Marià Manent i Cisa (Barcelona, 27 de novembre de 1898[1] – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del segle xx.
Fill de Marià Manent i de Maria Cisa i Quer,[3] naturals de Premià de Dalt. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. Amb la seva obra en prosa, tant la creativa (aplegada al primer volum de l'obra completa: Dietaris, 2000) com la crítica i l'assagística, mirava de complementar la seva activitat poètica.
La seva és una biografia sense estridències (el 1971, al pròleg d'El vel de Maia, es qualifica com un poeta urbà i petitburgès): estudis de comerç, un Marià Manent i Cisa (Barcelona, 27 de novembre de 1898[1] – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del segle xx.
Fill de Marià Manent i de Maria Cisa i Quer,[3] naturals de Premià de Dalt. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. Amb la seva obra en prosa, tant la creativa (aplegada al primer volum de l'obra completa: Dietaris, 2000) com la crítica i l'assagística, mirava de complementar la seva activitat poètica.
La seva és una biografia sense estridències (el 1971, al pròleg d'El vel de Maia, es qualifica com un poeta urbà i petitburgès): estudis de comerç, un càrrec en una entitat d'estalvis que abandona passats deu anys per desavinences amb la direcció i, a partir d'aquí, diverses feines relacionades sempre amb el món editorial (entre les quals la fundació de la impremta Atenas que no reeixí) fins que als anys quaranta —després de passar la Guerra Civil refugiat amb la seva família en un mas del Montseny, període reflectit a El vel de Maia— entra a l'Editorial Juventud, de la qual acabarà esdevenint director literari. Però tot al llarg d'aquest temps el trobem a diverses iniciatives literàries del país: el 1920 funda els Amics de la Poesia amb Jaume Bofill i Ferro, Josep Carner, Francesc Sitjà i Pineda, Carles Soldevila i Ramon Sunyer, anys més tard crea i dirigeix la Revista de Poesia (1925–1927), dirigeix amb J.V. Foix, Tomàs Garcés, Carles Riba i Joan Teixidor els Quaderns de Poesia (1935–1936), representa internacionalment diverses vegades als anys trenta el PEN Català i, ja en la postguerra, serà un dels protagonistes dels congressos de Segovia amb escriptors castellans (1952 i 1953) i participarà, el 1962, a la trobada del Moviment Europeu que el règim franquista batejà com el «Contubernio de Munich». L'any 1985 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes....more