Filosofía de la música del futuro, un libro imprescindible para entender la culminación del Romanticismo musical, ahonda en la reforma operística que realizó Wagner hasta transformarla en la obra de arte total, en el drama musical. Para ello, hizo falta que la música del Romanticismo experimentara una dialéctica tripartita de la música instrumental. En un vértice se situaba la música pura, en el otro, la programática y, como resultado de ambas, la música absoluta, que, siendo diferente a ellas, en parte, conservaba algo que les era común. Es en este escenario donde aparecen dos protagonistas que acompañan a Wagner en esta Nietzsche, por un lado, y Hanslick, por el otro. El primero para darle un impulso voraz a su proyecto de restituir el auténtico espíritu de la tragedia griega y el segundo para atacar visceralmente el lado más expresivo de la música en pro del formalismo musical.
honestament si no hagués tingut tanta pressió per acabar-me'l ràpid i per fer els resumets l'hagués acabat trobant interessant. entre aquest llibre i el que estic tocant a orquestra li he agafat molta mania a Wagner així que em declaro presidenta del seu club de haters (broma en veritat el que toco a orquestra sona xulo. si no fos pel fet que tinc tres pàgines d'escales de semicorxeres literalment impossibles de tocar)
que puc dir... la veritat és que no m'ha agradat gaire, potser pel poc temps que he tingut per llegir i lo ràpid que ho he hagut de fer. Tot i això al final m'ha agradat més que la resta de la lectura. I estic completament en desacord amb els teorics... vull dir... que seria de la musica si no tingués la capacitat d’expresar un sentiment que les paraules no poden d'escriure?