Pol Guasch > Quotes

“Quan en Boris em parlava d'un país on viure, jo sempre em repetia que ell tenia una nostàlgia a dins molt fonda perquè enyorava una cosa que no havia tingut mai, i aquesta és la pitjor nostàlgia que es pot tenir.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“I he sentit un dolor que em cremava l'estómac, com si unes urpes invisibles, com si uns ganivets, com si la navalleta petita i afilada del pare em burxés entre el melic i les costelles, em foradés, m'esventrés, i se m'amagués a dins del cos.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Habría agradecido una nota. Doblada en cuatro, con erratas y palabras borradas, en una hoja reciclada de otro día, en un pedazo cualquiera de papel, en una servilleta vieja, sobre una carta abierta, da igual, una nota antes de hacerlo.”
― Pol Guasch, Relíquia

“«Hijo, intenta olvidarme».”
― Pol Guasch, Relíquia

“Casa nostra: un filferro de punxes. Néixer: rebolcar-de entre el fang, la pols i els pèls dels animals, al menjador, i que després et netegin amb l'aigua de la pluja. Parlar: fer reviure una llengua que es mor. Viure: sostenir-se entre les ventades. I estimar, per mi: acostar-me a un cos igual que el meu sense saber si m'és verí o m'és xarop. I sempre és verí. Estimar: dormir amb la porta oberta, i els meus tresors de fang damunt la taula.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Una d'aquelles relacions perifèriques que només serveixen per matar el temps, i amb el temps et mata la vida, perquè encara et fa créixer més la solitud i la frustració de sentir-la.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“El bosc, aleshores, era per mi una verdor atapeïda que m'esporuguia, perquè era un risc, i un pou, i se'm glaçava la solitud enmig de la natura, i era tan frondosa que sempre temia que m'engoliria i em fondria, i que després no en quedaria res, de mi.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Mentre t'escric se m'obre el cor com si hi tingués una porta, rebentés i es fes grandíssim, enorme, perquè hi puguis entrar de qualsevol manera. Una porta de bat a bat que t'espera. Boris, sempre. Per nosaltres. Per aquesta llengua que parlem, que és casa nostra. T'ofereixo aquest cor meu perquè hi entris, i hi instal·lis els teus mobles, i el facis teu: les seves parets carnoses són per a tu.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Habrías podido escribir: «Yo también tuve quince años y un padre muerto al que aún necesitaba». Habrías podido escribir: «Algún día estarás solo y querrás hablar conmigo». Habrías podido escribir: «Lo sé. Yo también estuve ahí». O bien: «Hijo, intenta olvidarme». Como Anne Sexton, sabías que te necesitaba. Aún quedaban siete días.”
― Pol Guasch, Relíquia

“Quan la tristesa es cansa i desapareix, la tristesa és, aleshores, el temps. I el pare duia el temps a dins.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Des d'aleshores viure es va convertir en sobreviure, que és la pitjor forma d'estar viu.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Jo no ho entenia, i m'ho explicava dient-me que quan la tristesa es cansa i desapareix, la tristesa és, aleshores, el temps.”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“El sol gratina el terra".
"Un vespre cítric".”
― Pol Guasch, Napalm al cor

“Una historia existe porque alguien, un día, la escribió.”
― Pol Guasch, Relíquia

“Que no hubo ninguna frase final que dejar escrita. Que a veces no hay frases finales para cerrar nada, para terminar, que a veces no hay palabras acertadas para huir.”
― Pol Guasch, Relíquia