Sergi Pàmies

“De la Peña és un cas de premonició col-lectiva eternament incomplerta. Tots els que l'hem defensat sabem que no tenim raó però ens neguem a admetre-ho. En sobretaules de sopars de Nadal especialment nostàlgics, quan arriba l'hora de les confessions o quan baixem els cartrons i els papers dels regals al contenidor, impulsats per l'excès d'alcohol i d'hidrats de carboni, ens veiem amb cor d'afirmar que De la Peña és el millor jugador que hem vist mai. És una afirmació tramposa i oportunista perquè tothom sap que hem admirat amb molta més devoció altres jugadors però, en els debats culers, sempre hi ha un moment en què arrisques més del compte i, com feia De la Peña, calcules malament les conseqüencies del que, en principi, semblava una genialitat o una bona idea. A prop del contenidor, aquesta afirmació pot derivar en el descobriment d'un altre delapeñista i aleshores les abraçades són d'una calidesa nadalenca.”
― Sergi Pàmies, Confessions d'un culer defectuós