A veure, “Línia Blava” se m’ha fet llarg. Vaig començar el llibre farà un any, però el vaig deixar aparcat per llegir-me’n d’altres. El vaig ficar a la maleta al setembre perquè sabia que arribaria un punt en l’Erasmus en què voldria llegir literatura catalana i no em quedaria una altra que reprendre aquest, ja que aquí ja és complicat trobar llibres en castellà com per trobar-ne en català. I així ha estat.
D’entrada em va agradar molt perquè com deia a la ressenya anterior, m’encanta entretenir-me en escenes quotidianes i veure’m representada en les situacions que descriu l’autor; “Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora.”. Tot l'argument passa en el metro de Barcelona, concretament a la línia 5, i cada capítol porta el nom d’una estació de la línia blava (Verdaguer, Diagonal, Hospital Clínic, Entença, Sants Estació, etc.).
Ja us dic, m’ha agradat i el recomanaria, però jo a Sants ja hauria baixat, se m’ha fet pesat esperar fins a Cornellà.