Joan Sales > Quotes

“La nora encengué un foc de llenya i un cop fet força caliu hi va posar algunes lloses de pissarra -de llicorella, deien ells- després d'untar-les d'oli copisament. Un cop roents hi estengué els conills espellats i espaterrats, ben espolsats de sal. Jo em mirava tot allò com si estigués veient els preparatius d'un dinar de l'època paleolítica, de l'autèntica Edat de Pedra! Amb l'allioli que mentre els conills es rostien havia fet el vell -en un gran morter també de pedra-, no recordo haver menjat cosa més rica en tots els dies de la meva vida.”
― Joan Sales

“Hi ha moltes coses boniques al món; poques tant com els records.
Hay muchas cosas bonitas en el mundo;pocas tan bonitas como los recuerdos”
― Joan Sales, Incerta glòria

“La meva salut és excel·lent, però estic carregat de romaços com una criatura malaltissa.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“Mostreu amb el dit un dolent a l'odi de les multituds, elles seguiran ; qué importa que el dolent no sigui més que una paraula? L'aristocrata, el burgès, el capellà, el semita, el feixista, el roig, no importa. Ja que és ell el dolent, ell en té la culpa; la culpa de qué? De tot! Mori el burgès, el capellà, el jueu, el feixista, el roig! Visca la mort! Cremeu, mateu, emborratxeu-vos de sang: 'qu'un sang impur abreuve vos sillons'. Sempre el mateix. La carnisseria.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“Al fons, unes muntanyes de roca pelada tanquen el terme. De vegades tenen un núvol damunt: la roca i el núvol, la permanencia i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què es la roca i què es el núvol en la nostra vida; què val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable? ¿I és gaire segur que valgui més que l'altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?
Tots els nostres instints es revolten contra aquesta idea. "Sento i experimento que sóc etern", paraules de Spinoza. Sé aquesta cita de Spinoza per en Soleràs, ¿qui, si no ell, seria capaç d'empassar-se Spinoza? I la immensitat del nostre desig, ¿com explicar-se aquest misteri? ¿Com explicar-se que sentim aquest desig immens si no sabem de què el sentim, què desitgem?”
― Joan Sales, Incerta glòria

“No em clavis un sermó; els sermons són desoladors perquè son un ranxo, igual per a tothom, quan cada u sent el seu mal com a únic i intransferible.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“pobra canícula, també la seva glòria és incerta...”
― Joan Sales, Incerta glòria

“No hi ha res que pesi tant com el buit.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“The uncertain glory of an april day... Tot devot de Shakespeare coneix aquestes pareules —i si jo hagués de resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'altra manera.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldriem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.”
― Joan Sales, Incerta glòria

“No sabem res de nosaltres mateixos; estem plens per dins de coses que ni sospitem. És per a nosaltres mateixos que som més incomprensibles.”
― Joan Sales, Incerta glòria