja, literalmente, a su interior).

En ocasiones la gracia está en la personificación de conceptos. Por ejemplo: Llevo años intentando escribir una historia de amor entre el amor correspondido y el amor no correspondido (el amor no correspondido es un personaje y el amor correspondido es otro).

Otro ejemplo: Erase una vez una vez que no era como las demás (esa vez distinta a las demás también es un personaje).

Además, a Pàmies le gusta el jugueteo metaficcional: Para contar esta historia necesitamos la sala de espera de la consulta de una dietista diplomada (un affair entre dos personajes contado como una receta de cocina).

El problema, para mí, es que no creo que le saque demasiado jugo a esos planteamientos, apenas los desarrolla, no construye nada sobre ellos. Llega uno al final del cuento y tiene la sensación de que con el enunciado inicial de la idea habría tenido más que suficiente. ¿Microrrelatos alargados, quizás?

Muy útil como catálogo de ideas para talleres de escritura creativa.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Els contes que m'han agradat més són 'Voluntaris', 'Supervivència', 'Les cançons que li agradaven a Lenin', 'Tres maneres de no dir t'estimo' i 'Anar a dormir d'hora'.

[Sofia · Rating 4 out of 5]

3.5/5. Durant tota la lectura he tingut el pansament recurrent que és el fill de Teresa Pàmies i no soc capaç de de decidir si aquest factor juga al seu favor o en la seva contra. Tanmateix, no puc evitar sentir certa nostàlgia en adonar-me que, d'ara en endavant, ni el porc, ni la truja, ni el Petit Príncep, ni l'home de l'excel·lent nus de corbata em tornaran a acompanyar per primer cop en un viatge en tren cap a casa. M'agradaria destacar un fragment que pertany al conte Tres maneres de no dir t'estimo: "Un cop païda la barreja del silenci i dutxes calentes, recuperaran el pols, sobretot quan rebobinin les imatges més desagradables d'aquestes seqüències vistes però no viscudes".

[Emma Granyer · Rating 4 out of 5]

No sé com és que encara no havia llegit mai a Sergi Pàmies. Em quedo amb això:

"Aleshores ja sabia que entre els càstigs que comporta fer-se gran hi ha comprovar que pots menysprear durant anys el que més endavant acabaràs fent amb tota normalitat"

[Montse Mira · Rating 4 out of 5]

Han passat uns quants anys des de que es va escriure aquest llibre, però els contes continuen vigents i es nota que estan escrits per un dels grans.

[Dessislava · Rating 2 out of 5]

Наясно съм, че напоследък късите разкази са доста модерни. Модерно е да ги четеш, а още повече да ги разбираш. Ако на една страница е написано ,,ТОЧКА'' и под нея има начертана черна линия, то читателят разбира, че авторът иска да каже нещо крайно важно.

Та разказите на Сержи Памиес ме карат да се замислям откога нищото стана по-важно от нещото.
Ето ме мен, няколко часа след началото на тази книга, няколко минути след края й и единственото, с което тя ще остане в съзнанието ми, са история за прасета и кучета и анти-изявление срещу Малкия принц.И десетина истории с АЗ.

Простете невежеството.

[Roviragrao · Rating 3 out of 5]

M'agrada l'estil i em provoca més d'un somriure, però crec que en general els relats tenen poca força. Destacaria "Tres maneres de no dir t'estimo" i "El que no hem menjat" per damunt de la resta.

[Isto360 · Rating 4 out of 5]

he passat un guster, molt fi, escriu de puta mare i hi ha hagut molts de moments en què he rigut en veu alta

“Quan […] et diu que no t’estima et mires les ungles de les mans. En comptes de deixar-te arrossegar pel corrent emocional, empasses saliva. […] Perceps els matisos de la tristor i, alhora, una incomoditat que té a veure amb la sospita que potser és lògic que no t’estimi.” 😮‍💨🥵🥶🔥

[Ynaê · Rating 3 out of 5]

Molt entretingut

[Mon the reader · Rating 3 out of 5]

M’ha agradat menys que els altres, poder hi fa que els vaig llegir de vacances a les Dolomites i aquest l’he llegit a les 7 del puto matí anant cal al districte. Sigui com sigui, em quedo amb la idea que tan bo és insistir com saber-se retirar.

[Rumen Ninov · Rating 4 out of 5]

Та днес на работа спря интернетът. Реших да чета, докато го чакам. И понеже човек не може току-така да се гмурне в гъстия и сладък като мед Александрийски квартет, който чета в момента, реших да си намеря книга като за един час. Ако са разкази - добре, ако са кратки - още по добре. Хванах напосоки (работя в книжарница) "Статичният велосипед" на тотално неизвестния ми Сержи Памиес, рекламно номиниран на задната корица като "едно от най-ярките съвременни имена в каталонската литература". И напук на неангажиращия ми и случаен избор книжката успя да ме хване за гърлото с простичко описание на сложни неща като любов, раздяла, отчуждение, борба за самоличност, компромис. Неща, които не ми изглеждат героични докато участвам в тях, но често са дяволски трудни и заслужават да бъдат естетизирани с чист, спокоен и лишен от превземки глас.

А, и специално "браво" за разказа "Оригами" - в него Малкият принц, който в контекста на беззъби книги за самопомощ и импотентна ню ейдж философия все повече се превръща в анемичен извънбрачен татко на Хорхе и Паулу, изяжда здравословна доза десакрализация.

[ΠανωςΚ · Rating 3 out of 5]

Υψηλή τεχνική και ευφυΐα χαρακτηρίζουν τα διηγήματά του Πάμιες, μόνο που, στην περίπτωσή μου, ο αρχικός ενθουσιασμός σταδιακά μετατράπηκε σε ανία, σε κορεσμό από την πολλή τεχνική και την πολλή ευφυΐα. Στα διηγήματα αυτά υπάρχει και κάμποση ψυχή, μόνο ενίοτε την καλύπτουν η τεχνική και η ευφυΐα, πράγμα που υπό κανονικές συνθήκες προτιμώ. Φαίνεται όμως πως αυτή τη φορά οι συνθήκες δεν ήταν κανονικές. Ή, πολύ απλά, για να το ευχαριστηθώ όπως ίσως του άξιζε, θα έπρεπε να συνεχίσω να διαβάζω Το Στατικό Ποδήλατο μόνο Σάββατο πρωί αραχτός με λιακάδα, κι όχι βράδυ καθημερινής κουρασμένος και πονοκεφαλιασμένος.

[Νατάσσα · Rating 5 out of 5]

Σπουδαίος ο Καταλανός διηγηματογράφος, από τους πιο αγαπημένους μου πια.

[Xavi · Rating 3 out of 5]

“Vist amb la perspectiva dels anys, però, puc certificar que amb mocassins també pots prendre mal, i que, de totes les coses irracionals que arribem a fer, estimar sempre la mateixa dona -de la teva vida o no- no és, ni de bon tros, la més absurda”

“¿Què és l’essencial? La manera com les dones fan veure que no s’adonen que les miren, els colors dels taxis, l’obstinació del jove que assaja escales en un contrabaix, la credibilitat que tenen els grans quan expliquen mentides als petits i les ampolles que, quan es llencen al contenidor, ja no estan ni mig buides ni mig plenes”

“La sospita que potser hauria valgut la pena arriscar-se i que, malgrat les mesures de prevenció desplegades per evitar la dependència dels sentiments, malgrat l’estratègia de no deixar-se entabanar per la lògica de l’amor, potser haurien recollit, comptat i debatut, més beneficis que no pèrdues”

“Ara dormen plegats: el fill i el conte. Si quan es desperten jo ja no hi sóc, i sempre que no hi hagi ningú al davant que pugui avergonyir-los o fer-los sentir incòmodes, digueu-los que els estimo”

“No hauria imaginat mai que les parets ens ajudarien tant. Quan el petit em va demanar si podia dibuixar-hi vaig dir-li que sí, perquè feia massa temps que la resposta a totes les preguntes era <>. El gran s’hi va afegir amb entusiasme i, setmanes més tard, havien enllestit un sòcol que resseguia tres parets i una porta i que representava un zoo amb animals de tota mena, inclosos rates i escorpins”

[Claraboya · Rating 5 out of 5]

A veces parece que un relato puede ser más fácil que una novela, pero para mi requiere una gran destreza condensar en pocas páginas una historia. Sergi Pàmies no solo la tiene sino que tiene la sensibilidad, el lenguaje y la visión de encontrar historias en sitios recónditos. Te hace conectar con personajes, emociones que puede que seas tu algún día o que te cruces con alguien así. Me saca sonrisas unas veces y otras veces me siento cómplice de las sensaciones que describe. Muy recomendable.

[Miguel Poveda · Rating 4 out of 5]

No suele hablarse suficiente de la maestría de los buenos escritores de relatos, y es una pena. Primero porque una buena historia no es corta ni larga, sólo buena. Y segundo porque el lector medio se pierde a escritores fantásticos como Sergi Pàmies.
En "La bicicleta estática" nos encontramos con un buen puñado de historias buenas, con el estilo particular de Pàmies, mezcla de costumbrismo, autobiografía y originalidad, y que hacen reír y llorar a partes iguales.

[Carles · Rating 2 out of 5]

Recull de dinou relats curts. Vuit d’ells, encara més breus, ultra curts.

La meitat del contes són escrits en primera persona i l’altra en tercera, un en segona i un parell barregen; predomina el present, alguns en passat, altres combinen present i passat i un parell en futur.

Semblant als dos reculls anteriorment llegits “L’art de portar gavardina” i “Si menges una llimona sense fer ganyotes” , en aquest cas més contes de ficció i igual absència de diàlegs.

[Rocio Rodriguez · Rating 4 out of 5]

Los relatos en este libro son cortos y entretenidos, una lectura perfecta para viajes como por ejemplo en el metro camino al trabajo. Algunos son extraños, otros muy realistas; pero en casi todos hay algún elemento que te emociona y con el que te hace sentirte identificado ya sea relacionado con sentimientos o experiencias vividas.

[AndreasRaptis · Rating 4 out of 5]

Ο αγαπημένος μου Καταλανός διηγηματογράφος, το οποίο ακυρώνεται καρφί καθώς δεν έχω διαβάσει άλλον. Έξυπνος, στυλίστας, παιζει συνεχεια με τη φόρμα, αποδομεί, γαμεί, παντα με ρέουσα γλώσσα και υφος. Τη βρίσκω μαζί του και σε αυτή την (τρίτη) συλλογή ωραιοτατων μοντέρνων μετα-παραμυθιων αστικής θλίψης.

[Eri · Rating 5 out of 5]

¡Que lectura más placentera! El libro recoge una serie de relatos cortos, sin figuras literarias complejas pero de gran profundidad y significado. Me emociona leer las historias que tratan sobre la relación padre-hijo y viceversa. Sin duda una lectura recomendable

[Effie · Rating 3 out of 5]

3,5

[Antonio Luis · Rating 3 out of 5]

Relatos para un padre en crisis, es decir, para un padre.

[Sebastián Valencia Navarro · Rating 4 out of 5]

Buenas historias

[Alexandra · Rating 5 out of 5]

I found this book by acident. And I fall in love with it! I wrote it in my own language but still - the ideas, the author language.. This is treasure!

[mono_y_galgo_ · Rating 5 out of 5]

se me va la olla

[Despa Chito · Rating 3 out of 5]

Sergi presenta una serie de 19 relatos cortos que exploran las dificultades asociadas con la madurez. Aunque algunos destacan más que otros, la obra en general resulta amena y disfrutable.

[Oriol Serra · Rating 4 out of 5]

Si hagués estat pels dos primers no hagués continuat, però vaig insistir i ben insistit. Uns contes valen més la pena que d'altres. Seria un 3'5/5.

[Miquel · Rating 3 out of 5]

Els contes m'agraden, però en Sergi em cau mooooolt malament, així que et quedes amb tres estrelles, xato.

[Antonio · Rating 5 out of 5]

Again, and now finally at last, this is the last Sergi Pàmies book I have read. Although while reading it I had some reminiscences of some reading I did in my youth, it has been nice to complete the full cycle of Pàmies short stories with this one.

If you have read my other reviews about this author this rating won't come as a surprise, but it has been interesting to note the maturing of the style I openly love about him, how between the first and the last books (this one is quite in the middle) the greyish urban man evolves from a slightly hopeful but pusillanimous to a resigned but accomplished and quite existencialist father.

From all the books title's, I think this one is the one that fits best, as the idea of pedalling futilely, trying to grasp a life passing by without hope nor ambition to take the risks, suits perfectly the aura of the man he wants to depict. And he masterfully does so. I can never cease to insist on how powerful the images of the man we all fear to become is laid out in pink, how our mistakes or the sighs of our parents powerfully resonate on those pages. Sergi Pàmies is a masterful author, and I can wait to cherish it with him do I ever found him in a city we carry in our soul, the beautiful Barcelona.

[Núria · Rating 5 out of 5]

Sempre m’han agradat els contes d’en Sergi Pàmies, però no crec que cap recull m’hagués agradat tant com ‘La bicicleta estàtica’. Els contes m’han semblat d’una brevetat, una senzillesa, una sobrietat i una lucidesa envejables. Constantment em trobava rellegint frases i paràgrafs perquè em semblaven deliciosos i els havia de paladejar millor; em semblava que rellegir era el mínim que podia fer perquè es nota molt que són contes molt treballats, fet i refets mil vegades. M’ha agradat molt la sensació d’unitat que dóna aquest recull: no hi ha ni un conte que desentoni, tots tenen el mateix aire de melangia i el mateix humor entre irònic i amarg, i sembla que tots tinguin un mateix narrador amb unes experiències vitals molt concretes. La veritat és que tampoc n’hi ha cap que desentoni per manca de qualitat; es un conjunt d’allò més equilibrat.

Hi ha contes que parteixen d’una idea realment original, com el de l'home que s’ha conegut a ell mateix a través d’Internet i finalment ha decidit quedar en un cafè per conèixer-se a ell mateix o el conte en què es descriu com es crea i mor una relació amorosa com si fos una recepta de cuina. Tot i això, ni tan sols aquests contes són simplement originals. No n’hi ha cap que es pugui acusar de superficial o banal, cosa que a mi sovint em passa amb la narrativa curta. Tots els relats desprenen una nostàlgia i una visió lleument resignada de la vida que és una meravella. Són uns contes tan macos i amb una lleu tristesa tan reconeixible que resulten reconfortants.

Els meus contes preferits probablement són els més decididament nostàlgics, com el que narra com un home buida el que havia estat el pis del seu pare, o el que descriu la infància en un barri quinqui d’una ciutat francesa, o el del fill que té un pare que adora les corbates però ell no sap ni fer-se el nus, o el del pare divorciat que veu com els fills es van fent grans, o també el de l’home a qui han dit que les respostes que busca estan dintre d’ell mateix i per això decideix fer literalment una expedició fins al seu interior. De debò que tots són una delícia i, com a escriptora frustrada, m’han provocat molta enveja de la bona.