Una trucada fa que la Lola torni a casa seva, a Clivelleres: el seu oncle, internat des de feia dècades en un sanatori mental de Reus, ha mort d’un infart. I al poble aquells dies les coses aniran complicant-se. Sembla que el passat vulgui ocupar el lloc del present i la Lola descobrirà alguns secrets del seu oncle quan era jove. El mutisme de la mare i les explicacions inconnexes de l’àvia no faran més que augmentar el seu interès per conèixer els misteris de la família. I no hi ajudarà l’aparició seductora de l’Àngel Fontseca, hereu del gran mas on va quedar segellat per sempre el destí de la família de la Lola.
És de Sant Joan de Mediona (Alt Penedès). Doctora de Lingüística General per la Universitat de Barcelona, es dedica a la docència, col·labora en premsa i ha publicat l’assaig Elogi de la vaguetat lingüística (Pagès Editors), el conte «Un retall de cel» (editorial Andana) i Coses sublims (ed. Andana), premi Anna Maria Saavedra.
4,5 ⭐️ La vida, la mort, la família, l’amor, la memòria, l’oblit, la ciutat, el poble, tot això i molt més és aquest llibre. Enganxa de valent per dos motius. Per una banda, hi ha una història d’amor que aparentment no és fàcil, però Esquirol ja ho diu: “La gent s’enamora d’aquells que no suporta, d’aquells que representen un perill insostenible”. Es podria qüestionar la figura de “l’home”, ja que en algun fragment sembla un pedant, cregut i fanfarró: “Un home purament instintiu, com era ell, endevina els sentiments de les dones, en unes paraules burletes, en una mirada, en un posat, en el sentit que comporta el silenci.”
Per altra banda, hi ha una història que la protagonista, la Lola, intenta descobrir. És una al·legoria de tot el que no es diu, però tothom sap als pobles. Fets passats que no s’expliquen, s’intenten esborrar i poques persones recorden. Una bona reflexió que hi he trobat pot ser aquesta: “Perquè havia de ser en algun lloc, el passat. Quan oblidem, on se’n va allò oblidat, d’on torna? L’oblit, al cap i a la fi, era una estratègia del viure.”
Tot i que estic d’acord amb l’autora quan diu que “només els molt ingenus donen consells”, jo us aconsello que llegiu Un grapat d’ametlles. Una història que atrapa i que està ambientada en un poble, què més es pot demanar?
15è llibre del 2023. La història en si no és sorprenent i de seguida lligues caps (li hagués posat 2*), però la manera d'escriure de l'autora m'ha encantat! És un llibre per llegir amb calma (o rellegir) per tal de saborejar les descripcions, tenir una lectura més profunda i gaudir dels petits detalls de la història.