Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, trementinaires, pastores, represaliades a la guer-ra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares... Elles són les protagonistes d’aquest recorregut per l’experiència rural històrica d’estigma que pesa sobre les dones, i que es reprodueix fins als nostres dies. Dones al marge és un diàleg entre els llenguatges artístics de la prosa poètica i la il·lustració, que s’expressa des dels marges perquè aquests surtin de l’abandó, des d’un territori que vol unes mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis, l’oblit de la nostra genealogia que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció que cuida i estima el territori i la diversitat que l’habita.
Acabar aquest llibre a les portes del 8 de març ha estat màgic.
Una reconnexió amb els feminismes que ha posat encara amb més valor el lema "som les netes de les bruixes que no vau poder cremar".
El meu cervell ha reactivat una alerta que se m'apaga tant ràpid com se m'encén: el retrobament amb la natura, amb les zones rurals, mentres, paradoxalment, pujo i baixo amb aquest llibre a la mà cap a Barcelona ciutat, per intentar solventar la meva precarietat amb dues mitges jornades laborals. Aquest cop, per sort, no crec que m'oblidi del món rural.
Un llibre que també m'ha fet reconnectar amb tota la història i paisatges tant propers que tenim a l'abast però queden anul·lats per les "meravelles del món" que ens venen el consum i oci constant, instantani i capitalista.