What do you think?
Rate this book
Un planeta creatiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori
La Terra ha estat habitada durant la major part de la seua existència planetària. El començament de la vida continua sent un enigma científic en els seus detalls, però tenim una diversitat de dades que ens permeten recrear com foren els primers passos des de la química inanimada a les primeres comunitats de cèl·lules primitives. La biologia sintètica contemporània persegueix demostrar el potencial de la química per a transformar-se en vida.
Aquest text exposa les principals explicacions científiques sobre l’emergència natural i la fabricació artificial de la vida, així com el desplegament de la complexitat biològica al llarg de quasi quatre mil milions d’anys. L’autor presenta, no sols les idees actuals i els seus antecedents històrics i filosòfics, sinó que ens aporta anècdotes i vivències de més de trenta anys d’estudi d’una qüestió científica tan fonamental com la de l’origen de la vida terrestre.
Aquest text exposa les principals explicacions científiques sobre l’emergència natural i la fabricació artificial de la vida, així com el desplegament de la complexitat biològica al llarg de quasi quatre mil milions d’anys. L’autor presenta, no sols les idees actuals i els seus antecedents històrics i filosòfics, sinó que ens aporta anècdotes i vivències de més de trenta anys d’estudi d’una qüestió científica tan fonamental com la de l’origen de la vida terrestre.
346 pages, Paperback
Published January 26, 2023
1 person is currently reading
13 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
December 18, 2023
El capítol referit a Miller és el que més m’ha agradat. L’estil d’escriptura és diferent dels altres capítols. És escrit en primera persona, i ens trobem escoltant el propi Miller. Més que un text de divulgació científica, sembla un conte, doncs hi ha diàleg. Tota la descripció de l’experiment és fascinant i m’han encantat les converses entre Miller i Urey, el seu mentor, i premi Nobel. Què ben escrit i, amb el diàleg, què ben retratades ambdues personalitats!
En el següent capítol ens espera una sorpresa amb el divuitè camell i un “ingredient” inesperat de l’experiment. M’ha recordat la importància de les bastides. Ho vaig llegir a la biografia de Gauss i els nombres complexos. O ara que estic llegint Cuánica de José Ignacio Latorre també s’hi refereix amb un símil de la construcció d’una catedral i ho connecto amb l’arc de pedra seca que Juli Peretó utilitza.
Un altre capítol que també m’ha agradat molt és el dedicat a Margulis. Vaig llegir el llibre Què és la vida? , escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan.
Peretó explica l’època en que una joveníssima Lynn Margulis entra a la universitat, on coneixerà el seu futur marit Carl Sagan.
El llibre és ple d’informació interessantíssima. El riu Tinto. El cràter Jezero. Inclús... la fórmula química del cos humà.
Moltes referències a científics, pensadors, literats, artistes... Un llibre que pot fer de pont per a moltes altres lectures.
Hi apareix els meu admirat i àmpliament llegit Stephen Jay Gould.
Algunes parts de la narració potser resultarien encara més lluminoses amb la inclusió d’esquemes i gràfics.
En el següent capítol ens espera una sorpresa amb el divuitè camell i un “ingredient” inesperat de l’experiment. M’ha recordat la importància de les bastides. Ho vaig llegir a la biografia de Gauss i els nombres complexos. O ara que estic llegint Cuánica de José Ignacio Latorre també s’hi refereix amb un símil de la construcció d’una catedral i ho connecto amb l’arc de pedra seca que Juli Peretó utilitza.
Un altre capítol que també m’ha agradat molt és el dedicat a Margulis. Vaig llegir el llibre Què és la vida? , escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan.
Peretó explica l’època en que una joveníssima Lynn Margulis entra a la universitat, on coneixerà el seu futur marit Carl Sagan.
El llibre és ple d’informació interessantíssima. El riu Tinto. El cràter Jezero. Inclús... la fórmula química del cos humà.
Moltes referències a científics, pensadors, literats, artistes... Un llibre que pot fer de pont per a moltes altres lectures.
Hi apareix els meu admirat i àmpliament llegit Stephen Jay Gould.
Algunes parts de la narració potser resultarien encara més lluminoses amb la inclusió d’esquemes i gràfics.
April 17, 2023
En aquest llibre, Peretó tracta la qüestió de l’origen de la vida revisant d’un punt de vista històric i filosòfic. El punt de vista històric es reflexa en la discussió al llarg del llibre de com han evolucionat les teories i investigacions científiques, per a contestar aquesta qüestió tan complexa que mai arribarem a resoldre amb certesa.
M’ha agradat molt sobretot el capítol en que l’autor recrea l’experiment de Miller en primera persona i es posa en la pell del mateix Miller.
Al llegir el llibre, aquestes són algunes de les coses que se m’han quedat més al cap o sobre les que m’ha portat a reflexionar la lectura del llibre:
- Com utilitza l’autor la història del 18é camell, per a reflexionar sobre la importància que podrien tindre certs element que han influït en l’evolució de la vida però que han pogut desaparèixer al llarg del camí.
- La recerca ha estat durant molt de temps centrada en el problema de la transmissió de informació (gens/proteïnes) i formació de molècules que puguen donar lloc al RNA, i si cap té inclús més importància la necessitat d’un metabolisme i sistema energètic que possibiliti replicació de dita informació. Sense sistema metabòlic i flux d’energia la informació no es podria transmetre.
- La idea de que pogué haver una coexistència de RNA i DNA en un primer moment, i que cada molècula s’especialitzés en funcions diferents.
- M’agradat la reflexió sobre com afecta el nom que es dona a una determinada disciplina científica a la seua popularització (on reflexiona sobre els termes biologia sintètica, bioquímica, biologia molecular, etc.)
- La importància que dona l’autor a les idees de Margulis sobre endosimbiosi.
M’ha agradat molt sobretot el capítol en que l’autor recrea l’experiment de Miller en primera persona i es posa en la pell del mateix Miller.
Al llegir el llibre, aquestes són algunes de les coses que se m’han quedat més al cap o sobre les que m’ha portat a reflexionar la lectura del llibre:
- Com utilitza l’autor la història del 18é camell, per a reflexionar sobre la importància que podrien tindre certs element que han influït en l’evolució de la vida però que han pogut desaparèixer al llarg del camí.
- La recerca ha estat durant molt de temps centrada en el problema de la transmissió de informació (gens/proteïnes) i formació de molècules que puguen donar lloc al RNA, i si cap té inclús més importància la necessitat d’un metabolisme i sistema energètic que possibiliti replicació de dita informació. Sense sistema metabòlic i flux d’energia la informació no es podria transmetre.
- La idea de que pogué haver una coexistència de RNA i DNA en un primer moment, i que cada molècula s’especialitzés en funcions diferents.
- M’agradat la reflexió sobre com afecta el nom que es dona a una determinada disciplina científica a la seua popularització (on reflexiona sobre els termes biologia sintètica, bioquímica, biologia molecular, etc.)
- La importància que dona l’autor a les idees de Margulis sobre endosimbiosi.
June 17, 2023
Fonamental i actualitzada revisió del desenvolupament històric i el coneixement actual sobre l'estudi de l'origen de la vida. Amb un llenguatge clar i ric, incloent algun capítol de ficció basada en fets reals, així com referències literàries, artístiques o cinematogràfiques que el fan més entretingut i atractiu si cap, per a un tema ja de per si mateix tan important per als humans. Sobre la fonamentació química de l'origen de la vida hi ha un parell de capítols interessantíssims que mostren noves perspectives com ara les possibilitats de combinacions inicials de rutes metabòliques o macromolècules que podrien haver sigut essencials per a la construcció de la bioquímica actual dels éssers vius però que avui haurien desaparegut. Tot això amb metàfores aclaridores com la dels 18 camells o la construcció d'arcs en arquitectura. Potser un biòleg amb la química oxidada com jo li haguera ajudat un apèndix amb informació o esquemes moleculars d'alguns productes, rutes o reaccions per copsar millor els detalls, però en qualsevol cas s'entén el missatge principal. Una de les frases que més m'ha agradat és "massa informació per a tan poc de coneixement", en referència a l'acumulació de dades moleculars. Alhora una afirmació que aquest llibre ajuda a trencar, ja que ens fa créixer en la coneixença dels fonaments de la vida.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews