Sof ✩.ᐟ > Recent Status Updates

Els 3 narradors sent:

(1) Aubrecht Lievelyn. Encara no ha aparegut!! només sé d'ell per cartes hfhdhd
(2) Marosa Vetalda. Happy moments: un total de... 0 pàgines! my SHAYLA💔
(3) Estina Melaugo. Experimentant una situationship de manual mentre evita ser atrapada per la llei

Tot el que sé, en definitiva:
dos mujeres al borde de un ataque de nervios™

adoro que la samantha sigui al·lèrgica a no incloure parelles sàfiques (cap queixa al respecte)

M'encanta haver-me oblidat tant de les coses no-tan-importants que passen a "El Priorato del Naranjo" perquè genuïnament em llegeixo aquest llibre recordant només qui és la Marosa #hype

Pensaments, part 3?

1) Fa uns quants capítols que sospito qui és la Canthe (no m'està agradant😀)
2) Lo del Wulf i la Tunuva...! que fort, em mato JYIA pff que fort x2
3) Tinc la sensació (de nou) que la Dumai acabarà fatal?! això de que s'hagi acomiadat de la Suzu i la Nikeya tal com ho ha fet, em fa zero gràcia!!! si es mor em mato jo, espero que sigui una broma tot😊😊😊

de camí a Oviedo he pogut llegir poc, però ja estic a 200 d'acabar-lo!!! que fort, no m'ho crec! només dir que estan passant moltes coses i ja s'està interconnectant tot... i love it!

en la meva porra de personatges importants que no viuran per contar-ho tinc en Thrit i la Dumai. sent franca, em moriré jo amb ells en cas de ser real, però ja veurem, suposo!!!!

Aquesta obra està sent fortíssima. No hi ha cap trama que no m'encanti, estic meravellada amb els personatges i el món que Shannon ha creat.

Coses a destacar en 130 pags

1) tot el part de la Suyi m'ha encantat, vull que la Tunuva m'adopti pf
2) la família d'en Wulf és maquíssima, els estimo. (Wulf, i know what you are)
3) adoro la Glorian, és la meva protegida
4) tinc la sensació que amb la Dumai i la Nikeya s'està cuinat un enemies-to-lovers. m'encanta la cort dels Neziken tbh
5) dracs!!!!

+ quantes trames intrigants, necessito entendre tot JA

«Por la mañana, tu abuela te depositó de nuevo en mis brazos, y tú me sonreíste. A partir de ese momento dormí mejor. Aprendí a dejarte correr y jugar. Pero al final no he conseguido impedir que el mundo venga a por ti.»

M'encanta!

Del que porto, dir que de moment m'agrada moltíssim la decisió de que hi hagi més narradors (deuen ser 7 o així?) en contrast amb el primer on hi havia 4.

Afegir també que tinc molta curiositat per totes les trames?? Vull dir, a El Priorato del Naranjo hi havia coses que a vegades s'em feien més pesadotes —no suportava al Niclays— però de moment tot sembla haver començat força interessant!

Estic entre dues aigües amb aquest llibre. Evidentment m'interessa saber que n'és del protagonista, però d'igual manera és com que no acabo de gaudir-lo del tot, és estrany!

«Tothom diu que la vida és un teatre. [...] Al final dels anys d'infantesa jo ja estava convençut que era així i que havia d'actuar a l'escenari sense mostrar el meu jo real. Com que aquesta convicció anava acompanyada de la inexperiència més absoluta, tot i que en algun racó del cor sospitava que els altres potser no vivien com jo, m'imaginava que tothom emprenia la vida de la mateixa manera.»

Vam llegir el primer capítol per l'assignatura de Literatura moderna i contemporània i, la veritat, em vaig quedar fascinada per la prosa d'en Mishima, així que aquí estem, llegint-lo sencer i obviant els llibres que resten abandonats al prestatge esperant el seu torn.

(Pensant en com l'Albert Nolla ens va dir q al Japó dels anys 50 aquest llibre no es va llegir com una novela gay...)

«El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos. Yo digo que no voy a ir, porque tengo miedo que me voy a ahogar.»

«L'única certesa que tenien era que estava mort. Mort i enterrat, però no sabien on. Eren temps de silenci i de por. No es mirava enrere i quan es parlava del passat s'havia de fer en veu baixa.»

m'encanta que «costi» d'entendre bé què pretenen dir-se en Shimamura i la Komako!! quin anhel tan contradictori!!!!!!

Hauria d'estar amb País de Neu per a l'examen de literatura —que s'acosta més cada dia— però avui he tornat a veure Wicked: For Good, així que a vegades una pot ser capritxosa i oblidar-se de les responsabilitats per seguir llegint fantasia dura.

A més, ha tornat recentment en Liir i la conversa que ha tingut amb la Nor recollint enciams m'ha deixat el cor trist.

No actualitzava (ni llegia gaire) des del 7 d'octubre. Avui, després de veure Wicked: For Good per segona vegada, m'he envalentit i hi he tornat mentre era al tren.
Només dir que per molt difícil q se'm faci seguir-lo bé al cent per cent, m'encanta. No puc esperar a veure que se'n desprendrà d'aquesta última novel·la!!

«M'agrada escriure pensant en persones perquè és com un regal. Perquè la veu del poeta convoca. Convoca els estimats i els temps passats i els temps futurs. I aquells que el poeta anomena es congreguen i fan una rotllana mentre dura el so de la veu»

(+ el capítol El primer cabriol m'ha agradat TANT!!! meravellós)

«La pluja ve de llocs i sap coses. S'hi està bé, aquí sota. S'hi està bé, en aquest bosc. En aquest tros de terra. En aquest tros de món.»

estic flipant de com és tot TAN sexual

Irene Solà, la teva prosa és perfecta❗

Rain and Lady Glinda spellcasting Winter Upon Water changed lives!!

to call winter upon water!!!!!!!!!!!!!!

that one friend that's too woke (thank goodness!!!)

«Maybe she dreamed of a door opening, and Elphaba coming back from the Afterlife. To settle Glinda's consternation; to save her. Or maybe this wasn't a dream, just a foundational longing»

fort q a certa homotron3000 (Glinda The Good) no li va costar gens captar q en Liir era el fill de l'Elphaba però ara no està clicking to her q la Rain és, de fet, la seva neta lol

«I make my own luck, you make yours. Nobody should live in a cage. Never surrender to that.»

Well.. entre les lecturetes obligatòries de Lite Moderna i Contemporània de la universitat, i la prosa d'en Gregory Maguire en versió original, anar llegint Out of Oz a bon ritme està sent impossible. Amb tot això, tinc tantes ganes de descobrir què amaga aquesta història que no puc fer més que creure'm capaç!

«—No tengo familia—comenzó Brrr.
—Tiene tiempo—dijo la vieja—. El tiempo es suyo para hacer con él lo que quiera.
—Me rechazaron—replicó el León—. Todos, muchas veces.
—Yo tengo que esperar a la magia—dijo Yackle—. Usted no. No espere a nadie. Haga lo que tenga que hacer.»

«No podía verse como un cachorro de León, ni como una refinada bestia de negocios. Sólo se veía como un hueco en el centro de su propia vida»