Francesc Serés > Quotes

“Por eso los hombres tienen miedo de adentrarse en la taiga, porque en el interior mismo del bosque se halla el camino que los lleva hacia dentro, hacia el interior de su corazón.”
― Francesc Serés, Contes russos

“Es una vida de una tranquilidad intranquila”
― Francesc Serés, Contes russos

“Si olvidases algunas cosas de tu vida no serías tú.”
― Francesc Serés, Contes russos

“Y cuando los vieron a todos, todos dentro de la sala, al otro lado de la mesa, vieron y entendieron la historia de la Unión, vieron aquellos rostros, los años perdidos, las décadas perdidas por las delaciones y la absuridad. Pensaron que la condena los había marcado, los había ridiculizado y reducido, la condena les había hecho vivir lo mismo que vivía el país, eso y nada más, hombres y mujeres separados o unidos por la fuerza, obligados a no ser nada más que banderitas, separadas entre sí, clavadas en un mapa, nada.”
― Francesc Serés, Contes russos

“Hi ha una nova koiné dels gustos i del sabors, una fruita més dolça i rodona, una fruita que anivella als consumidors que pensen que si tothom té la mateixa poma, ningú no en tindrà cap millor que la seva. El nou comunisme: si les pomes són idèntiques, el consumidor no tindrà dubtes. I, això encara és més important, si els consumidors acaben sent idèntics, les pomes no tindran dubtes a l'hora d'escollir-los a ells, com passa amb els models de cotxe, amb les sèries de televisió o amb la roba. És molt difícil comprar tant sense vendre's una mica cada vegada.”
― Francesc Serés, La pell de la frontera

“Crec que no és gaire lluny del que Weil volia trobar a la fàbrica, la possibilitat en forma d’autorització moral per donar testimoni, per poder parlar-ne. A mi em passa una cosa molt similar amb els amics, la família i les situacions que viuen: com pots parlar de la guerra, mantenint aquesta distància variable? No sé si estic legitimat per fer-ho, d’aquí, suposo, l’acumulació d’hores de voluntariat, la quantitat de documents que busco o la cerca en el record dels Monegres, com si hagués de menester tots aquests comprovants per tenir alguna cosa a dir, per poder fer creure al lector que el meu relat té alguna importància. Necessito tenir un tiquet, el comprovant de l’experiència. No tinc una síndrome de l’impostor, vés, l’acceptació que no es pot ser mai una altra cosa, que el que explico sempre tindrà una aproximació imperfecta. «Todo lo que tengo traigo», que deia la iaia María.”
― Francesc Serés, El món interior