What do you think?
Rate this book
Trencadissa
Anna Campillo dialoga amb Terra erma, de T. S. Eliot, un llibre que també va ser escrit després d’una trencadissa: la del món occidental. Tanmateix, però, la idea de la poeta, com la d’Eliot, no és mostrar aquesta trencadissa, sinó explicar el resultat que ha deixat la caiguda. Míriam Cano ho explica molt bé al pròleg: «Trencadissa explica el moment en què la ferida brilla, en què queda marcada a la pell i es converteix en vida viscuda, en aquella cicatriu que ens resseguim distretament i que un dia, quan canvia el temps, cou una estona, com reivindicant el que va ser. I ja no fa mal.»
70 pages, Paperback
Published May 6, 2022
4 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
July 20, 2023
Llegir aquest poemari ha estat un pèl agredolç. L'autora, l'Anna, hi contempla el record que es fa ferida, el mira i el conserva i el paeix sense saber què en serà d'ell quan passi el temps.
Havia assumit que algun dia ens creuaríem per Mollet i parlaríem: que havia llegit el seu poemari (volia fer-ho, però ho anava posposant), que enhorabona pels premis i les publicacions i que com anava tot en general. No pensava que acabaria llegint-lo de manera pòstuma.
Quan l'Anna ens feia classes, com a mínim jo, i crec que molts, no sabíem que fos poeta; llegir-la ha estat tot un descobriment. Sí que és cert que tenia una evident afició pels mots, més d'una vegada ens va recomanar una subscripció de correu electrònic que t'enviava una paraula "poc usada" periòdicament amb el seu significat, suposo que tot té sentit.
He gaudit molt el poemari, la manera de veure i descriure certes coses m'ha fascinat. Sens dubte llegiré el seu segon poemari que publicaria al setembre.
Descansa, Anna. ❤️🩹
Havia assumit que algun dia ens creuaríem per Mollet i parlaríem: que havia llegit el seu poemari (volia fer-ho, però ho anava posposant), que enhorabona pels premis i les publicacions i que com anava tot en general. No pensava que acabaria llegint-lo de manera pòstuma.
Quan l'Anna ens feia classes, com a mínim jo, i crec que molts, no sabíem que fos poeta; llegir-la ha estat tot un descobriment. Sí que és cert que tenia una evident afició pels mots, més d'una vegada ens va recomanar una subscripció de correu electrònic que t'enviava una paraula "poc usada" periòdicament amb el seu significat, suposo que tot té sentit.
He gaudit molt el poemari, la manera de veure i descriure certes coses m'ha fascinat. Sens dubte llegiré el seu segon poemari que publicaria al setembre.
Descansa, Anna. ❤️🩹
Displaying 1 of 1 review