Maria > Recent Status Updates

El éxito del nacionalismo radica en que convierte la ideología en sentimientos.

"Que vam descobrir, a poc a poc, que pare és aquell que ofrena la possibilitat de la paraula: acompanya el buit amb què un neix i li ofereix vocabulari, com si li regalés la llengua. En la foscor més fosca, si un pare parla, hi ha llum. I tu vas tendir al silenci. Que no hi havia hagut paraules, ens dèieu, que havia estat una mirada. Però, de vegades, no ho sé, de vegades és millor parlar."

"Torna-ho tot, no tornis tu, torna el que no sabies que t'enduies, i després fuig una altra vegada, torna el que vas robar i ves-te'n innocent."

"And when you have waited – has it made you sure?"

No es gratuito que en la mayoría de lenguas indígenas no exista una palabra para "indígena".

Em cau fatal fatal fatal aquest tio, es un npc q flipes. Reacciona una mica o algo, keep up. Tot i això, estic contenta pq me l'estic llegint en francès i no he necessitat diccionari!!!

Una mica pesada amb els aforismes

"I was a poor, helpless, miserable wretch; I knew, and could distinguish, nothing; but feeling pain invade me on all sides, I sat down and wept."

"No father could claim the gratitude of his child so completely as I should deserve theirs."

No és aquesta l'edició que estic llegint, però vaig pel capítol 1 (després de les cartes del capità). Només volia dir que estimo la Fram (el vaixell que està al museu d'Oslo de les expedicions als pols) i que no paro de pensar en ella llegint aquest llibre i que tantdebo l'hagues llegit abans de visitar-la T_T aneu a veure la Fram, és la millor del món, l'estimo tant

Putu Murakami tio estas construint una bona historia, intrigant, amb personatges q desperten interes (menys la Sakura, q es una maniac pixie dream girl de manual, prohibim als homes escriure personatges femenins) i l'arruines fotenthi escenes de palles fastigosament descrites, pavo, prou de sexe inoportu q no ve a cuento de res

L'estic llegint per al tfg pero m'està donant la vida, m'encanta com està escrit i com explica l'evolució del país des d'històries més aviat anecdòtiques i no pas les grans gestes. Sí que és cert que no és un bon llibre per introduir-se en la història i cultura russes, precisament perquè no en fa un repàs històric, però si ja en saps, és un tresor. Només anava a llegir-ne un parell de capítols, però potser l'acabaré.

Segueix sent surrealista però m'hi vaig acostumant

Què polles

Tant de bo tenir una datxa des de la comoditat de la qual tenir crisis existencials.