4,5 ⭐️ La vida, la mort, la família, l’amor, la memòria, l’oblit, la ciutat, el poble, tot això i molt més és aquest llibre. Enganxa de valent per dos motius. Per una banda, hi ha una història d’amor que aparentment no és fàcil, però Esquirol ja ho diu: “La gent s’enamora d’aquells que no suporta, d’aquells que representen un perill insostenible”. Es podria qüestionar la figura de “l’home”, ja que en algun fragment sembla un pedant, cregut i fanfarró: “Un home purament instintiu, com era ell, endevina els sentiments de les dones, en unes paraules burletes, en una mirada, en un posat, en el sentit que comporta el silenci.”
Per altra banda, hi ha una història que la protagonista, la Lola, intenta descobrir. És una al·legoria de tot el que no es diu, però tothom sap als pobles. Fets passats que no s’expliquen, s’intenten esborrar i poques persones recorden. Una bona reflexió que hi he trobat pot ser aquesta: “Perquè havia de ser en algun lloc, el passat. Quan oblidem, on se’n va allò oblidat, d’on torna? L’oblit, al cap i a la fi, era una estratègia del viure.”
Tot i que estic d’acord amb l’autora quan diu que “només els molt ingenus donen consells”, jo us aconsello que llegiu Un grapat d’ametlles. Una història que atrapa i que està ambientada en un poble, què més es pot demanar?