Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) is a robotics researcher and novelist. She studied mathematics at the University of Barcelona and computer science at the University of Massachusetts, and she currently heads the Perception and Manipulation group at the Robotics Institute (CSIC-UPC) in Barcelona. A member of Academia Europaea and of the Royal Academy of Sciences and Arts of Barcelona, she writes scientific works on robotics and artificial intelligence in English and fiction in Catalan, and some of her novels and short stories have been translated into English, Spanish and Italian.
Her novels Pedres de toc and Miracles perversos won the Primera Columna award and the Ferran Canyameres award to the best thriller, respectively. Her most celebrated novel, La mutació sentimental, won the Manuel de Pedrolo award and the Ictineu award to the best Catalan science-fiction novel published in 2008. This novel was translated into Spanish (2012) and has appeared in English with the title The Vestigial Heart published by MIT Press in April 2018.
A member of the Catalan Society for Science Fiction and Fantasy, Carme is convinced that science fiction may play an important role in generating debate and public opinion on the social implications of our increasing interaction with robots and AI apps. Her latest novel, Enxarxats (Males Herbes, 2017), is a disturbing story about the possibilities of the Internet and the responsibilities and consequences of our constant activity within the network; and The Vestigial Heart includes an appendix with a list of ethics questions raised by the book, as well as online materials to foster debate or teach a course on the ethics of social robotics.
Versió en català ----------
Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) és llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica, i actualment és professora d'investigació a l'Institut de Robòtica del CSIC a la UPC. La seva primera novel·la, Pedres de toc, va guanyar el premi Primera Columna. La mutació sentimental va guanyar el X Premi Manuel de Pedrolo el 2007 i la seva tercera novel·la, Miracles perversos, el Premi Ferran Canyameres de Novel·la el 2011.
Membre de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, Carme està convençuda que la ciència ficció pot tenir un paper important a l'hora de generar debat i opinió pública sobre les implicacions socials de la nostra creixent interacció amb robots i aplicacions d'Intel·ligència Artificial. La seva última novel·la, Enxarxats (Males Herbes, 2017), és una història inquietant sobre les possibilitats d'Internet i les responsabilitats i conseqüències de la nostra constant activitat a la xarxa.
La traducció a l'anglès de La mutació sentimental, publicada per MIT Press amb el títol The Vestigial Heart, inclou un apèndix amb una llista de qüestions ètiques plantejades pel llibre, així com materials en línia per fomentar el debat o impartir un curs sobre l'ètica de la robòtica social i la Intel·ligència artificial.
Fascinant! Una gran novel·la de ciència-ficció "soft'. La recomano/la recomiendo (también disponible en castellano y pronto en inglés según me comentó la autora).
Avui no ressenyo una novetat sino una novel·la de ciència ficció que ja té dotze anyets a les seves esquenes. Estic parlant de La mutació sentimental, escrit per Carme Torras. En opinió meva, no podia ser que un web com El Biblionauta no n'hagués parlat amb una mica de detall: La mutació sentimental és un dels principals títols de ciència-ficció escrits originalment en català. Que no n’hi ha tants com ens agradaria, això no no seré jo qui ho negui, però qualsevol cultura ciència ficcionera n’estaria orgullosa, d’aquest títol. És un títol a reivindicar per molts motius —de seguida miraré d’esmentar-ne alguns— i, si t’agrada la ciència-ficció i tens interès pel que s’està fent dintre d’aquesta tradició en català, no hauries de deixar-lo passar. Tan simple com això.
Un novel·la molt bo que és essencialment una refecció filosòfica sobre el sentit i el propòsit de la tecnologia i en particular els robots ajudants per les persones.
En el segle XXII, hi ha la gent que han lliurat completament als robots ajudants i tenen una dependència molt alt d’ells i la gent completament contra els robots ajudants qui pensen que els robots han sostret els capacitats sentimentals dels humans.
Hi ha tres caràcters principals amb destins són intercalats. L’enginyer qui té l’oportunitat per treballar en el projecte dels seus somnis (o malsons) per una mena d'empresari tecnològica egoística com l’amo del X; la dona contra l'usatge dels robots ajudants qui és com una mena de psicòleg en cerca dels sentiments dels humans passats per rescatar la gent de la seva humanitat atrofiada; i una noia dels tretze anys del passat qui va ser terminalment malalt, però ha sigut enviat al futur (en una manera )per ser curat i adoptat per una dona del present sense gaire sentiments paternals.
Amb aquests peces, l’autora crea una història molt suggerint que segurament que et farà pensar sobre que és ser humà i el propòsit de la tecnologia. Potser amb la tesi combinada amb l’antítesi hi haurà una tesi nova... És una novel·la molt ben escrit i mereixedora dels premis que va guanyar.
Here you'll find some reviews that have appeared in the media:
"From robots stealing our jobs to sexbots that can hump all night, we’re in an age where AI is constantly in the headlines. Carme Torras’ The Vestigial Heart takes those headlines and spins them off in a fascinating direction, taking us to a world where personal-assistant robots attend to our every human need, including helping us recover from our extinct emotions."
Ian White's review in STARBURST Magazine, 25/5/2018 -----
"The novel is ethically astute without being didactic. Torras writes that her goal is to `imagine possible future scenarios and encourage debate´. The medium suits this well, and her heartfelt ambivalence about tech makes her a compelling novelist."
"AI researcher and roboticist Torras, a professor at the Institut de Robòtica i Informàtica Industrial in Barcelona, channels her knowledge into a fascinating and provocative speculative tale."
"Readers of William Gibson, Nnedi Okorafor, Pat Murphy, Neal Stephenson, and other cultural code-tweaking authors will find Torras's vision equally startling in its anticipation—and portrayal—of possible scenarios around complex social issues today's researchers and policymakers are only now beginning to recognize as imminent."
"The relationship between our current technology and the future evolution of the human heart is just one challenge facing young Celia as she makes her way alone into a brave new world."
"The Vestigial Heart, by Spanish robotics professor and novelist Carme Torras, is a fantasy novel about a 13-year old-girl who wakes up in a future world in which humans can no longer feel emotions and rely on robot help for almost everything. MITP editorial director Gita Manaktala thinks of fiction like this as a kind of gateway to reading deeper into the sciences: "Science fiction, romances, and thrillers that draw on material from our academic fields offer a great way into complex subject matter."
En un mundo que afronta una pandemia, justamente en el 2020, concluir este libro, es un rayo de luz para los ojos que no ven, una alerta para el entendimiento de cara al cambio que supone "la nueva normalidad" ese quiebre socioeconómico que trajo consigo un virus. Conflictos éticos ligados al "deployment" , despliegue de la Inteligencia Artificial en la medicina, en el retail, en la agricultura, en los abordajes para luchar contra el COVID-19 pasan ante nuestros ojos sin ser analizados desde la humanidad (por ello, son necesarias la ética, la filosofía y las ciencias sociales).
Si nos adecuamos a lo artificial y el futuro se perfila lleno de tecnología que nos hace insensibles, mutamos en lo respectivo a las emociones, se acaba eso que nos hace humanos, creo que es mi reflexión de la temática. Fácil de leer, muy entretenido y un libro que es necesario para todos los que se forman en tecnologías y olvidan que afectan vidas. Reflexionar sobre la ética en todas las decisiones y aplicaciones de la tecnología y tomar en cuenta la bioética es el llamado de atención subyacente.
Really 2.5; I'm feeling generous today. Very interesting premise with an apt title. Not sure if it's the writing or if a little bit was lost in translation -- I noticed some grammatical issues and it was a little hard to follow the characters sometimes.
Aquesta novel·la no té res a envejar-li a llibres com "El problema dels tres cossos" o "Encontre amb Ramma". De fet, en el desenvolupament ètic i moral dels personatges pot arribar a avantatjar aquestes novel·les de molt, sense perdre en cap moment la frescor i la creativitat.
Digna vencedora del Premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró de Ciència-ficció.
És una novel·la brillant que m’ha sorprès gratament, localitzada al S.XXII, sobre la relació entre molts humans protecnos (PROPs) amb els seus robots (ROBs) que els assisteixen als seus afers quotidians i professionals. Hi trobarem partidaris de la dependència tecnològica, els protecnos, i els contraris, antitecnos. Vaig veure aquesta novel·la al blog Rucs Elèctrics (http://rucselectrics.blogspot.com.es/...) i també a col·lecció de ciència-ficció de la Biblioteca Ferraté de la UPC i feia temps que tenia ganes de llegir-la. En veure que l’autora publicava ‘Enxarxats’ fa poques setmanes m’hi vaig llençar i vaig anotar aquesta altra novel·la a la llista d’espera a mig/curt termini. La mutació sentimental és una història que fa pensar i reflexionar, però l’autora ho aconsegueix amb una acurada i deliciosa tècnica literària, a través dels pensaments, raonaments, records i diàlegs dels 3 principals personatges, la Cèlia, la Silvana i el Leo, una noia humana del S.XXI criogenitzada i descongelada el S.XXII, una antitecno i un protecno del S.XXII. No es tracta d’una novel·la d’acció de robots, sinó d’una visió versemblant de la societat futura en la qual es mostren els sentiments dels personatges, i on molts humans són dependents dels seus avançats assistents ROBs tecnològics. Aquests fins i tot han substituït força la capacitat de decisió i creativa de la ment humana, fins al punt que els fabricants dels robots es vegin en la necessitat de programar els ROBs per “...potenciar la creativitat de la ment humana, de fer d’una mena d’advocat del diable que l’esperoni”. Això sí, amb el contrast de la visió d’un grup antitecno que lluita per fer prevaldre la vida natural, la conducta i els valors humans per sobre dels tecnològics d’una societat cada vegada més depenent dels ROBs. Hi podem trobar referències a obres d’Asimov, és clar, però la novel·la no analitza lleis robòtiques ni planteja l‘ètica’ de les màquines, sinó que provoca la reflexió sobre la dependència i la reacció de les persones envers els avenços tecnològics i les relacions socials que aquest entorn provoca. Pel meu gust, m’hauria agradat que es desenvolupés una mica més l’ambientació del S.XXII, l’acció es localitza en una ciutat, o millor dit en uns edificis suposadament propers. Però potser l’autora ho fa expressament per centrar-nos en la reflexió social entre protecnos, antitecnos, i ROBs. Crec que el plantejament i el desenllaç de la novel·la estan a un alt nivell, mentre que el nus de vegades perd una mica l’agilitat lectora en alguns dels intercanvis d’opinions entre els personatges. En canvi la descripció d’aquests, especialment la part sentimental, és clar, és senzilla però extraordinària. Fantàstic l’itinerari de lectura inicial per ROBs i la proposta d’Informe de reaccions final. Em pregunto si s’han fet servir... Rellegint aquests comentaris crec que li hauria de posar un 4,5... Us recomano la lectura, segur que la gaudireu tant si sou aficionats al gènere com si no. Per cert, també us recomano una bona ressenya a la Biblioteca del Kraken http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...
<<"La mutació sentimental" és una d'aquelles novel·les que demostren que, la literatura de ciència-ficció i encara més en català, pot ser igual o més profunda i brillant que la que tendeix a magnificar-se entre les elits academicistes i intel·lectuals>>
La autora pone en la piel del lector la trist de una niña que despierta en el futuro, está a salvo de la enfermedad que padecía pero el sentimiento de soledad es aplastante.
Molt recomanable, ciència-ficció de la bona, d'aquella que sap assolir el sempre delicat equilibri entre idees i entreteniment a l'hora d'explicar una història.
Great idea - extinct emotions and the impact on society, a frozen child from the past thawed in the future as the source for understanding said emotions, but I got lost in the "world" being created, and could only think of the Jetsons gone wrong - aerocars are great!
[BR RH2019] Lots of compelling ideas. However, the world-building took quite a while, and the various points of views seemed to dilute the impact of it all.
No és el meu got de té, que podríem dir. O de café-licor, per ser més autòctons. Probablement l'hauria preferit en forma curta, fins a relat llarg, però així m'he avorrit. 😫
Not for me. I don't think the translation is the problem, though it may be. Mostly it's way more cerebral than I like. Which does go along with the theme.
Quizá más bien un 3,5. La premisa me ha gustado, el planteamiento es interesante y la historia me ha atrapado. Pero hay algo que no logro definir que no funcionaba del todo.
La premisa y los conceptos me han gustado muchísimo, pero me falla la ejecución. Me resultó demasiado confusa, aun así es una novela bastante disfrutaba. haré una reseña más larga más adelante.