L'Instinct

by Sergi Pàmies

---

202 pages, Paperback

First published January 1, 1992

About the author

Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia.
És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.
També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.

Reviews

[Ana de Toro]

Qué delicia cuando no sucede nada. Es una historia que transcurre durante un apagón en un pueblo cualquiera, la vida tremendamente cotidiana de sus habitantes, humanos y no. Contada desde la sencillez, sin florituras. Me ha encantado.

[Isto360]

oki loki

[Ruben]

Comença bé però es va desinflant a mesura que avança. El final és una mica fluix...

[Miguel Poveda]

La carrera literaria de Sergi Pàmies está centrada principalmente en sus libros de relatos cortos. Con un estilo cercano, sin excesiva floritura, Pàmies le cuenta al lector historias cotidianas, de todo tipo y desde cualquier enfoque, usando todos los recursos que tiene la ficción. Pues bien, a la hora de afrontar una novela (al menos ésta), el escritor catalán (aunque nacido en Francia) tira de ese mismo repertorio para construir la historia de lo que sucede en un pequeño pueblo cuando la caída de una torre de alta tensión los deja sin luz. A base de capítulos brevísimos, en los que cada personaje es protagonista, enlazando las pequeñas historias unas con otras, Pàmies dibuja una crónica de lo que sucede de tal manera que el lector se imbuye del sentir del relato queriendo saber más. Cuando uno acaba un libro con la sensación de querría que le contaran más, claramente lo que ha leído merece mucho la pena.

[Kitty-Wu]

A un poble petit de la vall, se n'ha anat la llum.

I ja està. Això és el què passa a L'instint. Això, i la meravellosa manera d'explicar les coses i les persones que té Sergi Pàmies. El seu humor (negre, cínic, absurd), la seva tendresa (que no he decidit encara si se li escapa pels escrits o és estratègicament col·locada i mesurada, però que a mi em descol·loca) i el seu domini de la tècnica i el llenguatge.

[Nil Vinyals]

L'instint és una història curta, on tot el gruix i la complexitat recau en els personatges que la componen, i com aquests personatges es comporten en una situació de "desesperació" quan el poble on viuen es queda sense llum.

No m'ha entusiasmat, podem trobar matisos de complexitat en els personatges, i podem fer una anàlisi profunda de l'antropologia de l'ésser humà amb el que en Pàmies ens presenta, però no tenir un objectiu clar, ni cap gir de guió i només llegir situacions diferents de diferents personatges, no és el que m'apassiona trobar-me en una novel·la. No ni de bon tros és un mal llibre, té un vocabulari molt ric i una manera de presentar-te els fets i els personatges intel·ligent.

[Vicent]

Pel que fa a la forma, en Pàmies escriu bé, encara que amb una gramàtica bastant laxa. Se li nota l'ofici.

Pel que fa al contengut, L'instint és una col·lecció d'historietes que s'entrellacen, descrites amb una quantitat de detall que s'arriba a fer carregosa, però amb molt poc interès. Es nota que l'autor hauria volgut escriure la magdalena de Proust, però el problema és que la magdalena de Proust ja estava escrita. Quan acabau L'instint estau exactament igual que abans de començar-lo. Tots hem llegit llibres pitjors, trist consol. I, de rellegir-lo, ni somiar-ho!

[Àlex Bourdiol]

M’ha agradat, tot i la senzillesa. Al voltant d’un poble que es queda sense llum, Pàmies explica les històries dels habitants, sense descobrir la sopa d’all però amb bon sentit de l’humor i una llengua que llisca (massa?).

[Ricken McSuper]

UNA PEÇA D'ORFEBRERIA

Pàmies demostra una vegada més com fer relat interessant i adictiu connectant petites peçes/contes que rescaten referències del camí. Una veritable obra mestra.

[Joan Ariño]

Llegit dins de "Tres novel·les analògiques". Per mi el millor. M'agrada especialment l'us del llenguatge, on Pamies sap molt bé el que es fa.

[Txe Polon]

Amb un estimable estil, una novel·la amb bons moments, amb uns personatges humans que configuren un món com si es tractés d'un mosaic de microrelats. Tot i el bo de la premissa i l'agilitat de l'estil, la capacitat d'emoció queda minvada per la certa manca de força narrativa d'una mirada que transita, sense rumb (i no és una crítica), per uns minicapítols que van succeint-se i que s'interrompen quan l'autor diu prou (malgrat que potser el lector en voldria més).

[Musayespiritu]

Un libro diferente. En un pueblo se quedan sin luz y, a partir de ahí, se van entretejiendo historias desde diferentes miradas: personas, animales, objetos...Es curioso.