Sof ✩.ᐟ > Recent Status Updates

m'encanta que «costi» d'entendre bé què pretenen dir-se en Shimamura i la Komako!! quin anhel tan contradictori!!!!!!

Hauria d'estar amb País de Neu per a l'examen de literatura —que s'acosta més cada dia— però avui he tornat a veure Wicked: For Good, així que a vegades una pot ser capritxosa i oblidar-se de les responsabilitats per seguir llegint fantasia dura.

A més, ha tornat recentment en Liir i la conversa que ha tingut amb la Nor recollint enciams m'ha deixat el cor trist.

No actualitzava (ni llegia gaire) des del 7 d'octubre. Avui, després de veure Wicked: For Good per segona vegada, m'he envalentit i hi he tornat mentre era al tren.
Només dir que per molt difícil q se'm faci seguir-lo bé al cent per cent, m'encanta. No puc esperar a veure que se'n desprendrà d'aquesta última novel·la!!

«M'agrada escriure pensant en persones perquè és com un regal. Perquè la veu del poeta convoca. Convoca els estimats i els temps passats i els temps futurs. I aquells que el poeta anomena es congreguen i fan una rotllana mentre dura el so de la veu»

(+ el capítol El primer cabriol m'ha agradat TANT!!! meravellós)

«La pluja ve de llocs i sap coses. S'hi està bé, aquí sota. S'hi està bé, en aquest bosc. En aquest tros de terra. En aquest tros de món.»

estic flipant de com és tot TAN sexual

Irene Solà, la teva prosa és perfecta❗

Rain and Lady Glinda spellcasting Winter Upon Water changed lives!!

to call winter upon water!!!!!!!!!!!!!!

that one friend that's too woke (thank goodness!!!)

«Maybe she dreamed of a door opening, and Elphaba coming back from the Afterlife. To settle Glinda's consternation; to save her. Or maybe this wasn't a dream, just a foundational longing»

fort q a certa homotron3000 (Glinda The Good) no li va costar gens captar q en Liir era el fill de l'Elphaba però ara no està clicking to her q la Rain és, de fet, la seva neta lol

«I make my own luck, you make yours. Nobody should live in a cage. Never surrender to that.»

Well.. entre les lecturetes obligatòries de Lite Moderna i Contemporània de la universitat, i la prosa d'en Gregory Maguire en versió original, anar llegint Out of Oz a bon ritme està sent impossible. Amb tot això, tinc tantes ganes de descobrir què amaga aquesta història que no puc fer més que creure'm capaç!

«—No tengo familia—comenzó Brrr.
—Tiene tiempo—dijo la vieja—. El tiempo es suyo para hacer con él lo que quiera.
—Me rechazaron—replicó el León—. Todos, muchas veces.
—Yo tengo que esperar a la magia—dijo Yackle—. Usted no. No espere a nadie. Haga lo que tenga que hacer.»

«No podía verse como un cachorro de León, ni como una refinada bestia de negocios. Sólo se veía como un hueco en el centro de su propia vida»

Després de tragar-me pàgines de ligoteo entre un Lleó i una Tigressa-ocelote(?), puc afirmar que ser una rara és definitivament obligatori per a llegir-se aquest llibre. Estan passant coses que espantarien al teu lector promig.

(+ no m'acaba d'agradar q m'estiguin canviant com és el personatge!! al Màgic d'Oz ell i la Dorothy eren ben bufons i aquí el Lleó no l'acaba d'apreciar💔)

Whatever's being cooked amb el Drac del Rellotge del Temps m'està intrigant massa!

«Brrr aún no tenía suficiente experiencia con humanos para saber que lo más valioso para ellos, lo último a lo que estaban dispuestos a renunciar cuando todo lo demás se desvanecía, era a la consoladora fe en la inferioridad de los demás.»

Aquest llibre s'està sentint com rellegir Frankenstein i ho dic en el millor dels sentits

Preparada per acabar aquest llibre i afegir el nom d'en Brrr a la llista de protagonistes desgraciats, segons Gregory Maguire

m'està encantant!! ganes d'acabar-lo i escriure una review com déu mana jiji (escribint això al curro mentre la companya està de safareig amb una clienta lol)

posar-me música d'ambient de l'espai llegint això ha estat molt bona decisió imo

fomo, jo tmb vull ser astronauta

i have a feeling q el q ha explicat l'autora a la introducció —sobre no-sé-què d'un triangle estelar— retornarà al final del llibre i em destrossarà

M'està encantant Días de lectura I però no puc dir el mateix de l'elegia elogiant a John Ruskin, de fet ni la vaig poder acabar (se m'estava fent avorrida, per molt que inclogués reflexions sobre què és la bellesa a l'art).

Com es pot ser tan cèlebre i evocar amb suma facilitat la imatge dels dies de lectura d'edats tempranes? Adoro com descriu l'emoció infantil de voler descobrir què amaga la següent pàgina!

com mori en José no sé què faré

700 pàgs resumibles en q ser un Ardolento va de la mà amb ser al·lèrgic a qualsevol estat perllongat de felicitat