Una història és una pedra llançada al riu

by Mònica Batet Boada

El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se’n fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d’ells dos.

Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó…

Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.

Genres: Fiction

224 pages, Rústica amb solapes

First published January 1, 2023

About the author

Mònica Batet Boada (el Pont d'Armentera, 1976) és una escriptora i filòloga catalana que actualment treballa com a professora de català al Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. El 2005 va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que va publicar el 2006 Empúries amb el títol L'habitació grisa.[3] Ha col·laborat en programes culturals i en diverses revistes com Paper de Vidre i Bvalls de Lletres.

Reviews

[Andrea Gumes · Rating 5 out of 5]

Un conte, una història, una faula d’allò més original d’un univers propi amb una narrativa exquisida. Què bé escriu la Mònica Batet

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

¿A qui no li agrada que li expliquin una faula? Precisament això és el que fa Mònica Batet en aquesta Una història és una pedra llançada al riu, un exercici nostàlgic per explicar-nos una realitat crua i dramàtica que molts pobles malauradament han viscut o continuen sofrint, com és un règim totalitari. Amb el folklore, els contes i les cançons tradicionals com a inici de partida, i sempre com a fil conductor, i amb la semblança de tractar-se d’una història innocent i fins i tot dolça, a poc a poc el relat de Batet ens anirà duent cap al lloc i l’escenari desitjat.
Tal com si es tractés d’una planta que s'esforça per lluir bonica malgrat que sota les seves arrels hi habiti un virus corrosiu que amenaça en destruir-la, Batet ens mostra entre línies com s'ho ha de fer la gent per continuar vivint en aquests règims, com n’és d'important cercar un espai, encara que impostat, que permeti no lliurar-se a la desesperança i et faci creure que sempre hi queden unes escorrialles de llum entre tanta foscor. 
  
La història i la forma d'explicar-la de Batet m'ha recordat a la millor literatura centreeuropea, i això com a gran amant d'aquest tipus de literatura m'ha encantat. Tant de bo més escriptors catalans s'atrevissin a narrar d'aquesta manera, o d'alguna altra, i fugissin de l'estàndard al qual, salvant uns pocs casos, em fa la sensació que ha caigut la literatura catalana actual.

[Adrián Pancorbo · Rating 5 out of 5]

Con una narración aparentemente sencilla empieza a desplazarse de boca en boca y cambia de forma a cada paso. Lo que al principio es un relato concreto acaba convertido en rumor, en sospecha, en versión interesada.
Mònica Batet escribe con precisión y cierta frialdad dejando que sean las voces y sus matices las que construyen la tensión. Más que centrarse en grandes acontecimientos, la novela observa cómo una comunidad fabrica su propia verdad y cómo esa verdad termina afectándolo todo.
Y esto, chicos, es una maravilla.

[Uxue · Rating 3 out of 5]

Empieza increíblemente bien, la cadencia que tiene este libro, cómo te envuelve ❤️... pero luego, considero que es irregular. He perdido el interés en la historia. Hacia el final, se recupera un poco ese brillo del principio. Creo que el estilo puede llegar a saturar un poco, la historia no deja de ser interesante... ay, me da mucha pena no puntuarlo más alto

[elmeupuntdellibre · Rating 4 out of 5]

Una història que pot ser moltes històries. Una història diferent. Un llibre que es veu molt treballat. Totalment recomanable.

[Alia Maiz · Rating 5 out of 5]

Maravilloso, ojalá poder leerlo en catalán

[ikersito · Rating 5 out of 5]

Una línea. Esta línea separa el mundo en dos partes. Nadie debe cruzar la línea o se producirá una guerra. Todos quieren cruzar al otro lado, el otro lado es maravilloso, no cómo el lado en el que viven.

¿Os suena de algo?

Si es así, es normal.
Se trata de la historia que llevamos oyendo todas nuestras vidas (las fronteras, las conquistas, las guerras, los países...). Una historia atravesada por la muerte, la miseria y la represión. Esta y muchas otras historias son las que se cuentan en este libro que pone el foco en cómo los cuentos populares hablan de nuestras vidas y de alguna manera avisan de qué podría pasar, qué podemos esperar.

[luci✿ · Rating 3 out of 5]

ay no sé... me faltó algo :( lo que me gusta a mí una historia de folcloristas y canciones populares y cómo van a llamarte la Escuchadora de Canciones HOLA? un sueño. pero... pensé que problematizaría más o de otro modo el régimen de La Línea y las cosas que pasan... también me hice un poco lío, igual no estaba tan concentrada como tenía que estarlo. en fin, me ha gustado pero pensaba que sería otra cosa, no sé bien qué jijiji

[Judit · Rating 4 out of 5]

Una faula inquietant i delicada alhora, on el pes de les històries i de la memòria col·lectiva es converteixen en resistència davant la repressió. Mònica Batet escriu amb una prosa austera i suggeridora, que beu del folklore centreuropeu i de la tradició oral per bastir un relat universal sobre el poder i la fragilitat de la paraula. Una novel·la breu, circular i simbòlica, que deixa a la lectora amb la sensació que cada història —com una pedra llançada al riu— ressona molt més enllà de la seva última pàgina.

[Pandèmia de llibres · Rating 4 out of 5]

Buf m'ha encantat... Desobediència, resistència, folklore popular...

[Miquel Codony · Rating 3 out of 5]

(3,5/5)

Tot i que em sembla (però ho dic amb la boca petita) que la novel•la té alguna cosa que fa trontollar l'estructura, o que acabi de lligar el conjunt de forma cohesionada, també crec que és un llibre molt especial que val la pena llegir. S'arrisca en molts sentits, i aconsegueix transitar de forma sorprenentment eficaç un terreny a cavall entre el realisme i la faula. Té un punt meta-literari molt interessant i acumula bastantes capes de lectura. No hi he entrat al 100%, però tanmateix he gaudit molt llegint-lo.

És probable que millori amb la re-lectura, quan l'efecte "aprenentatge" ja no hi jugui un paper. Segur que hi torno en un parell d'anys.

La veritat és que el recomano.

[Cristina Santa · Rating 4 out of 5]

qué original, qué diferente, qué chulo, qué gusto el catálogo de las afueras siempre!!

[p33€3 · Rating 4 out of 5]

mha agradat molt, pero sento que he llegit dos llibres: la primera part i la segona son dos histories completament diferents que sí que comparteixen personatges, pero no ho vec com si fos la mateixa historia, prefereixo la primera part totalment ja que las luchas politicas i estes coses no son el meu top literari

[llum 🎔 · Rating 4 out of 5]

Comença com un innocent relat sobre un món de danses i contes i de sobte, t'integra en una trama sobre la llibertat i l'opressió. M'ha agradat també que en cap moment s'abandona el rerefons sobre les històries, contes i cançons populars. L'estructura se m'ha fet un poc difícil de seguir a voltes però a mesura que avances es va entenent tot.

[Quim Vinyes i Busquet · Rating 4 out of 5]

Un estil narratiu singular, fàcil i bonic. Una història que alhora són moltes històries, molts contes. I una resistència incansable de la primera pàgina a la última.

Recomanable!

[Guillem · Rating 4 out of 5]

Molt maco, et fa reflexionar de moltes coses què en viscut

[Oriol Lladó · Rating 4 out of 5]

Un llibre que és un món en ell mateix... i que és una de les novel.les més originals i arriscades que he llegit darrerament. Sota la fórmula de fàbula o conte és una distòpia q ens parla de sentit crític inde la manera com les societats s'expliquen o es limiten. No és difícil de llegir però requereix una mica de paciència i predisposició.

[Lina Barber · Rating 4 out of 5]

Si l’autora pretenia transmetre l’opressió que es viu en segons quins sistemes polítics i el coneixement que es transmet en les cançons orals, ho aconsegueix.
La línia és la divisió en dues parts oposades i la lluita soterrada la que fa seguir el relat. Passa tot i no passa res. El temps es atemporal i la ficció real como la conte que s’explica de memòria.
Mónica Batet ens explica una història i la fa rodar com la pedra que es llança al riu…circular.

[Karina · Rating 2 out of 5]

No pude terminarlo. Me atrae mucho en general la literatura catalana, pero se me hizo aburrido. No me atrajo mucho la forma en la que estaba escrito, me generaba un poco de cringe. Me faltó sutileza, me pareció una forma un poco plana de narrar y me aburrí.

[Lia · Rating 4 out of 5]

Esto es tan Stoffgeschichte por parte del libro.
Literalmente el stoff como argumento y no el stoff como tema., Frenzel y Trousson estarían contentos aunque no mucho.

[Els Book Hunters · Rating 4 out of 5]

La línia blanca va separar la ciutat en dues, tot va passar en una nit. Ningú pot creuar-la sense posar-se en risc. Per desplaçar-se pel país calen permisos especials, i a l'estranger ja no diguem. Tothom ha estat reubicat perquè no li calgui moure's del seu sector. La comunicació amb l'Altra Banda és escassa. Els càstigs per infringir les normes, exemplars.

El règim totalitari imposat pel Dirigent condicionarà la vida dels nostres protagonistes: el Folklorista i la seva filla, i el Revolucionari, que anirem coneixent des que els dos homes eren uns marrecs que intentaven aprendre a ballar, i fins que tots ells, en temps diferents, arriben a ser uns erudits dels contes populars i la cançó protesta. El seu interès, el seu motiu per viure, les històries que es reprodueixen de manera semblant en cultures molt allunyades.

Una novel·la distòpica que no ho sembla perquè el que descriu és fàcil de reconèixer en algunes parts del nostre món. I perquè Mònica Batet té una gran capacitat narrativa que ens fa interessar pel folklore i les històries, abans i tot de conèixer l'escenari convuls en el que es desenvolupa gran part de la trama. No sabem on ens situem, ni quan, però el conjunt ens fa pensar en l'Europa de l'Est.

Batet, pel meu gust, és de les millors escriptores actuals en llengua catalana. Té una escriptura precisa, molt treballada, que sempre aconsegueix atrapar-me. Aquí trobem personatges enigmàtics, una ambientació amb un puntet tèrbol que desassossega, un escenari distòpic i una trama que he trobat molt interessant. Molt bona proposta, i el que em sembla encara millor, trobo que l'autora va superant-se amb el temps. Continuaré seguint-li la pista.

(SERGI)

[SocElQueLlegeixo · Rating 4 out of 5]

Una història feta de moltes històries que porta a una reflexió fonda sobre la condició humana. Sobre la obediència i la submissió. I sobre com la cultura, les històries i la veu, ens acaben fent subversius.

[Esther Garrido · Rating 4 out of 5]

La prosa és molt original, malauradament, a mesura que avança el llibre es fa una mica carregosa. No obstant, certes expressions son adictives, i la història plena d'històries és el que la fa una bona obra.

[Laura · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt!!

[Berta · Rating 1 out of 5]

Em sap greu, però abandono.
He llegit fins la meitat i no he aconseguit entrar en la història, no m'ha interessat gens, m'he avorrit.

[Lola · Rating 4 out of 5]

De moment li poso quatre estrelles perquè és una història molt interessant i ben narrada. No havia llegit res d'aquesta autora i l'he trobat molt original i prometedora.

[Marta · Rating 5 out of 5]

Quina meravella

[Anna · Rating 2 out of 5]

Massa estrany.

[Elisabet Busquet · Rating 4 out of 5]

Amb una escriptura molt personal, una història punyent, trista i molt dura.

[Laura Olivé · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt però l'estil narratiu ha sigut una mica difícil de seguir en certes ocasions. Llibre a rellegir!