El primer dia d'escola de la Vanina, el Tavi ja veu que és una nena especial i se n'enamora de seguida. Però, com s'ho farà, un nen tan normal com ell, per acostar-se a una noia tan extraordinària?
Tercer llibre del Pla Lector d’aquest curs. L’inici de la història ens va enamorar, tant als meus alumnes com a mi.
“Un petó de mandarina” és un llibre d’amor juvenil contat des de la perspectiva del protagonista masculí, en Tavi (Octavi). La forma en què descriu la seva enamorada, na Vanina, una nina que prové d’un país llunyà en guerra, és totalment exquisida.
Presenta un lleguatge bastant poètic i metafòric que pot obstaculitzar la lectura, si els nins que ho llegeixen no estan acostumats a fer-ho. Però amb una poqueta de guia per part d’un adult són capaços de comprendre la lectura sense cap problema.
A mi em va guanyar quan va fer menció a la cançó “Boig per tu” del grup Sau. 🫶🏻🫶🏻
Quin és el problema? És un llibre que es va desinflant cap al final de la història. Als darrers capítols tot se soluciona amb molta pressa i amb poc sentit i el final és bastant abrupte.
Per la resta, és el millor que hem llegit fins al moment.
Una bonica història que desprèn grans reflexions a través dels seus personatges. Sobre l'empatia, la guerra, la pau, els orígens, conèixe's a un mateix i els vincles.
És una novel·la juvenil del 2006, amb temàtica d'ordre del dia. Perquè l'educació en valors és més viva que mai.
"Yo que quería saltar hasta las nubes, no podía hacer nada, la fuerza de la gravedad me condenaba a permanecer con los pies pegados al suelo". Desgarradora frase con la que empieza esta obra escrita por Eulalia Canal, psicóloga. La historia de millones de niños que huyen de la guerra, que sufren acoso escolar. La elección de las palabras no es gratuita: condenaba; quería escapar, de la realidad, de la ausencia de esa soledad impuesta, del recuerdo... estaba condenado. He leído este cuento dos veces. La primera, con mi hijo, tenía diez años, y lo que más le impactó fue que dejara atrás a su padre, que este se quedará luchando con la certeza absoluta de que nunca volvería a ver a Vanina. Ahora repito con mi hija, idéntica edad, casa, padres, cierto que las circunstancias han cambiado, ella se queda con la imagen de Tavi, con la amistad. Me encanta leer con ellos, nunca dejan de enseñarme y veo esos pensamientos dominantes que tiene cada uno. Te animo a que veas el post anterior.
Malgrat que les il·lustracions m'han distret de la història principal (potser guanyarien molt impreses a color) és un bon exemple de LIJ, més infantil que juvenil per això. Tot i que la editorial faci la recomanació per a majors de 10 anys em sembla que seria una opció de literatura autònoma més que adient per al primer cicle d'ESO. Dit això, sí que crec que la maduresa i a vegades, metamorfosi d'alguns personatges podrien arribar a ser inversemblants segons qui ho llegeixi. El tema de l'amor romàntic podria ser l'aportació més significativa de l'obra i el motor narratiu, no només entre els protagonistes. Per una altra banda, la seva autoreferencialitat és un recurs metaliterari fins a cert punt sobrer, sobretot perquè la novel·la pertany al gènere "coming of age drama" i sembla un recurs fins i tot aliè al context narrat.
No el recomanaria però ha estat bé. No m'acaba de convencer el fet de que són nens molt petits per passar per tot el que passen en el llibre. A part, és una mica "cliche", bastant dramàtic i potser una mica massa poètic per al meu gust. Però la idea està ben plantejada i m'agrada com escriu.
Vaig llegir aquest llibre fa molts anys, de petita. I encara el recordo, de tantes vegades que el vaig llegir. És una història d’amor i amistat, música i petons. Està escrita amb molta delicadesa i detall, amb cura i carinyo.
Tot i ser un llibre infantil, he de reconèixer que la història té un cert encant. A primera vista, sembla una lectura senzilla, però si t’ho mires amb ulls d’adult, amaga un missatge més profund. Toca temes com els refugiats de guerra, el racisme i el bullying de manera molt superficial, però suficient perquè, llegint entre línies, es pugui entreveure una reflexió més seriosa sobre aquestes qüestions.
Els personatges són simpàtics i la història està ben narrada, encara que no esperis gaire profunditat. Això sí, s’ha de valorar l’intent de fer arribar aquests temes delicats a un públic jove d’una manera accessible i positiva.
En resum, una història bonica i amb més fons del que sembla, ideal per a lectors més joves però amb prou elements per fer pensar als adults que s’hi apropen.