Des de principis del segle xix l’evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l’abast d’una minoria Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit una altra dimensió i juga un altre paper tant en les nostres vides individuals com en l’àmbit públic i col·lectiu. La nostra societat contemporània ha forjat una cultura eminentment allò que captura la càmera va molt més enllà de la realitat. La nostra mirada ja pot ser el producte d’una intel·ligència artificial aliena al nostre cos. ¿Què se n’ha fet del que revelava la fotografia, de la latència d’un temps que s’hi amagava? La sobresaturació de les imatges a què estem exposats ens ha fet adonar que ara les fotografies ens fan, més que no pas nosaltres a elles. La postfotografia ja és aquí i la nostra memòria hi haurà de dialogar. Els dotze textos que componen el llibre van acompanyats de divuit reproduccions fotogràfiques d’obres de Joan Fontcuberta i de d’altres autors.
gracies joan fontcuberta per tant !!! molt bons assaigs, son super amens i realment els he pogut interioritzar molt be (cosa q no em passa gens sovint ups). he tingut un moment super xulu amb un dels ultims assaigs perque cita a un autor que m'estic llegint pel tfg !!! i quan ho vaig llegir va ser com uau literalment sé quina sera la teva següent paraula jasjajja vaig agafar el llibre de la biblioteca aixi que no l'he pogut anotar :/ alomillor en algun moment o altre me l'acabo comprant per fer una relectura juju