Molts crítics considerenÈdip Rei l'obra mestra deSòfocles.
Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare.
Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes.
La resposta és la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios.
Èdip és l'heroi tràgic per antonomà l'home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l'intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s'hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d'encarar les dificultats vitals.
Sophocles (497/496 BC-406/405 BC), (Greek: Σοφοκλής; German: Sophokles, Russian: Софокл, French: Sophocle) was an ancient Greek tragedian, known as one of three from whom at least one play has survived in full. His first plays were written later than, or contemporary with, those of Aeschylus; and earlier than, or contemporary with, those of Euripides. Sophocles wrote over 120 plays, but only seven have survived in a complete form: Ajax, Antigone, Women of Trachis, Oedipus Rex, Electra, Philoctetes, and Oedipus at Colonus. For almost fifty years, Sophocles was the most celebrated playwright in the dramatic competitions of the city-state of Athens which took place during the religious festivals of the Lenaea and the Dionysia. He competed in thirty competitions, won twenty-four, and was never judged lower than second place. Aeschylus won thirteen competitions, and was sometimes defeated by Sophocles; Euripides won four. The most famous tragedies of Sophocles feature Oedipus and Antigone: they are generally known as the Theban plays, though each was part of a different tetralogy (the other members of which are now lost). Sophocles influenced the development of drama, most importantly by adding a third actor (attributed to Sophocles by Aristotle; to Aeschylus by Themistius), thereby reducing the importance of the chorus in the presentation of the plot. He also developed his characters to a greater extent than earlier playwrights.
el curs de la trama és perfecte, rodó i acaba tot lligat; la prosa i les frases amb doble significat són enginyoses. quina obra feta amb tanta meticulositat!!
«Habitants de Tebes, la nostra pàtria, mireu-lo, aquest és Èdip, aquell que desxifrava els enigmes famosos, aquell que era l'home més poderós, la sort del qual era vista no sense enveja pels ciutadans: a quin tràngol de terribles infortunis ha arribat. És l'últim dia de la vida el que ha de considerar qualsevol mortal i ningú no pot ésser tingut per feliç abans de passar el terme de la seva existència sense haver patit cap pena.»
pel cole. 3.5. quin final eh! imprevisible! està bé, és allò que toca llegir-lo i és enginyós, però tot i que els antics grecs diguessin que la gràcia era veure com ho explicava cada autor, un cop et saps la història...........