Eva Piquer > Quotes

“Transiteu per dues soledats paralleles que no s'arriben a tocar mai, per més que tingueu
les mans enllagades.
Un abisme.
Un esvoranc.
Dues soledats que no es toquen.
Mai.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Els moments importants no sempre són feliços, però la vida continua.”
― Eva Piquer, Aterratge

“El temps no ho cura tot, però és un apòsit estèril - d'un sol ús, amb efectes protectors i esmorteïdors- entre la ferida i el món.”
― Eva Piquer, Aterratge

“No cal gens que vinguin huracans o llampecs a partir-nos pel mig, soc lluny de veure les desgràcies com una oportunitat, odio el discurs Ara he après a valorar el que importa i visca l'hòstia que m'ha fet més fort. Però m'agrada haver topat amb la foto d'aquest arbre. No ho diries mai l'endemà del llamp, ni tampoc l'endemà no l'altre, però hi pot haver un
després. Podràs tenir una vida. Fins i tot si només estàs mig viu, el després pot ser bonic.”
― Eva Piquer, Aterratge

“«Però aleshores això ens semblava normal. La sorpresa va venir després, quan vam entendre que havia estat una època benaurada. Quan vius una època benaurada, no saps que és benaurada.»
Són paraules del periodista francès Bernard Pivot en una entrevista que li fan: l'entrevistador entrevistat. Paraules que em transporten a èpoques benaurades que llavors em semblaven normals. Èpoques en què les desgràcies em passaven arran i
jo creia que ja m'havien tocat de ple.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Potser no és gaire encertat girar els ulls per defugir l'horror. No sé si em puc passar el futur fent veure que el passat no ha passat. Potser he de derrotar l'amnèsia en lloc d'acomboiar-la.
¿He de voler recordar?”
― Eva Piquer, Aterratge

“Un dimarts, en una de les primeres sales d'espera, vaig poder tornar a llegir. Em vaig voler creure que l'horror faria menys pujada si podia abstreure'm amb els llibres. I des d'aquell matí que a la radiologa se li acumulaven els pacients com cadàvers en fosses comunes, les lectures no m'han abandonat més. Em sostenen. Són un lloc on tornar, el meu lloc segur on tornar, quan et cauen al damunt els plans que no es compliran o el pis sense balcons on ja mai viuràs a gust.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Un dia dels pitjors vaig baixar al carrer amb les claus i el mòbil i vaig trucar a ma mare. Preocupa't per mi, necessito notar que algú es preocupa per mi. No em puc estavellar, mare. Tinc tanta por que aviat deixaré de tenir-ne. Però m'has d'ajudar.”
― Eva Piquer, Aterratge

“M’hauria sentit culpable si hagués cridat més fort, si hagués dibuixat un SOS ben gros amb lletres de pal a la sorra de la platja gran. La culpa, sempre.”
― Eva Piquer, Aterratge

“El món te l'has de fabricar tu mateix, deia Ana María Matute. Has de crear graons que et facin pujar, que et treguin del pou. Has d'inventar la vida, perquè acaba sent veritat.”
― Eva Piquer, Aterratge

“El poder redemptor de l'amor. Et truco des de la intempèrie, vaig dir al meu amic pintor. Ell i jo n'ha víem parlat, d'aquesta intempèrie, quan per a mi era un concepte abstracte i per a ell ja no. El dia de la trucada em va donar un consell: Treu tant amor com puguis del dolor. Sembla poc però ja veuràs que és molt, que ho és tot, que no hi ha res més.”
― Eva Piquer, Aterratge

“La tristesa seria un privilegi si no fos tan trista. Perquè ť' ajuda a relativitzar, aparta d'una estrebada els entrebancs que abans t'atabalaven, et fa entendre amb una concreció pertorbadora el consell d'estimar el que tens. I això ho sé ara, quan també he après a conviure amb el dol, amb l'apatia, amb els ulls dels altres, amb una solitud pregona: al fons del fons de la tristesa, potser t'hi espera - serena, inevitable, fugissera - I'alegria.”
― Eva Piquer, Aterratge

“«Els pensadors positius han arribat a concebre un univers meravellós, una aurora boreal immensa i brillant en què el desig dona la mà a la seva encarnació. Allà tot és perfecte, o tan perfecte com un vol. Els somnis es compleixen per si sols, els desitjos només esperen a ser articulats. És un lloc d'una solitud espantosa.» Barbara Ehrenreich, Smile or Die.
La idea que sobreviure depèn de l'actitud seria nefasta ni que fos certa. L'optimisme és admirable, però a mi lanceu-me sisplau un salvavides en lloc d'un sac ple de pensament positiu.
Els animals salvatges viuen en una alerta permanent, per si de cas han d'arrencar a córrer o s'han de defensar d'un perill. La supervivència no passa per pensar que tot anirà bé, sinó per analitzar què pot anar malament.
Tot anirà bé i això no em passarà a mi i ja tindré temps quan em jubili i la mort no és el final i aquest amor és per sempre.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Seria just que funcionés així: que sempre poguéssim tornar al remitent les frases que ens han esquinçat. Mira, trobo que no m'escau, i vull que sàpigues que sentir-la em va fer mal. Ens ho rumiaríem dues vegades abans de dir segons què, si les paraules que ens disparem els uns als altres estiguessin sotmeses a una política de canvis i devolucions.”
― Eva Piquer, Aterratge

“La pressa per fer córrer el rellotge, perquè el nou capítol comenci de seguida. Tant se val si tens part del procés per fer, tant se val si és massa d'hora per passar pantalla, tant se val si els protocols del dolor diuen que encara no.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Vaig obtenir el títol de comandant del C-117D abans de marxar d'Islàndia (i de l'exèrcit) el juny del 1974, havent après moltes lliçons aquell dia de novembre. Que una glaçada extrema pot derrotar qualsevol sistema de seguretat dissenyat per combatre-la. Que has de saber sempre on ets i quin terreny tens a sota. Que en una situació límit només t'has de preocupar per continuar volant. Que si estàs baixant sota control, has de tirar cap a on hi hagi menys obstacles. I que, com en tot, en l'aviació l'atzar juga un paper important.”
― Eva Piquer, Aterratge

“Ni viatjar ni beure. El truc més eficaç que conec per escapar del brogit del món passa per llegir i escriure. Tant el secret d'ajuntar lletres com el de desxifrar-les me'ls va revelar la mare abans que jo comencés a anar a l'escola. No em va fer esperar: m'estima.
L'autora catalana Najat El Hachmi va posar en un llibre aquesta dedicatòria: "A la meva mare que, sense saber llegir, em va ensenyar a escriure.”
― Eva Piquer, Aterratge

“És incert el futur: ¿qui sap què passarà? Però també és incert el passat: ¿qui sap què va passar? Ho apunta un professor apòcrif creat per un poeta. Qui sap què passarà, què va passar. Qui sap què passa.”
― Eva Piquer, Aterratge