Pol.Dangla > Recent Status Updates

Doncs ja tornem a seguir amb aquesta saga (lit ni un dia de descans m'he deixat). Tinc moltes ganes de saber més sobre la història d'aquests nous protagonistes!

1) No m'esperava tanta informació nova del món i tants llocs nous
2) La Marosa sento que ho serà tot per a mi, vull saber JA que ha portat a que sigui com és en el primer llibre
3) L'inici de la Melaugo és tant diferent al que sabem... que t'haurà passat

He fet una mica de lock in amb la lectura per així tenir el llibre acabat aquesta setmana

1) Com m'agraden les interaccions amb la Bruja de los Bosques, els pactes i tractes amb "deitats" és la meva merda
2) PELOS la unió d'en Loth i la Tané i tot el que comporta
3) Descobrir l'origen de les diferents religions i com totes elles s'acaben unint... pelos pelos
4) Ead has d'estar per la batalla final!!

Tot això ja olora a arc final!!

1) Tenia TANTES ganes de que les històries dels personatges s'enllaçessin, l'Ead i en Loth els meus protegits
2) Niclays where are you??
3) Sabran mi perfecta, puc imaginar la d'edits que tindries si el llibre tingues una adaptació
4) He tingut el pensament intrussiu que això sembla molt una campaña del D&D
5) Quin món més xulo que ha creat la Samantha, she's so crazy I love her

Que bo que està sent aixó pfff (also, part II acabada!!)

1) Tot i la opinió personal que tinc sobre l'Ead, em sembla dels 4 protagonistes qui té la millor història.
2) Poc a poc es va enredant la trama i va apareixent el drama and I'm down for it.
3) On està en Loth!!?? Fa molt que no apareix vull saber com continua la seva part (i la de la Tané igual)
4) En Niclays mi pobre divorciado, ell només volia beure vi...

I amb aixó he acabat la primera part del llibre!! (Comento unes quantes coses en les que penso)

1) Ead x Sabran JYAAAAA
2) La història d'en Niclays és de moment la que menys m'agrada i em posa trist ja que pensava que seria un dels personatges que més m'agradaria. A veure com evoluciona tot though
3) En Loth i en Kit haurien d'haver acabat junts, you can't change my mind
4) Algun dels 4 protagonistes morirà 100%

Vaig pensar que seria bona idea per sortir d'un bloqueig lector llegir-me un llibre de 900 pagines (i tant que ho ha estat!!)

Vull saber més de la historia d'en Loth i la Tané (sobrerot del primer), l'Ead haig de dir que se'm feia una mica bola però ara ha donat un salt de qualitat molt interessant i en Niclays doncs poder ara per ara és qui menys m'atrau però tinc la confiança que m'acabarà encantant!!

Intentant sortir una mica del "bloqueo lector" que em produeix la uni i la vida en general 🫠

La Calipso ho és tot per a mi pff. Haig de dir que no sabia de la seva existència fins l'any passat quan la vaig descobrir mentre llegia Percy Jackson (lol). Recordo que em va cridar l'atenció i quan vaig buscar a google qui era bueno, my shyla.

Realment, la història del Telèmaco és kinda trista (quina no en la mitologia lol), sento que és un personatge amb qui la gent faria moltíssims edits amb cançons tristes, degut a la gran responsabilitat i pressió que li han posat sobre les seves espatlles

No sabeu el que és això per a mi, és com si estigués llegint les sagrades escriptures de Jesus.

Haig de confesar que em feia una mica de por que estigui en anglès (me'l vaig comprar com a souvenir de Dublin) però està sent prou entenedor i per res complexe de llegir.

A més, destacar l'espècie d'anàlisi que hi ha a l'inici sobre la obra. Està sent una absoluta marevella!!!

"Vemos siempre lo mismo, hay una especie de gusto en adelantar lo que va a pasar antes de que ocurra. No hay sorpresas. No hay hueco para lo que no esperamos. Todo se repite de la misma forma y eso, de alguna manera, desplaza lo terrible."

La relació entre la prota i la Clara... els historiadors diran que eren amigues

Em queden menys de 100 pagines som-hi, som-hi, som-hi!

Ara mateix se m'està fent bastanta bola i per aixó estic trigant més del que m'agradaria. Clar que la uni no ajuda tampoc però necesito canviar de lectura jyaaaa

Estava pensant en si continuar aquest o començar el llibre de l'altre club de lectura. Vaig decidir la segona cosa, però al llegir 10 pàgines em vaig empenedir i seguiré llegint aquest fins que l'acabi :)

No se m'està fent tant pesat de llegir com esperava, pero si que és veritat que no m'està apasionant. L'acabaré pel fomo i per veure si a la pobre Chiyo li surt alguna cosa bé :(

Aquest és el llibre més llarg al que m'he enfrontat mai, veurem si aconsegueixo sortir-ne viu

"Queria estar en un lugar donde su fantasma no existiera. Aunque la verdad es que funciona solo a medias, ¿sabes? Los sitios son sitios, los recuerdos son recuerdos y la vida es la puta vida"

"Alguien me dijo hace poco que mi problema no era el miedo escénico. Que mi problema era el miedo a la vida. Y ¿saben qué? Que tenía toda la puta razón. Porque la vida da miedo, y da miedo por un motivo. Y ese motivo es que no importa qué rama y qué brote nos toque vivir: siempre seremos el mismo árbol podrido"

"Temer al amor és temer a la vida, y aquellos que temen a la vida ya están muertos en tres quartas partes"

Si em donessin una moneda per cada cop que llegeixo un llibre sobre una dona que te depressió i no vol seguir vivint, tindria dos monedes, cosa que no és molt però és curiós que hagi passat dos cops (i més un darrera l'altre!)

Que el primer paràgraf sigui una cita de "La campana de cristal"... pelos, suposo que amb aixó ja m'ho ha dit tot

"En cualquier sitio estaría debajo de la misma campana de cristal, fermentándome en mi propio aire malsano"

Resulta que a l'inici del llibre no entenia perquè les meves amigues deien que era un llibre dur i no tant apte per si estas en un mal moment. Però ara que estic en la segona meitat del llibre ufff samur ara ho comprenc tot, quina angoixa al cos tota l'estona

El paràgraf de la figuera ho és tot per a mi! Feliç dia mundial de la poesia ig!

El moment en que l'Esther ha començat a dir que li agrdava la botànica!? Girl, I've been there i no és divertit.

"Cuando se marchó, me pregunté por qué de pronto me costaba tanto cumplir con mis obligaciones. Eso me hizo sentir triste y cansada. Entonces pensé por qué me costaba tanto no cumplir con mis obligaciones, como hacía Doreen, y me sentí aún más triste y más cansada"

"Es como ver París desde el furgón de cola de un tren expreso que va en dirección contraria: cada segundo que pasa la ciudad se hace más pequeña, pero sientes que en realidad eres tú quien se hace más y más pequeño y està más y más solo"

Mai havia llegit una cosa com aquesta i se m'està fent prou adictiu! Sento que necesito més informació del mon però bueno, només vaig pel principi!

"No solo las personas no pueden vivir sin las casas; las casas tampoco pueden vivir sin sus personas."