Goodreads helps you follow your favorite authors. Be the first to learn about new releases!
Start by following Carme Riera.
Showing 1-4 of 4
“Jo sí que sabia, amb tota certesa, que l'única finalitat del nostre amor era, senzillament, l'amor”
― Te deix, amor, la mar com a penyora
― Te deix, amor, la mar com a penyora
“[...] de besades que quedaren a flor de llavis, perdudes, sense fer...”
― Te deix, amor, la mar com a penyora / Jo pos per testimoni les gavines
― Te deix, amor, la mar com a penyora / Jo pos per testimoni les gavines
“No éramos ni él ni yo los que nos encontrábamos, éramos dos cuerpos, dos mecanismos de funcionamiento, aparentemente acompasado en ocasiones, dos fantasmas con la máscara que cada uno se había fabricado para el otro.”
― Una primavera para Domenico Guarini
― Una primavera para Domenico Guarini
“Papallones d’incerts colors mortes al peu del llit
M’agradaria comprovar una vegada més com pot arribar a ésser dolça la teva veu i quanta tendresa amagada guarden les teves paraules. Però és de dia i no puc arribar a tu. Voldria immobilitzar la nit a les vidrieres, trencar definitivament rellotges, calendaris, comptagotes. Per sempre més hores, dies, mesos. Eternitzar la sedosa, vellutada nit.
Però és de dia i tan sols puc inventar-te. Provaré sort al disc de marcar cinc números cabalístics. La veu! Quin pessigolleig per les parets!, quina enrampada! Com es cremen al mur les meves paraules entre el ciment armat i la calç, o arriben tanmateix a tu?
Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d’incerts colors volen ran del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit. Mig adormit creuràs que són mosquits.
Fa setmanes que la televisió anuncia un insecticida nou d’una absoluta eficàcia.”
― Te deix, amor, la mar com a penyora
M’agradaria comprovar una vegada més com pot arribar a ésser dolça la teva veu i quanta tendresa amagada guarden les teves paraules. Però és de dia i no puc arribar a tu. Voldria immobilitzar la nit a les vidrieres, trencar definitivament rellotges, calendaris, comptagotes. Per sempre més hores, dies, mesos. Eternitzar la sedosa, vellutada nit.
Però és de dia i tan sols puc inventar-te. Provaré sort al disc de marcar cinc números cabalístics. La veu! Quin pessigolleig per les parets!, quina enrampada! Com es cremen al mur les meves paraules entre el ciment armat i la calç, o arriben tanmateix a tu?
Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d’incerts colors volen ran del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit. Mig adormit creuràs que són mosquits.
Fa setmanes que la televisió anuncia un insecticida nou d’una absoluta eficàcia.”
― Te deix, amor, la mar com a penyora




