L'Escanyapobres: Estudi d'una passió

by Narcís Oller

Amb aquesta novel·la Narcís Oller, situa la figura de l'avar dins d'una societat concreta, la seva, és a dir a la Catalunya del segle XIX. Tot i que és fruit de la fantasia de l'autor, a la novel·la hi observem els canvis i contradiccions que marquen la societat de l'è
1. L'esfondrament de l'antic règim.
2. La transformació agrària i la Revolució Industrial.
3. La despoblació la crisi del camp.
4. La dinàmica industrial.
5. La creació del proletariat.
6. Les actituds econòmiques.
Els protagonistes d'aquesta obra encarnen la passió de l'avarícia. La bogeria arriba al seu moment culminant quan l'Oleguer demana a la seva dona, la Tuies, que no cedeixi mai al xantatge per diners (fet que l'acabarà condemnant).

108 pages

First published January 1, 1884

About the author

Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.

Reviews

[Francesc · Rating 4 out of 5]

Narcís Oller i Moragas (Valls, Tarragona, 10 de agosto de 1846 - Barcelona, 26 de julio de 1930) fue un escritor y abogado en lengua catalana, que cultivó el Realismo y el Naturalismo para luego adaptarse al modernismo de la época.
En esta novela, Oller critica ferozmente el afán fervoroso por acumular dinero. Oleguer, el protagonista, es un joven recién llegado a un pueblo que regenta un almacén de víveres y empieza a ganar dinero. Así como avanza la novela, se va volviendo más avaro y más paranoico. Se casa por conveniencia con una viuda igual de avara y se vuelve aún más desconfiado.
Al final, esta avaricia se vuelve en su contra y lo llevará hasta la última consecuencia.
Interesante novela que tiene un mensaje contundente: la acumulación de dinero no aporta la felicidad, sino todo lo contrario.

-----------------------------------

Narcís Oller i Moragas (Valls, Tarragona, 10 August 1846 - Barcelona, 26 July 1930) was a Catalan-language writer and lawyer, who cultivated Realism and Naturalism and later adapted to the Modernism of the time.
In this novel, Oller fiercely criticises the fervent desire to accumulate money. Oleguer, the main character, is a young man who has recently arrived in a village, runs a grocery store and begins to earn money. As the novel progresses, he becomes greedier and more paranoid. He marries an equally greedy widow out of convenience and becomes even more distrustful.
In the end, this greed turns against him and will drive him to the ultimate consequence.
An interesting novel with a strong message: the accumulation of money does not bring happiness, quite the opposite.

[Anna Pardo · Rating 3 out of 5]

Una història sobre l'avarícia que fa feredat, amb uns protagonistes esperpèntics emmarcats en la industrialització de la Catalunya rural. N'esperava més, però, i se n'ha ressentit.

[Ferran Benito · Rating 5 out of 5]

Magistral retrat de l'avarícia i de les baixes passions que aquesta desperta, i que poden acabar, fàcilment, en bogeria. La presentació dels dos avars quasi perfectament simètrics, l'Oleguer i la Tuies (dona del notari Magí Xirinac), esboçat entre el naturalisme i la sàtira, és d'una força perturbadora. De lluny, la fanfara dissonant del tren construït recentment a la vall de Pratbell posa el rerefons a una història que sembla suggerir (o subratllar, en tot cas) que el progrés tecnològic no va pas sempre necessàriament de la mà del progrés moral -més aviat el contrari-.
Tot i la relació d'Oller amb Zola -qui aparentment va elogiar l'obra, dient-ne que era "une tranche de vie, vue a travers d'un tempérament"- i la seva afiliació al naturalisme, el cert és que aquesta novel·leta evoca en certa manera, més enllà dels seus tints costumbristes, l'obra de Balzac i la seva extraordinària habilitat per retratar les grans passions humanes, i particularment l'avarícia al seu Eugénie Grandet. La qual cosa no obsta, és clar, perquè Narcís Oller tingui una veu ben pròpia i mereixi el privilegi de ser considerat un dels més grans mestres de la narrativa en llengua catalana.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 3 out of 5]

Un retrat interessant sobre l’avarícia i un retrat fidel de l’època de transició a la industralització, però no m’acaba de convèncer la voluntat de l’autor de fer un quadre de costums i no d’explicar-te una història.

[Júlia · Rating 4 out of 5]

molt lleuger i entretingut, si us agrada el realisme aquest mola bastant.
tot i que (com ja deia Zola), Oller peca de bo amb els finals, cosa que difereix bastant amb la mentalitat naturalista…

[Jordi Ortiz · Rating 3 out of 5]

“–Quan jo era un pelat no en tenia de ningú, de por; ni en tindria tampoc aquí dins, per això. Allí hi ha la carrabina, i vès si els defensaria!... Perquè no és la vida, el que em dol, no: els diners, la mofa, la mofa de que et prenguin el que tant t'ha costat d'arreplegar.”

Brevísima pieza sobre la avaricia, este clásico de finales del XIX mezcla sin hacer grumos el costumbrismo con el naturalismo del “Thérèse Raquin” de Zola (y de las lúgubres historias de las canciones populares catalanas) y un chorrito de simbolismo romántico. Lo mejor: la construcción de los personajes principales –que de tan caricatura le salen a Oller humanos del todo–, sin descuidar un ápice a los secundarios, la ambientación y el cuidadísimo lenguaje. Lo peor: el chiste final, por manido y anticipado, y que apenas sí se redime con un epílogo macabro.

[Marc Aragonès · Rating 4 out of 5]

He descobert un gran autor de la Renaixença. Impressionant com Oller s'adapta al realisme francès de la Belle Epoque. L'avaricia com a tema central, l'ànima dins de la bèstia.

[Antoni · Rating 4 out of 5]

Aguanta molt bé, escolti.

[Eloy Garcia · Rating 4 out of 5]

4,5. Un clàssic de la Literatura Catalana imprescindible.

[Òmnia · Rating 2 out of 5]

He trigat prou en acabar-lo. No l’he gaudit massa: no ha estat fins al final, amb la poca acció amb què acaba, que m’ha semblat un xic bo. De Narcís Oller me n’havia quedat amb moltes ganes després de La bogeria, però aquest no m’ha acabat d’agradar. Avorrit- tot i que no li treu la maestresa en l’escriptura. Més endavant li donaré una altra oportunitat, però ara per ara toca canviar d’aires i descuidar l’Oller una micona.

[Milo Medina · Rating 3 out of 5]

Molt interessant, perquè és la versió catalana de l'avar romà. Tanmateix, el realisme no és la meva tendència preferida. Trobo, però, que la història és divertida. M'agrada més l'Oller posterior de Pilar Prim.

[maria cot · Rating 4 out of 5]

algun problema he tingut amb el català antic però m'ha agradat el format conte amb moralina

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

‘L’escanyapobres’, novel·la curta de Narcís Oller, premiada als Jocs Florals del 1884, va ser una obra que de seguida va connectar amb la crítica i els lectors. És considerada l’obra més moderna de N. Oller, juntament amb ‘La bogeria’ i entronca amb determinada línia de la narrativa modernista representada per escriptors com Raimon Casellas i Víctor Català. A la novel·la convergeixen la pretensió científista i la inclinació psicològica de la novel·la realista. El tema de l’avarícia té una llarga tradició, però en el segle XIX adquireix un relleu especial i la figura de l’àvar és vista com una aberració que s’oposa al progrés i als processos econòmics imperants en uns societat moderna. Els protagonistes de l’obra són tres: Oleguer (l’escanyapobres), el notari Xirinacs i la seva dona, la Tuies, que acabarà casant-se amb Oleguer. Els tres són personatges unidimensionals, focalitzats en funció de la seva avarícia i presos en un moment concret de la seva trajectòria vital. La novel·la presenta, també, una visió històrica de l’impacte de la industrialització en el camp català i mostra l’esfondrament de l’antic règim, simbolitzant pel castell i la irrupció de la nova societat capitalista. L’arribada del progrés (el tren), la manera de ser de la societat rural i el desenvolupament capitalista provoquen la ruïna econòmica del poble de Pratbell. La confrontació natura-civilització és un altre dels temes presents a la novel·la. En conclusió, és la millor creació estilística de Narcís Oller per la capacitat de concentració, intensitat i domini de les tècniques de la narració breu i és l’obra que reflecteix més bé la idea d’un realisme-naturalisme autòcton. Al marge de l’interès literari té un interès històric perquè reflecteix l’impacte de la industrialització en el camp català.

[Genís Gómez · Rating 4 out of 5]

Els pratbellins, de les finestres estant, sentien quelcom d’imponent i trist alhora, fins quan el tren era de passatgers. Veure tot aquell eixam de desconeguts que s’abocava a les finestres indiferent, dames amb vestits rebuscats, quintos que cantaven cançons estranyes, jovent desvergonyit que saludava en so de burla, senyors que corrien del tren a l’estació i de l’estació al tren, empenyent-se, atropellant-se; contemplar com tot aquell món tornava a entrar en caixa als cops sords de les portelles, i amb quin desdeny partia tot joiós sense veure Pratbell sinó d’esquitllèbit, era fantasmagoria antipàtica que ofenia el patriotisme i amargava el sentiment de germanor. D’on venia, on anava, aquell tros d’humanitat tan indiferent per a l’altre? S’hauria dit que era un pesombre que es repetia cada tres hores per interrompre la pau dels pratbellins, passant-los pels ulls races i més races d’un món nou i esbojarrat que vivia viatjant eternament.

[Alejandro Donaire Salvador · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat especialment l'estil i la forma d'expressar els pensaments i intencions dels personatges (i com aquests es transformen en accions) del text complementari del final "La bufetada".

[Caroline Hayes · Rating 2 out of 5]

My professor ruined it for me by telling the entire story before I even started reading the book! Yes, this was for an assignment!

[Arnau Coronado · Rating 4 out of 5]

És el primer llibre de Narcís Oller que llegeixo i m'ha meravellat l'elegancia i sobretot la varietat en el vocabulari. La història és divertida, encertada i intel·ligent cosa que la converteix en una lectura agradable. Es va escriure el 1884, però el tema –l'avaricia– és perfectament actual i, a la vegada, el llibre serveix per fer un retrat molt interessant de la societat de l'època.

Deixo un recull de paraules que m'han encantat i que no havia sentit mai o gairebé mai abans: cups, matxos, junyir-se, coquí, vestit de blauet, magre, moreu, barbamec, rebegut, enardir-se, afeccions, frisança, granera, boll, cassals, aconduït, fontades, endogalar, supina, blader, repatània, llustres, talús, frèvol, embalumats, d'esquitllèbit, pesombre, mangala, capço, redoltes, emmerlat, esblaimar-se, campida, taro, sarments, vergassar, pàmpols, levita, eixarmentar, gavadal, garbó, tinyós, taro, estenallada, amollit, obcecat, avalotats, fondalada, galze, pleret, meresqué, sàrria, garneu, fistonejades, cairuda, avagant, tinell, escròfula, llenques, escardalenc, atzagaiada, taleques, xamosa, virolla, llotim, botjar

[Elionor Sellés · Rating 4 out of 5]

"I com que el taro tornava a bufar i la nit era ja bruna, emprengueren silenciosos la costa de la vila: l'un amb les ulleres al front i palpejant la terra amb la mangala; l'altre amb el garbonet sota l'aixella. Però a mitja vila, cada u tirà pel seu cantó, fent dret cap a casa" (p. 41).
Obro a l'atzar el llibre per escollir algun paràgraf que em sembli representatiu i a, primer cop d'ull, hi veig aquestes magnífiques tres línies que exemplifiquen molt bé el que he trobat en aquesta lectura. Un català genuí, amb expressions pròpies, que he sentit a la meva infància i que està desapareixent de la parla actual. Suposo que aquest fenomen és universal en totes les llengües, però en la nostra tan maltractada, no deixa de llegir-se amb una forta nostàlgia pel sentiment de pèrdua.
Un llibre que he assaborit per la llengua i pel retrat d'un món en canvi, on apareix un món agrari en retrocés i la irrupció de la indústria, en aquest cas, representada per l'explotació minera d'una banda i l'especulació capitalista de l'altra.

[Marina Moreno · Rating 4 out of 5]

Llegir l’Escanyapobres és viatjar a la Catalunya rural de l’ocàs d’una era; és traslladar-se a les acaballes d’aquells temps en què el camp regia la vida i la rutina dels pobles i llogarets. Amb els aires de decadència propis del final de tot període, en aquesta breu novel·la, Oller combina una òptica Realista —la pròpia del seu temps i estil— amb la òptica del seu protagonista —l’Escanyapobres— completament contaminada per l’avarícia: una força que tot ho deforma i condiciona. En definitiva, Zola tenia raó quan deia que aquesta narració mostra «un tros de vida, vist a través d'un temperament». També va estar molt encertat el propi Oller, quan en les primeres edicions de la novel·la inclogué el subtítol «Estudi d'una passió» —subtítol que, per cert, es recupera en l’edició dels anys 80 que jo he llegit—.

Aquesta novel·leta d’Oller és excel·lent per als amants del Realisme i per a les apassionades, com ho sóc jo, del transformador i dolorós segle XIX. L’he llegida a estonetes i hagués gaudit molt d’acabar-la en una sola sessió de lectura.

[Carool · Rating 5 out of 5]

L'escanyapobres m'ha semblat una anàlisi excel·lent de l'avarícia i com, a mesura que avança l'obra, els personatges es tornen més i més folls. Narcís Oller m'ha semblat excepcional a l'hora de descriure el caràcter dels protagonistes: els seus costums, els seus pensaments, etc.

Específicament, la meva escena preferida seria el final del primer capítol. Aquí, l'Oleguer, Don Magí i Donya Tuies es posen a jugar a les cartes i a apostar. En el transcurs del joc, Oller, ens fa una metàfora, molt ben construïda, sobre les dinàmiques entre els personatges. Com cadascun se'n refia dels altres, la relació del poder, l'avarícia i de l'engany. Com cadascun creu que ha jugat millor que els altres, però en realitat tots es veuen atrapats en aquesta misèria de recel etern, per què? Pels diners.

És una misèria moral marcada per l'avarícia i la desconfiança present en les relacions entre els tres i el seu entorn.

[Olga Sala]

L'Escanyapobres és una novel·la breu de Narcís Oller que narra la història d'Oleguer, un usurer conegut pel seu tracte despietat amb els pobres. A través de la seva avarícia desmesurada i la seva relació amb els habitants d'un petit poble rural de Catalunya, l'obra retrata les tensions socials i econòmiques de l'època, marcades pels canvis de la Revolució Industrial. Amb un estil realista i naturalista, Oller ofereix una crítica contundent a la cobdícia i les desigualtats socials, alhora que dibuixa un retrat psicològic profund del protagonista i del seu entorn.

>> Em queda molt lluny aquesta lectura, de la que recordo molt poca cosa… El que més recordo és el gest de l’Oleguer, el protagonista, de mossegar les monedes d’or o plata per a comprobar-ne la seva autenticitat, gest de l’obsessió malaltissa per la riquesa i la seva desconfiança extrema.

[Joanmorg · Rating 3 out of 5]

La meva primera introducció al món de Narcís Oller. Font inabastable de vocabulari, i això que m'emporto al sarró. Excel·lents els aclariments lèxics de la col·lecció d'Edicions62, del 2001.

El paper de l'avarícia és repetitiu, semblant quasi a un quadre de costums. Em quedo amb els capítols que mostren la transformació que va fer la Catalunya d'interior de mitjans del segle XIX, que amb l'arribada del tren, va passar d'un règim agrari, al capitalisme industrial:

"Com abans l'Urgell hi abocà carretades de blat, la industriosa Barcelona i esmerçava diners ara. (...) La seva vida, la seva manera d'ésser, prenien nova empenta, forma nova; el xiulet del tren ja no sonava orgullós i antipàtic, sinó com trompeta de resurrecció"

[Elias Marti · Rating 4 out of 5]

Encara sorprèn que precisament un clàssic persisteix i esdevé clàssic en casos com aquest, crec que per la tècnica narrativa, encara més pel poder de la descripció, al meu parer, per damunt de la història mateixa, allò portat s la tria dels mots, a la cohesió dels sintagmes i de com de reeixida és la redacció i la lectura a hores d'ara.

[Marco Francés · Rating 4 out of 5]

Molt entretingut, sobre tot, per la manera d'escriure amb un llenguatge especial (potser per l'època), junt a la manera de descriure algunes coses que en primera instància semblen banals, però llitges i aprofundeixes i se t'activen els cinc sentits.

[Maria · Rating 3 out of 5]

El missatge és clar i directe, i m'he endut una sorpresa amb el llenguatge. Bastant assequible per ser Oller la veritat.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

És tot un clàssic i potser per això esperava una mica més, però és una història curiosa que porta al límit les obsessions dels protagonistes d'una manera còmica.

[marina]

millor final que el de La papallona, definitivament Oller s'hi va escarrassar una mica més si bé se m'ha fet més dur d'entrar-hi que al primer

[Gaia Llobera · Rating 4 out of 5]

l'he llegit mentre anava "en tren a atipar les ciutats grans" i m'ha agradat més del que m'esperava

[SANDRA ALBERT MANAU · Rating 5 out of 5]

La vida i la mort

[Guillem Balaguer · Rating 4 out of 5]

7/10

M'esperava un western vuitcentista ruralista però m'he trobat amb una novel·la naturalista que serveix d'estudi sociològic de la industrialització de les zones rurals catalanes.