Si encara no tens clar si ets pijo o no, aquest és el teu llibre; si ho tens clar, també.
Tenim tan poca idea dels pijos, del seu món i del seu modus vivendi que el Marc Giró s'ha vist en l'obligació d'escriure aquest nou llibre, desobeint el principi més bàsic de la vida regalada, que diu que el més important a la vida de tot pijo és no pencar mai, sota cap concepte, que això és cosa de les classes proletàries de la Lower-Diagonal.
Val a dir, en la nostra defensa, que avui, en temps de Zara, qualsevol persona per quatre duros pot vestir-se de pijo, però també és veritat que ser pijo és molt més que anar fet un figurí per la vida, lluir una perruca que ni Chuck Norris i tenir una dentadura lluent de nacre de campionat equí. No, ser pijo és una manera d'estar i de ser al món i Marc Giró ens ho torna a demostrar.
Incorpora retallables al final del llibre per aprendre a vestir-nos d'una vegada.
Marc Giró i Costa (Barcelona, 18 de setembre de 1974) és un historiador de l'art i periodista català especialitzat en moda i estil. Va llicenciar-se en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Durant disset anys ha estat l'editor de moda de la revista Marie Claire, feina que ha combinat amb col·laboracions a programes de televisió com Està passant (TV3) presentat per Toni Soler, Zapeando (La Sexta) presentat per Frank Blanco, En el aire (La Sexta), amb Andreu Buenafuente, Divendres (TV3) presentat per Xavi Coral i Helena García Melero i Espejo público (Antena 3) amb Susanna Griso. Des de 2019 presenta el programa Vostè primer a RAC1.
Els pijos tenen els seus morts perfectament localitzats i per tant no han d'anar pidolant a les autoritats que els obrin fosses comunes ni que els subvencionin una excavadora per explorar els marges dels camins
La segona part de 'Pijos, guia pràctica'. Bo i entretingut com el primer. Amb més perles per descobrir. Igual de divertit. Si haig d'escollir em quedo amb aquestes frases per emmarcar:
-'Actualment, i no només entre les classes privilegiades, ser ignorant no penalitza'
-'Tots els patricis tenen els seus morts perfectament localitzats i, per tant, no han d'anar pidolant a les autoritats competents que els obrin fosses comunes ni que els subvencionin una excavadora per rastrejar els marges dels camins'
-' És un fenomen molt habitual entre potentats: fer veure, gràcies a una sofisticada i falsa modèstia (la típica falsa modèstia del ric), que els diners que ells han sabut acumular a cabassos, no els interessen tant com els interessen a totes les humanitats plegades'.
En fi. Dóna gust poder riure de les classes benestants mentre tu et cagues en tot per poder pagar la factura de la llum (que, malauradament, vés per on, ha tornat a pujar). Plaers de pobre.
Es un llibre on amb les paraules pots veure reflectida l’essència de Marc Giró, la seva característica manera de parlar, d’imitar els pijos… És un llibre per passar l’estona, per riure, i, sobretot, per llegir sobre els tòpics dels pijos i desconnectar.
es un llibre continuació amb el mateix to humorístic i àcid del seu autor, amb la crítica social dels pijos però a nivell nacional i internacional. el vocabulari està bé i els capítols molt breus fan que sigui ràpid de llegir.