Judith Yure > Recent Status Updates

MIRA, NO HAVIA LLEGIT UN LLIBRE TAN XUNGO EN MA VIDA, I M'HE LLEGIT LA CHICA DE AL LADO.

ÉS UNA PAVA QUE ADOPTA UN GATET, EL GATET ES CONVERTEIX EN UN TIO I SE'L VOL FOLLAR.

REPETISC: VOL FOLLAR-SE AL GAT.

No puc més amb els romantasies.

Accepta-ho, Mari Carmen: mai trobaràs un tio la meitat de decent que el teu gat. Quedar-nos solteres amb gats era la tria correcta.

I CONTIN-TE, ZOÒFILA DELS COLLONS.

Açò enganxa una barbaritat. No el comenceu a la 1 de la matinada, que m'ha dit una amiga que per a res sóc jo que vos donen les 6 del matí llegint.

Pos no va i diu la tonta dels collons:

—Claro. Tuvo usted una educación no convencional. ¿Qué pensó entonces de la obra?
—Que Holden Caulfield era un perdedor autocompasivo que necesitaba ocupar mejor el tiempo.

Lo mateix t'arranque el cap, l'empre d'orinal i em cague en la teua calavera, eh? QUE AMB EL MEU HOLDEN CAULFIELD NO ET CLAVES, QUE NO SAPS ESCRIURE PERÒ TAMPOC LLEGIR, TONTALSCOLLONS.

Ei, Dilatando mentes: jo sé que sou una editorial xicoteta, però estaria bé que haguéreu passat aquest llibre per un corrector editorial abans de publicar-lo. I si l'heu passat per un corrector, tireu-lo al carrer. I si no podeu fer-ho perquè sou vosaltres mateixos, plantegeu-vos seriosament contractar un filòleg.

No sé si m'acabe este llibre perquè estan des del primer capítol dient que no els agrada la casa eixa a ningú, que se'n volen anar, però no se'n van. Em vaig a menjar 400 pàgines més per a que finalment hi haja una explicació mediocre sobre els fantasmes dels xiquets i el fill resulte que està mort, és que voràs.

«También hubo momentos de felicidad, normalmente cuando mi padre no estaba en casa.»